En el futur no hi hauria d¡¯haver resid¨¨ncies

Ens equivocarem molt si per construir les resid¨¨ncies de gent gran del futur, aquest nou model de qui tothom parla, la resid¨¨ncia de la nova normalitat, nom¨¦s preguntem als especialistes. Aquests especialistes nom¨¦s ens donaran respostes t¨¨cniques i, en molts casos, interessades. Fins i tot ens equivocarem m¨¦s si preguntem nom¨¦s als pol¨ªtics, perqu¨¨ desviaran la pregunta als especialistes que responguin als seus interessos ideol¨°gics. I encara ens equivocarem m¨¦s si la nostra pregunta va dirigida nom¨¦s a les patronals del sector, que, l¨°gicament, intentaran defensar els seus leg¨ªtims interessos.

No s'ha d'oblidar que el model que tenim i que ara s'ha posat en dubte precisament ha estat constru?t per aquests tres grups d'inter¨¨s: t¨¨cnics, pol¨ªtics i patronals. Si aquest ¨¦s el cam¨ª, ja sabem les respostes: col¡¤laboraci¨® publicoprivada, orientaci¨® al client, col¡¤laboraci¨® amb l'administraci¨®...

I si ho preguntem als que les utilitzen i les necessiten realment, que s¨®n les persones grans i els seus cuidadors? La gent gran ens dir¨¤ que no vol anar a una resid¨¨ncia, sin¨® envellir a casa. I per aix¨° haurem de canviar el paradigma i passar de pensar en resid¨¨ncies a pensar en cures de llarga durada a persones dependents, cosa que inclou una visi¨® global i longitudinal de tots els serveis: des de l'atenci¨® domicili¨¤ria fins a les resid¨¨ncies de gent gran, passant pels centres de dia i els pisos amb serveis. Els cuidadors ens diran que volen m¨¦s transpar¨¨ncia i control. ?s el que volem tots.

Com ¨¦s possible que una societat tan desigual i individualista com la nord-americana disposi d'una p¨¤gina de transpar¨¨ncia, anomenada Nursing Home Compare, on tots els ciutadans poden observar i comparar les r¨¤tios de personal o les inspeccions de totes les resid¨¨ncies de gent gran i nosaltres no? Com ¨¦s possible que els ¨°rgans de govern de les nostres resid¨¨ncies amb finan?ament p¨²blic majoritari nom¨¦s estiguin compostos per persones designades exclusivament per la propietat, moltes vegades fons d'inversi¨® amb un clar ¨¤nim de lucre? Com podem explicar que no hi hagi en la majoria de casos una implicaci¨® directa del m¨®n local en la provisi¨® i en el control? Podem continuar suportant que la decisi¨® d'ubicar una resid¨¨ncia en un municipi o en un altre depengui de les facilitats que ofereix un ajuntament o de les oportunitats d'inversi¨® d'una determinada localitzaci¨®, en lloc d'estar coordinat amb els serveis sanitaris amb una ¨°ptica territorial?

La resid¨¨ncia del futur necessitar¨¤ m¨¦s transpar¨¨ncia, m¨¦s participaci¨® de les fam¨ªlies, implicaci¨® directa del m¨®n local i planificar territorialment serveis sanitaris i socials. Nosaltres, igual que la gent gran i els cuidadors, tamb¨¦ volem m¨¦s control i transpar¨¨ncia en els serveis d'atenci¨® a la depend¨¨ncia i, sobretot, envellir a casa. I ho hem de fer amb la ferma convicci¨® de no fer m¨¦s resid¨¨ncies, sin¨® m¨¦s serveis al domicili. De manera decidida i per sobre de la pressi¨® que exerciran els interessos del m¨®n immobiliari i d'oportunitats d'inversi¨®.

Aix¨° va d'atendre persones i cal preguntar-los i actuar en conseq¨¹¨¨ncia.

Jos¨¦ Augusto Garc¨ªa Navarro ¨¦s director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia.