Els tres partits

Un comerciant de Normandia, Aristide de Boucicaut, va reunir en una botiga petita de Par¨ªs, l¡¯any 1838, guants i paraig¨¹es, mobles i roba de casa, teles normals i corrents i teles de luxe, perfums barats i perfums cars, penjolls de bijuteria i joies m¨¦s sofisticades; tamb¨¦ va fixar unes normes: els productes tindrien un preu fix, l¡¯entrada al local seria lliure, i la clientela hi podria passejar com si emprengu¨¦s un viatge sense rumb. Boucicaut tamb¨¦ va idear unes quantes estrat¨¨gies m¨¦s: els productes estarien col¡¤locats de tal manera que un objecte port¨¦s a un altre fins a l¡¯infinit o l¡¯extenuaci¨®, va pensar que la venda per cat¨¤leg temptaria la gent que es resist¨ªs a visitar la botiga, i va creure que seria una bona garantia assegurar que la compra es podria tornar si no acabava de satisfer les expectatives. Com que devia saber que no hi ha res m¨¦s fatig¨®s que el retorn a casa carregant les noves adquisicions, tamb¨¦ es va inventar el lliurament a domicili, i, sobretot, va concloure que li convenia reduir el marge econ¨°mic que li procurava la venda. Va entendre que, com m¨¦s barata fos, major seria el benefici total.

Tamb¨¦ es diu que a Aristide de Boucicaut se li va acudir la creaci¨® del mes de les rebaixes: un gener de molta neu, despr¨¦s del desfici de les compres nadalenques, estava sol i avorrit al seu local sense que ning¨² hi entr¨¦s. Aleshores se li va oc¨®rrer reclamar l¡¯atenci¨® dels vianants exposant a l¡¯aparador un producte malm¨¨s a un preu molt m¨¦s baix que l¡¯original. Tot plegat representava la mort o la llarga agonia del botiguer de barri i el naixement de les grans superf¨ªcies.

Si Emma Bovary s¡¯endeuta d¡¯una manera su?cida amb el comerciant usurer del seu poble ¨¦s perqu¨¨ no t¨¦ a l¡¯abast els grans magatzems que ?mile Zola converteix en el protagonista d¡¯Au bonheur des dames (en castell¨¤, El para¨ªso de las damas), la primera novel¡¤la en qu¨¨ apareix el nou concepte de venda que revolucionava el comer?, causava convulsi¨® social i afectava de manera directa la gent que hi acudia a la recerca d¡¯un producte desitjat que ni tan sols havien imaginat que necessitaven vehementment: els venedors i els clients estan satisfets d¡¯habitar en una nova terra de les promeses plena de mercaderies fresques. Per¨° la feina ¨¦s esgotadora i la vida personal se¡¯n ressent: ¡°No eran ya todos ellos sino engranajes que arrastraba consigo la m¨¢quina en marcha, oblig¨¢ndolos a abdicar de su personalidad, limit¨¢ndose a sumar fuerzas en un anodino y poderoso falansterio. S¨®lo cuando sal¨ªan de all¨ª, recuperaban una existencia individual y se encend¨ªa en ellos la brusca llamarada de sus pasiones¡±. Al cap i a la fi, era una altra manera de fixar la insatisfacci¨® vital de la classe mitjana i l¡¯aspiraci¨® dels valors burgesos que Flaubert dibuixaria a L¡¯educaci¨® sentimental: ¡°Hi ha tres partits, els que tenen, els que no tenen i els que miren de tenir¡±.