¡°Equivocat¡±, per¨° aforat

S¡¯explicava, com un acudit, que el 23-F, quan hi va haver el tejerazo, el Rei li va dir a Pujol ¡°tranquil, Jordi, tranquil, s¨®n de la Gu¨¤rdia Civil¡±. Tots dos esperaven que, despr¨¦s d¡¯aquell ensurt, gaudirien tranquil¡¤lament i indefinidament de les seves respectives situacions privilegiades, un blindat amb la seva omert¨¤ i l¡¯altre amb un halo de nebul¨®s silenci reverencial. I aix¨ª ha estat gaireb¨¦ tota la seva vida fins que, ja en la vellesa, han hagut de replegar-se mussitant unes peculiars confessions t¨¤ctiques sense penediment, imprecises i incre?bles.

Des d¡¯una perspectiva democr¨¤tica, el poder indefinit, clientelar o din¨¤stic, es mals¨¤ i inconvenient. Obre la porta a excessos, arbitrarietats i irregularitats. Genera en els qui en gaudeixen un estat de sup¨¨rbia i irrealitat, i la convicci¨® de ser impunes per sempre, menyspreant els serrells, els perjudicis, les empremtes que, amb els seus presumptes excessos, van deixant rere seu. El rei Joan Carles sempre ha tingut aquesta convicci¨®, ha gaudit d¡¯aquest estat, perqu¨¨ la Constituci¨® diu que la persona del Rei ¨¦s inviolable i no est¨¤ subjecta a responsabilitat. Els actes del Rei han de ser sempre referendats pel president del Govern, i si escau pels ministres corresponents. I afegeix que dels actes del Rei en s¨®n responsables les persones que els referenden. ?s evident que una Constituci¨® democr¨¤tica no hauria d¡¯emparar actes il¡¤legals del monarca aliens a la seva funci¨® com a cap d¡¯Estat, que pertanyin a la seva vida privada, patrimonial o ¨ªntima. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Aquests actes privats, encara que siguin il¡¤legals, estan, en tot cas, emparats pel privilegi de la inviolabilitat constitucional. ?s una tra?a de la hist¨°ria medieval que hem heretat.

Actes privats, encara que siguin il¡¤legals, estan emparats pel privilegi de la inviolabilitat constitucional. ?s una tra?a de la hist¨°ria medieval que hem heretat

Aix¨ª va tornar a Espanya la instituci¨® mon¨¤rquica, com a part inevitable del paquet de la Transici¨®, tot i les justificades suspic¨¤cies que provocava l¡¯anacr¨°nica instituci¨®, i especialment la dinastia hist¨°rica. Per aix¨° va ser acceptat el rei Joan Carles, tot i que tamb¨¦ hi va ajudar la seva aparen?a d¡¯excel¡¤lent representant de la nova Espanya democr¨¤tica, jove, alt, ros, poliglota i campechano, tot i que els seus dots oratoris no han estat mai extraordinaris. Hi va haver dem¨°crates que es van sentir republicans, per¨° joancarlistes.

Ning¨² sospitava que el jove Borb¨® s¡¯envoltaria d¡¯amistats poc recomanables, implicades en operacions financeres sospitoses o irregulars. Tot i l¡¯efic¨¤cia del nebul¨®s silenci reverencial, van anar sorgint rumors de comportaments impropis d¡¯un monarca, al marge d¡¯altres de la seva vida ¨ªntima que, com a tals, no escau comentar. Tot plegat va acabar amb el fam¨®s ¡°ho sento molt, m¡¯he equivocat, no tornar¨¤ a passar¡±, l¡¯abril del 2012, i la seva ren¨²ncia i abdicaci¨® el 19 de juny, dos anys m¨¦s tard.

En 20 dies, el Govern del PP va confeccionar per a l¡¯exrei un aforament privilegiat que necessitava urgentment

Amb l¡¯abdicaci¨® es va produir una situaci¨® fins llavors no prevista. L¡¯exrei estava en perill. Havia deixat de ser inviolable, ja no hi havia ministres que li referendessin els actes. Era un ciutad¨¤ m¨¦s, sense privilegis ni aforaments. Podia ser acusat o demandat davant d¡¯un jutjat ordinari, com qualsevol altre ciutad¨¤, pels actes presumptament irregulars que pogu¨¦s fer des del 19 de juny del 2014. Aquestes hipot¨¨tiques demandes civils o acusacions penals podrien arribar a la part dels negocis, comissions, operacions financeres presumptament irregulars que, despr¨¦s de l¡¯abdicaci¨®, hagu¨¦s seguit practicant o hagu¨¦s iniciat. I, pel que hem sabut despr¨¦s, no era un perill te¨°ric.

Per aix¨° la m¨¤quina legislativa va acudir amb urg¨¨ncia al seu auxili. Es tramitava al Congr¨¦s una llei de racionalitzaci¨® del sector p¨²blic amb alguna refer¨¨ncia al sector judicial. Els grups parlamentaris havien presentat les seves esmenes. El PP, amb UPN i F¨°rum Ast¨²ries, van presentar per sorpresa una esmena que no tenia res a veure amb la llei que es debatia. L¡¯esmena consistia a atorgar al rei abdicat un aforament civil i penal, ¨¦s a dir, que nom¨¦s podria ser jutjat davant del Tribunal Suprem. La indignaci¨® dels grups parlamentaris de l¡¯oposici¨®, sorpresos per aquest tramp¨®s estratagema governamental, va ser tan intensa i irada com in¨²til. Van perdre la votaci¨®. En 20 dies, el Govern del PP havia confeccionat per a l¡¯exrei un aforament privilegiat que necessitava urgentment.

Ara, amb el proc¨¦s davant del Suprem pels presumptes negocis del tren a la Meca, reviuen els serrells i les empremtes d¡¯aquell ¨²s desmesurat de la impunitat que es considerava indefinida. Comen?a un proc¨¦s c¨¨lebre hist¨°ric, que podria conduir a un judici oral d'una transcend¨¨ncia sense precedents. Per¨° el judici de l¡¯opini¨® p¨²blica no s¡¯aturar¨¤ en l¡¯AVE del desert. Els antics rumors que despr¨¦s van ser not¨ªcies escandaloses, les aventures cineg¨¨tiques i financeres, tot all¨° en qu¨¨ s¡¯havia ¡°equivocat¡±, esclatar¨¤ en un judici paral¡¤lel que expressar¨¤ un rebuig moral necessari, recent i hist¨°ric, sever i inevitable.