Aspriu Espriu

Que Salvador Espriu va ser un bon escriptor, no hi ha ning¨² que ho dubti. La seva prosa ¨¦s sempre excel¡¤lent, i La primera hist¨°ria d¡¯Esther ¨¦s un veritable monument a la llengua, per¨° la poesia, en canvi, ¨¦s bastant desigual.

Comen?ar¨¦ reconeixent que em falta informaci¨® sobre les relacions que Espriu va mantenir amb determinats cercles nacionalistes. S¨¦ nom¨¦s el que sap tothom: que el nacionalisme, pels seus interessos, el va fagocitar fent-li representar el paper de poeta oficial, i aix¨° volia dir el millor, perqu¨¨, pel que es veu, a Catalunya sempre hi ha d¡¯haver un millor per cada disciplina. Fins i tot li van prometre que li donarien el premi Nobel. Es va creure les dues coses, i cap de les dues era veritat.

A La Vanguardia del primer de juny, Carles Casajoana, autor de l¡¯excel¡¤lent novel¡¤la Retorn, explica que Espriu s¡¯havia pronunciat clarament contra el retorn de Josep Carner, perqu¨¨ considerava que era una capitulaci¨® davant del franquisme. Espriu es va convertir, per vergonya seva, en administrador de les decisions personals d¡¯una altra persona. Per¨°, en realitat, la veritable ra¨® d¡¯actuar aix¨ª va ser una s¨¤via convicci¨® seva: sabia perfectament que, amb Carner a Barcelona, ell, en aquell moment, no hauria pogut representar el paper que els nacionalistes li havien atribu?t. I ni tan sols el va anar a saludar.

Diguem de passada que, si Carner no hagu¨¦s perdut de tant en tant la lucidesa, no hauria tornat, perqu¨¨ el dictador encara era viu. Per¨° sovint sentia un gran enyorament. Per assuaujar-lo, la seva esposa el va portar a Barcelona, i potser tamb¨¦ amb la vaga esperan?a que li donessin el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, que quatre nacionalistes ressentits li van negar: Jordi Carbonell, Antoni Maria Badia i Margarit, Joan Triad¨² i Jordi Pere Cerd¨¤.

En una conversa que vaig tenir amb Espriu a la Resid¨¨ncia Sant Antoni, on va venir a fer un recital, em va dir que, de Carner, no n¡¯havia llegit res despr¨¦s de L¡¯oreig entre les canyes i que, per tant, no coneixia Nab¨ª. Naturalment, jo no me¡¯l vaig creure. Si m¡¯hagu¨¦s dit que s¨ª que el coneixia, nom¨¦s tenia dues sortides. Primera: dir que no li havia agradat, cosa que no podia fer, perqu¨¨ era llest. I segona: dir que li havia agradat, cosa que era recon¨¨ixer que hi havia un poeta molt millor que ell.

Que Espriu fos aspriu amb Carner no t¨¦ cap import¨¤ncia. S¨ª que ¨¦s greu, en canvi, que no s¡¯adon¨¦s que el pitjor que li pot passar a un escriptor ¨¦s deixar-se festejar pel nacionalisme. En el seu cas, aix¨° li va fer malb¨¦ la veu. Un sol exemple: La pell de brau.