¡°Aqu¨ª als negres tamb¨¦ ens persegueixen¡±

Kaba Gassama (Granollers, 22 anys) diu que no se sent activista, per¨° en certa manera ho ¨¦s. ¡°Encara em queda molt per aprendre¡±, assenyala. Corpulenta (fa 1,80 m) i somrient, Gassama ¨¦s la capitana del club d'handbol BM Granollers (sis¨¨ a la Lliga Guerreres Iberdrola), on va comen?ar amb 12 anys i es va comen?ar a fixar en dones com Marta Mangu¨¦ o Alexandrina Barbosa, Xandri. ¡°Per mi era important tenir com a referent alg¨² com jo, perqu¨¨ s¨ª que em sento una mica diferent; no hi ha gaires jugadores negres en l'elit de l'handbol¡±.

Gassama respon al tel¨¨fon, quan acaba l'entrenament, amable i directa. Explica que ha aprofitat els dies que ha passat confinada per llegir i informar-se. Casos com el de George Floyd o el dels senegalesos als qui ning¨² volia donar allotjament a Lleida fins que Keita Bald¨¦, jugador del M¨°naco, es va mobilitzar per aconseguir-los llits, menjar i roba han colpejat la consci¨¨ncia de la jove esportista, internacional amb Espanya, que ha decidit arremangar-se. El racisme existeix, als Estats Units i a Espanya. I aix¨°, indica, li fa r¨¤bia.

¡°Quan vaig veure el que va passar amb els temporers a Lleida vaig pensar: ¡®no pot ser¡¯. Em vaig dir: ¡®tinc Instagram i em segueix for?a gent, puc ajudar a visibilitzar el problema¡¯. La gent es pensa que aqu¨ª aquestes coses no passen, per¨° s¨ª que passen. Aqu¨ª tamb¨¦ ens maten. Aqu¨ª entres en una botiga i et persegueixen. A una persona blanca aix¨° no li passa, per¨° als negres els passa molt sovint¡±. A ella li ha passat, assenyala. ¡°Tamb¨¦ em molesta molt quan vaig a una botiga on estan parlant catal¨¤ i quan em veuen canvien d'idioma. Jo he nascut aqu¨ª¡±, explica en catal¨¤.

El past¨ªs d'aniversari

Si ha decidit bolcar-se a ajudar altres negres que pateixen racisme no ¨¦s per ¡°an¨¨cdotes¡± com aquesta. Un pare de Granollers els va demanar ajuda a ella i altres noies negres, amb estudis i nascudes a Catalunya, perqu¨¨ no sabia com solucionar un problema que el seu fill, que cursa 4t de prim¨¤ria, havia tingut a l'escola. ¡°Era l'aniversari d'un nen, blanc, que va portar un past¨ªs per compartir amb els seus companys. La professora va dir una cosa aix¨ª com ¡®a veure, primer que mengin els amiguets blancs, despr¨¦s els pakistanesos i, finalment, els negres¡¯. Un dels nens es va enfadar, la professora el va castigar, i els pares van acabar assabentant-se de tot¡±, explica la Kaba, estupefacta.

¡°Despr¨¦s d'all¨° [la professora va ser acomiadada de l'escola] vam arribar a la conclusi¨® que pod¨ªem ajudar m¨¦s gent¡±, diu. Uns quants nois i noies de Granollers, Manresa i Canovelles han creat la Uni¨® de Joves Afrodescendents i durant el confinament han ajudat molts africans a gestionar les ajudes de la Seguretat Social; ara han comen?at a treballar conjuntament amb l'Ajuntament i amb l'associaci¨® de senegalesos local, que integren molts dels seus pares.

La Kaba ¨¦s la tercera de quatre germans: el Mamadou, el Sekou i l'Oundo, tots juguen a handbol, excepte el Sekou, que juga al futbol. Estudia un grau superior d'Administraci¨® i Finances, i vol fer la carrera d'Integraci¨® Social.

El seu pare, Issaga Gassama, va arribar a Espanya fa 30 anys, sense papers. ¡°La vida al Senegal ¨¦s complicada. Va venir i es va posar a treballar al camp; de vegades, hi anava la Policia i intentava pegar-li, li cridaven que els trauria la feina als blancs¡±. Cada vegada que passa un cas com el de Floyd o el de Lleida, Issaga els explica als seus fills com ho ha passat tots aquests anys. ¡°Ens demana que no tinguem por de parlar, que si ell n'hagu¨¦s tingut nosaltres ara mateix no ser¨ªem aqu¨ª¡±, assenyala la Kaba. I afegeix: ¡°Jo que he nascut aqu¨ª i que tinc m¨¦s recursos que altres senegalesos, haig d'aconseguir que s'escolti la nostra veu. La feina del meu pare va ser arribar aqu¨ª i donar-nos una vida millor; ara que ja no ens peguen sistem¨¤ticament la nostra feina ha de ser aconseguir que els nostres fills no siguin discriminats per res¡±.