Mor amb 55 anys l¡¯escriptor Carlos Ruiz Zaf¨®n

Amb la mateixa flamarada inopinada amb qu¨¨ va irrompre en el panorama editorial amb el seu ja referencial L'ombra del vent, Carlos Ruiz Zaf¨®n, potser l'escriptor espanyol contemporani m¨¦s homologable en el panorama del best-seller internacional de qualitat, ha mort aquest divendres a la matinada als 55 anys a Los Angeles, on vivia des del 1994, fulminat per un atac de cor conseq¨¹¨¨ncia d'un c¨¤ncer que patia des de feia una mica m¨¦s de dos anys. ¡°Avui ¨¦s un dia molt trist per a tot l'equip de Planeta que el va con¨¨ixer i hi va treballar durant 20 anys, en els quals s'ha forjat una amistat que transcendeix l'¨¤mbit professional¡±, ha assenyalat en un comunicat la seva editorial, que l'ha qualificat com ¡°un dels millors novel¡¤listes contemporanis¡±.

L'actitud vital i professional de Ruiz Zaf¨®n va ser sempre, de manera buscada, inversament proporcional al seu ress¨° popular. ¡°No vull passar per graci¨®s ni dir bestieses¡±, justificava aix¨ª la seva escassa pres¨¨ncia p¨²blica el 2008 quan apareixia El joc de l'¨¤ngel, segon lliurament del que posteriorment seria la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats, iniciada amb una L'ombra del vent que ja era un dels principals fen¨°mens editorials espanyols des de la democr¨¤cia. La paradoxa ¨¦s que ho afirmava davant de 150 periodistes i en un espectacular escenari al mateix Liceu amb 4.000 llibres de segona m¨¤ que evocaven el fam¨®s cementiri, un genial attrezzo i cor iconogr¨¤fic del seu m¨¤xim ¨¨xit, que completarien El presoner del cel (2011) i El laberint dels esperits (2016), amb tiratges inicials d'entre 700.000 i un mili¨® d'exemplars. El t¨ªtol fundacional sobrepassaria els 10 milions.

Ruiz Zaf¨®n (Barcelona, 1964) va lluitar contra una imatge de ¡°distant, arrogant, estrany¡±, trilogia de qualificatius que ell mateix va recopilar, facilitats per un m¨®n literari del qual es va allunyar tant com va poder. ¡°No hi ha res aqu¨ª que em pugui interessar, per a mi ¨¦s exactament com l'associaci¨® d'amics de la sarsuela; no tinc cap inter¨¨s particular, ni per mal ni per b¨¦, a fer capelleta o prendre caf¨¨s... aix¨° ¨¦s molt d'aqu¨ª¡±, apuntava. ¡°Tot el que es diu en aquests ¨¤mbits ¨¦s per interessos disfressats de principis. He tingut la bona sort de poder deixar de banda tot aix¨°. El suposat m¨®n literari ¨¦s 1% literari i 99% m¨®n¡±.

La discreci¨® i fins i tot un toc de timidesa refor?aven, en l'¨¤mbit personal, aquesta actitud professional en qui aquell 2008 ja era un aut¨¨ntic fenomen socioliterari, com demostraven les immenses cues que generaven les signatures de llibres per Sant Jordi, cosa que obligava la seva editorial, Planeta, a pactar amb l'Ajuntament de Barcelona un espai espec¨ªfic i a?llat i una carpa per a ell tot sol. Unes signatures que anaven acompanyades de la figura d'un drac, el seu animal fetitxe, que va acabar incorporant a les seves obres. De fet, en tenia una col¡¤lecci¨® espectacular en tots els formats imaginables.

¡°La literatura ¨¦s un gueto de mediocritat, avorriment, pretensi¨® i positura¡±, va afirmar en aquesta l¨ªnia. Per¨° com acabaria passant en la gaireb¨¦ desena de t¨ªtols que conformen la seva producci¨®, potser estava jugant amb el doble, amb els contramiralls, un dels seus recursos estil¨ªstics preferits (¡°Sempre he pensat que cadasc¨² de nosaltres acaba sent una versi¨® del que haur¨ªem pogut ser¡±, sostenia). Perqu¨¨ des dels quatre anys, Ruiz Zaf¨®n, el nen que vivia prop d'una Sagrada Fam¨ªlia que amb les seves formes gaudinianes va deixar empremta en el seu subconscient emocional, volia ser escriptor. La traject¨°ria fins a arribar-hi el va ajudar: la carrera de Periodisme que no va acabar i una altra de molt brillant en l'¨¤mbit publicitari, on va comen?ar de copy i va acabar de director creatiu, en ag¨¨ncies com Dayax, Ogilvy o Tandem/DDB. ¡°?s un m¨®n que est¨¤ tocant a la literatura. Aqu¨ª aprens a veure el llenguatge, les paraules com a imatges¡±, deia, recordant que Don Delillo tamb¨¦ havia fet aquest recorregut.

