Un museu virtual de l¡¯art catal¨¤ a la di¨¤spora

Francesca Espa?ol ha acceptat algun dels reptes que m¨¦s han circulat per les xarxes socials durant el confinament, com ara publicar les car¨¤tules dels discos i les portades dels llibres que l'han marcat, tot i que no ha sucumbit a la temptaci¨® de posar com el personatge d'una pintura famosa que tant ha triomfat. Per¨° ella mateixa, professora d'Art Medieval de la Universitat de Barcelona, ha generat l'inter¨¨s de molts amants de l'art penjant cada dia a Facebook, durant m¨¦s de dos mesos, un centenar d'obres: pintures, orfebreria, mobiliari, escultures, retaules, miniatures i sepulcres del patrimoni catal¨¤ d'autors com Bernat Martorell, Bartomeu de Robi¨®, Pere Garcia de Benavarre, Ferrer Bassa, Llu¨ªs Borrass¨¤ i Jaume Serra, entre molts altres. Aquestes obres, despr¨¦s d'abandonar els llocs per als quals es van crear i caure en mans d'antiquaris, han acabat repartides per museus de mig m¨®n.

Durant els dos mesos de tancada, Espa?ol comen?ava els seus ¡®posts¡¯ amb la pregunta ¡°Maco, oi?¡±, seguit d'Art catal¨¤ a la di¨¤spora, el nom de la pe?a i el lloc on es troba, a m¨¦s d'una o diverses imatges. ¡°Al principi no ho vaig fer amb cap intenci¨®, per¨° quan vaig penjar les dues primeres i vaig veure la reacci¨® de la gent i les preguntes que em feien, em vaig animar a continuar¡±, explica la professora, que ha estudiat i publicat les vicissituds i el periple de moltes d'aquestes obres i, fins i tot, ha localitzat i ajudat a recuperar-ne algunes, com 23 de les 28 estatuetes de plata de l'arqueta de Sant Martiri¨¤ de Banyoles, robades el 1980 per Erik el Belga, despr¨¦s de descobrir el 1997 que dues d'elles se subhastaven al Sotheby's de Londres.

Segons Espa?ol, moltes de les peces i les hist¨°ries que ha publicat a la xarxa s¨®n conegudes pels historiadors de l'art, ¡°per¨° el p¨²blic en general no ho sap i resulta interessant veure el rerefons de com han arribat on s¨®n actualment¡±, explica a l'altre costat del tel¨¨fon, encara confinada a Tarragona. Tot i que tampoc no existeix una publicaci¨® en forma de llibre sobre aquest tema i els seus ¡®posts¡¯ s¨®n la primera recopilaci¨® que se¡¯n fa.

¡°Quan vaig decidir continuar publicant, ho vaig fer amb una vocaci¨® pedag¨°gica que em semblava interessant, entre altres q¨¹estions perqu¨¨ informant d'aquesta di¨¤spora tamb¨¦ es feia evident la for?a que ha tingut el col¡¤leccionisme de l'art medieval des de finals del segle XIX i els seus mecanismes.¡±

Al llarg de dos mesos han anat apareixent cada dia obres tan importants per al patrimoni catal¨¤ com la B¨ªblia de Sant Pere de Rodes, que actualment es troba a la Biblioteca Nacional de Fran?a; la B¨ªblia de Ripoll, a la Biblioteca Apost¨°lica del Vatic¨¤; peces d'un retaule a Sant Jordi de Bernat Martorell que s¨®n al Louvre de Par¨ªs; un Sant Miquel pintat per Pere Garcia de Benavarre que ¨¦s a l'Isabella Stewart Garner de Boston; una Verge de Jaume Serra del Museu d¡¯Arts Decoratives de Par¨ªs; una pintura mural de Santa Caterina de la Fundaci¨® Abegg-Stiftung de Su?ssa; un retaule del Mestre de Viella del Museu de San Carlos de M¨¨xic; un cop¨® de Pere II d'Urgell a l'Hermitage de Sant Petersburg; el saltiri anglocatal¨¤ de Ferrer Bassa a la Biblioteca Nacional de Fran?a i diversos relleus sepulcrals atribu?ts a Bernat Roca que s¨®n al Museu d'Art de Boston. ¡°Totes tenen en com¨² que, molts segles despr¨¦s de la seva execuci¨®, van viatjar m¨¦s enll¨¤ del lloc on van ser creades o als quals es van destinar, feia uns enclavaments que els seus art¨ªfexs no s¡¯haurien imaginat¡±, explica.

