Norma

Ja us he parlat de la meva amiga en altres ocasions, per¨° no us he explicat que treballa de dependenta en una botiga de roba interior des de fa una colla d¡¯anys. Un establiment de categoria on hi van a comprar senyores de categoria, de les que si no es gasten un feix de bitllets en llenceria ja no se senten senyores de ning¨². Doncs b¨¦, la cotilleria amb m¨¦s sortida, un cl¨¤ssic d¡¯ara i sempre, s¨®n les peces modeladores (s¨ª, aix¨° tamb¨¦ ¨¦s cultura!): les faixes de tota la vida. La m¨¦s cotitzada ¨¦s la l¨ªnia Marilyn. T¡¯afina la cintura, et controla el ventre i atura els vaivens hipn¨°tics d¡¯un cul en moviment. D¡¯un cul desfermat. D¡¯un membre covador que s¡¯est¨¤ assegut la major part del temps, tot esperant que la vida li passi per darrere. Per on li hauria de passar? ?s un cul, un membre que, com el clatell o l¡¯esquena, la vida no els mira a la cara si no s¨®n al seu lloc.

¡°Compri una faixa Marilyn i sigui com la Marilyn¡±, ¨¦s a dir aquella dona, la dona, la femella exuberant per excel¡¤l¨¨ncia, la que diuen que feia una talla 44, com vost¨¨, per¨° que tothom desitjava com ara es desitja una talla 36 o 34, com ara es desitja que vost¨¨ desaparegui, vaja. Sigui exuberant i no ho sigui. Sigui l¡¯adjectiu i la contradicci¨®. Deixi¡¯s la salut per semblar saludable. Sigui rossa per¨° no gaire, sigui llesta per¨° no tant. Tingui prou mollera per saber que, si no es posa aquesta faixa, vost¨¨ ser¨¤ una simple talla gran, d¡¯aquestes masses insanes que passegen pel m¨®n les corbes i les gires i les tombes i les rectes antican¨°niques, la seva natura insultant.

La meva amiga em diu que les venen com xurros. Que ho fan d¡¯una manera discreta, parlant fluixet i mirant a banda i banda en fer la transacci¨®, com tamb¨¦ passa amb les peces de blonda vermella que compren alguns marits per a les seves amants. Portar una Marilyn es converteix en una trampa coqueta, en una trapelleria banal, com ara posar-se un post¨ªs, arrissar-se les pestanyes o enganxar-se unes ungles de pl¨¤stic als dits. Passen els anys per¨° aix¨° no canvia, i l¡¯est¨¨tica dels cossos es converteix en un delit desllorigat. Treballar all¨¤, em diu, ¨¦s com fer un viatge en el temps i veure que el trajecte ¨¦s una estafa. Que vivim als anys cinquanta! El temps, per a segons quines coses, no es mou ni un pam, com la carn presa dins una cotilla.

I ens posem profundes, la meva amiga i jo. Que avui una faixa porti el nom d¡¯ella ¨¦s la constataci¨® d¡¯una escissi¨® gaireb¨¦ taxon¨°mica: al m¨®n hi ha dos tipus de persones, les que porten faixa i les que no. Les que neixen per voler ser estimades ¡ªpooh pooh bee doo¡ª i les que s¡¯estimen m¨¦s aixecar el cul de la cadira, plantar-lo a la cara de la vida i fer-li un bon calbot.