Aquell podria haver estat el seu dest¨ª si no hagu¨¦s fet fortuna amb la seva gran afici¨® (com la de tocar el piano) amb El pr¨ªncep de la boira (1993), amb el qual va obtenir el premi Edeb¨¦ de narrativa juvenil. Era la primera pedra d'una futura Trilogia de la boira, conformada per El palau de la mitjanit i Els llums de setembre. Per¨° seria amb la tamb¨¦ juvenil Marina (1998) on dipositaria les llavors de la seva primera novel¡¤la per a adults: un passat misteri¨®s d'un personatge, la Barcelona d'¨¨poques pret¨¨rites (¡°des de la Guerra Civil que no hi passa res interessant, a Barcelona¡±, es lamentava sobre l'esc¨¤s dinamisme cultural i social de la seva ciutat natal).

L'ombra del vent, la hist¨°ria d'un jove que a la Barcelona grisa del 1945 descobreix un cementiri de llibres oblidats, entre els quals un de male?t d'un misteri¨®s autor, arribaria el 2001, per¨° no seria un ¨¨xit instantani. Finalista del premi Fernando Lara ¡ªva guanyar ?ngeles Caso amb Un largo silencio¡ª, va ser el sempre despert i viatjat Terenci Moix qui en recomanaria la publicaci¨®. Ruiz Zaf¨®n presentava una novel¡¤la amb una estranya barreja de fant¨¤stic i negre, dos g¨¨neres que li agradaven i coneixia b¨¦ i que estaven triomfant a mig m¨®n, especialment als Estats Units, on l'autor s'havia trasllat amb els guanys del premi Edeb¨¦ per treballar com a guionista a la meca audiovisual de Los Angeles. Per¨° tenia un problema. ¡°Era una decisi¨® poc comercial llavors a Espanya, on tota la literatura de g¨¨nere estava mal vista¡±, fixaria al cap d'un temps, sempre queix¨®s amb una cr¨ªtica liter¨¤ria espanyola que veia estancada: ¡°?s un b¨²nquer dels setanta i la gent hi passa per sobre.

¡°Per¨° la va encertar de ple a l'hora de fer una obra comercial de qualitat, homologable amb el que s'estava fent a la resta del m¨®n i en uns moments en qu¨¨ el sector editorial entrava per for?a en la ind¨²stria de l'oci, necessitada de supervendes. Tamb¨¦ a Espanya. Al llibre, l'escriptor va combinar una prosa flu?da i generosa en di¨¤legs i personatges que es descriuen parlant, que ell admetia com a influ¨¨ncia directa del m¨®n audiovisual. L'ombra del vent, elogiada fins i tot per Stephen King, va acabar arribant a les llibreries de 50 pa?sos. Va ser escollida el 2007 per 81 escriptors i cr¨ªtics llatinoamericans i espanyols com un dels 100 millors llibres en castell¨¤ dels darrers 25 anys.

Ruiz Zaf¨®n va rebre gaireb¨¦ una vintena de premis literaris i havia aturat pr¨¤cticament la seva feina com a escriptor: El Pr¨ªncipe de Parnaso, del 2018, relat no venal ambientat en la s¨¨rie d'El cementiri¡­, va ser l'¨²ltim que va sortir a la llum. En comptes de quedar afectat pel seu ¨¨xit comercial, sentia com pocs el pes i la responsabilitat de l'escriptor, com van demostrar els gaireb¨¦ set anys que van passar entre la publicaci¨® de L'ombra del vent i la seva continuaci¨®, que potser ¨¦s per atzar que comenc¨¦s aix¨ª: ¡°Un escriptor mai oblida la primera vegada que accepta unes monedes o un elogi a canvi d'una hist¨°ria (...). Un escriptor est¨¤ condemnat a recordar aquest moment, perqu¨¨ llavors ja est¨¤ perdut i la seva ¨¤nima t¨¦ un preu¡±. Ho va recordar sempre.