Els ¡®posts¡¯ han tingut diversos ap¨¨ndixs. Un ¨¦s un calaix de sastre en el qual ha col¡¤locat una desena d'obres que avui dia es troben en museus de ciutats com Castres, Par¨ªs, Palerm, Siracusa, San Francisco, Cleveland, Harvard i Nova York. Un bon ep¨ªleg d'aquest ¡°equip de superviv¨¨ncia per al per¨ªode de confinament¡±, com ho qualifica Espa?ol, que es tanca amb ¡°una hist¨°ria divertida¡±: la d'un tors reliquiari d'un Sant Innocent de l'esgl¨¦sia de Sant Joan de Valls del segle XIV i la seva c¨°pia del segle XIX. ¡°La g¨°tica de plata daurada i esmalts va ser substitu?da per una c¨°pia tamb¨¦ molt bona de fusta amb la intenci¨® que no es not¨¦s el canvi. Les dues estan desaparegudes, una cap a 1900 i una altra durant la Guerra Civil; qui tingui aquesta ¨²ltima deu pensar que t¨¦ una obra g¨°tica genu?na¡±, explica rient, alhora que comenta: ¡°Tamb¨¦ hi ha obres d'art medieval catal¨¤ en una di¨¤spora imprecisa, moltes m¨¦s de les que ens imaginem.¡±

I molt patrimoni catal¨¤ i espanyol que es va vendre a diferents pa?sos europeus i, sobretot, als Estats Units, com si fos d'origen franc¨¨s. Com una part del cor del monestir de Pedralbes que hi ha al Museu de Cleveland, el frontal de pedra d'Anglesola que es conserva al Museu d'Art de Boston o el sepulcre de Tor¨¤ al Bode Museum de Berl¨ªn. ¡°Durant anys es maquillava la proced¨¨ncia com si fossin del sud de Fran?a, perqu¨¨ aquestes peces estaven m¨¦s cotitzades en el mercat i l'antiquari n¡¯obtenia m¨¦s guanys¡±, explica.

Valor cultural i econ¨°mic

A l'¨²ltim ¡®post¡¯ publicat per la professora Francesca Espa?ol enlla?a un article seu del 2011: El Pirineu desvellat: viatges i descoberta del patrimoni medieval, en el qual explica l'origen d'aquesta di¨¤spora. ¡°Entre les preguntes que m'han fet aquests dies hi ha el perqu¨¨ d'aquesta p¨¨rdua de patrimoni i aqu¨ª explico el valor diferent que tenien aquestes obres: cap per a les persones que vivien en aquests pobles, ja que eren elements lit¨²rgics de culte, molts en des¨²s. Per¨° per als viatgers i antiquaris erudits i il¡¤lustrats que venien de Barcelona des de finals del segle XIX tenien un valor patrimonial i econ¨°mic. I aquesta doble visi¨® va contribuir que la gent del Pirineu i de llocs remots es desprenguessin de peces sense considerar que eren elements importants de la seva hist¨°ria.¡±

I ¨¦s en aquest moment quan ¡°els objectes devocionals, els mobles lit¨²rgics i els elements escult¨°rics de claustres i esgl¨¦sies comencen a abandonar els escenaris cultuals originals per complir un paper diferent¡±.