Jo el Suprem

Caram amb el Suprem. Amb el Tribunal Suprem. Els seus criteris ling¨¹¨ªstics, que em temo que no s¨®n aliens als seus criteris jur¨ªdics en altres assumptes que aquesta setmana porta l¡¯alt tribunal justicier als titulars amb accent catal¨¤. Jo el Suprem (per seguir amb la pand¨¨mia de l¡¯ego) podem escriure i escric, en homenatge a la clarivident novel¡¤la del paraguai¨¤ Augusto Roa Bastos sobre el monoteisme del poder. Una novel¡¤la del 1974, any que es diria que circumda amb halo eteri la sent¨¨ncia suprema d¡¯aquest diumenge ¨Cs¨ª, en diumenge¨C sobre l¡¯¨²s de la llengua catalana entre les institucions del seu domini ling¨¹¨ªstic: prohibit! No es poden comunicar entre si els governs valenci¨¤, catal¨¤ i balear en la seva llengua comuna. Caram amb el Suprem.

Potser us ha passat desapercebuda la not¨ªcia, no es pot dir que la sent¨¨ncia hagi despertat consci¨¨ncies a milers ni en el domini ling¨¹¨ªstic catal¨¤ ni en cap altre d¡¯aquesta Espanya, que de moment no en tenim cap altra. O si l¡¯heu advertit heu desistit d¡¯analitzar-la a fons despr¨¦s de naufragar en el seu galimaties. ¡°El Suprem prohibeix l¡¯¨²s administratiu del valenci¨¤ davant de Catalunya i Balears¡±, titulava aquest diari diumenge a primera hora de la tarda, amb el subt¨ªtol ¡°El tribunal confirma l¡¯anul¡¤laci¨® parcial del decret de la Generalitat que permetia comunicar-se mitjan?ant la llengua aut¨°ctona amb altres autonomies del mateix ¨¤mbit ling¨¹¨ªstic¡±. Subratllo el davant del titular. Deu ser un error d¡¯impremta, va dir alg¨² a casa. No ¨¦s que titular i subt¨ªtol estiguin malament, cal agrair la not¨ªcia tan d¡¯hora, altres mitjans a Catalunya van trigar m¨¦s, molt m¨¦s, l¡¯endem¨¤ fins i tot no la van donar en portada mitjans impresos ¨²nicament en catal¨¤. Per qu¨¨? Anem per parts.

El titular no s¡¯equivoca sin¨® que ¨¦s un s¨ªmptoma del que passa des de fa massa temps: cal anar de puntetes i amb pinces per dir que aquestes tres comunitats comparteixen idioma, la llengua catalana. El valenci¨¤ ¨¦s el catal¨¤ del Pa¨ªs Valenci¨¤, el balear (els balears, si volem) ¨¦s el catal¨¤ de les Balears. Com el franjol¨ª (els franjolins, si volem tamb¨¦) ¨¦s el catal¨¤ de l¡¯Arag¨® de parla catalana (per¨° com que no ¨¦s cap de les lleng¨¹es reconegudes com a oficials pel seu estatut no compta en aquesta hist¨°ria). Cal agrair a aquest diari, doncs, donar la not¨ªcia, per m¨¦s galimaties que sigui. Perqu¨¨ aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s de bojos. La cr¨°nica de Ferran Bono, que coneix a fons aquests assumptes en la seva ja llarga hist¨°ria, la pr¨°pia i la de les desventures del catal¨¤ del Pa¨ªs Valenci¨¤, es pot llegir tamb¨¦ com un homenatge m¨¦s als germans Marx.

Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s com reacciona al respecte Catalunya, la comunitat en aparen?a m¨¦s consolidada en aquest sentit del domini ling¨¹¨ªstic catal¨¤. Doncs que es tracta d¡¯un assumpte valenci¨¤, i ja t¡¯ho far¨¤s. Rebobino: Jo el Suprem ha ratificat la sent¨¨ncia contra el decret valenci¨¤ que donava ¨²s preferent a la cooficial llengua catalana ¨Canomenada valenciana en el decret¨C en les comunicacions de la Generalitat d¡¯all¨ª amb la Generalitat d¡¯all¨¤ i la de m¨¦s enll¨¤-Govern balear, i entre els seus respectius parlaments. Jo el Suprem li ha dit que ni parlar-ne a l¡¯autogovern valenci¨¤. I els territoris germans de llengua hi han respost molt per¨° que molt t¨¨biament. Per descomptat que els cercles independentistes han reaccionat i alerten: alguns des de baix i alguns des de dalt, pocs en realitat. Per¨° ning¨² m¨¦s.

I a la resta d¡¯all¨° que continuem anomenant Espanya, que no n¡¯hi ha cap de diferent, interessa encara menys. Importa ben poc que Jo el Suprem pugui ratificar que l¡¯analfabetisme ha de ser instigat i promogut. ?s cosa ben sabuda, a Espanya les lleng¨¹es i les seves cultures no importen. Ni dins ni fora de les seves fronteres, que els ho diguin als parlants i escriptors americans. Per¨° no deixa de ser pitjor que sorprenent que ning¨² no reaccioni a un cap¨ªtol m¨¦s de vergonya cultural en els inicis de la ¡°reconstrucci¨®¡± del que ha destru?t aquesta pand¨¨mia-mirall que no para de reflectir com som, com estem, quines institucions tenim.

Aix¨° s¨ª que ¨¦s el triomf de Jo el Suprem.

En el miniv¨ªdeo de confinament de Martin Scorsese per al programa de la historiadora Mary Beard a la BBC, disponible a la xarxa, el cineasta conclou amb les paraules que ressonen als ulls, la ment i el cor d¡¯un jove Burt Lancaster empresonat: ¡°Llegiu, llegiu, llegiu¡±. En quina llengua, Jo el Suprem? Tamb¨¦ en aix¨° t¨¦ Jo el Suprem l¡¯¨²ltima paraula?

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.