El 60% de sardines i anxoves del Mediterrani occidental porten micropl¨¤stics a l¡¯intest¨ª

Tot va comen?ar quan l'equip de Marta Coll, investigadora de l'Institut de Ci¨¨ncies del Mar de Barcelona (ICM), buscava potencials causes del descens poblacional de sardines (Sardina pilchardus) i d'anxoves (Engraulis encrasicolus), els dos peixos m¨¦s comercialitzats al nord-est del Mediterrani, que representen el 39% de les captures. Els dos principals culpables ja ¡°molt documentats¡±, segons Coll, s¨®n la sobrepesca i el canvi clim¨¤tic. No obstant aix¨°, el tercer va ser inesperat: la pres¨¨ncia de micropl¨¤stics, part¨ªcules i fibres de pl¨¤stic que no superen els cinc mil¡¤l¨ªmetres, al sistema digestiu dels animals.

Un estudi recent publicat a Marine Pollution Bulletin conclou que m¨¦s de la meitat de les sardines (58%) i anxoves (60%) porten aquests elements contaminants a l'intest¨ª. ¡°Una de les pr¨°ximes etapes ¨¦s entendre quin impacte tindr¨¤ per a les persones que s'alimenten d'aquests peixos¡±, comenta Coll, una de les autores del treball. Els investigadors han trobat que la pres¨¨ncia de micropl¨¤stics est¨¤ vinculada amb la de par¨¤sits, aix¨ª com larves, trematodes i nematodes (un tipus de cucs), i amb un pitjor estat del peix. ¡°?s la primera vegada que demostrem una correlaci¨® tan clara entre par¨¤sits i micropl¨¤stics en els peixos¡±, explica.

Encara queden teories per confirmar sobre aquest mecanisme. Quin ¨¦s el punt de partida? Com funciona aquesta cadena d'impactes? ¡°No ho sabem clarament. El que s¨ª que ¨¦s evident ara ¨¦s que com m¨¦s micropl¨¤stics hi ha, en m¨¦s males condicions estan, i tenen par¨¤sits¡±, contesta Coll. Malgrat les incerteses, la investigadora t¨¦ algunes idees en ment que poden justificar aquest proc¨¦s. La primera ¨¦s que els par¨¤sits s'hagin dipositat sobre el pl¨¤stic i el peix acabi ingerint-ho tot. L'altra possibilitat se centra a les zones dels rius on hi ha desc¨¤rrega de residus, per la qual cosa s¨®n aig¨¹es m¨¦s brutes i contaminants i els par¨¤sits ja hi viuen.

¡°Les properes etapes del nostre treball s¨®n entendre aquesta correlaci¨® i veure com afecta el peix, si moren m¨¦s, si passa al m¨²scul, si per aix¨° s¨®n m¨¦s prims¡±, explica la investigadora. Una de les grans inquietuds de la comunitat cient¨ªfica ¨¦s l'impacte que aquest fenomen t¨¦ sobre la cadena aliment¨¤ria. ¡°Est¨¤ deteriorada i aix¨° t¨¦ un impacte molt gran. Aquests peixos s¨®n l'aliment principal de molts organismes, ja siguin comercials o no. El que els passa a ells, els passa tamb¨¦ a tots les esp¨¨cies que se n'alimenten¡±, insisteix l'experta.

A Cristina Romera, experta en les conseq¨¹¨¨ncies de la degradaci¨® del pl¨¤stic a l'ICM, la va sorprendre la correlaci¨® entre par¨¤sits i micropl¨¤stics. ¡°Obre una porta a noves investigacions per entendre l'impacte que t¨¦ en els peixos i en l'¨¦sser hum¨¤, sobretot quan es tracta d'algunes de les esp¨¨cies m¨¦s comercialitzades¡±, comenta. Al seu parer, encara que es tregui l'est¨®mac a l'hora de consumir, hi ha la possibilitat que part d'aquest pl¨¤stic vagi als teixits que s¨ª que es mengen. ¡°Seria interessant i important saber si aix¨° passa, de la mateixa manera que con¨¨ixer si en el seu recorregut per l'oce¨¤ el micropl¨¤stic ha absorbit compostos t¨°xics¡±, assenyala.

L'estudi destaca que les sardines tenen m¨¦s probabilitats d'empassar micropl¨¤stics al golf d'Alacant, mentre que per a les anxoves l'amena?a se situa al golf de Lle¨®. A m¨¦s, la pres¨¨ncia de micropl¨¤stics al sistema digestiu dels peixos no ¨¦s res de nou. En un article recent d'Environmental Pollution, uns investigadors espanyols publiquen que m¨¦s del 65% de les gambes de la costa catalana contenen aquestes fibres a l'est¨®mac. Pel que fa a les anxoves, ja es va demostrar l'any passat que el 83,3% de les analitzades s'havien empassat micropl¨¤stics a l'est del Mediterrani i, de la mateixa manera, un altre estudi anterior en va trobar un 90% al mar Adri¨¤tic.

Una cadena infernal de dif¨ªcil soluci¨®

L'¨¦sser hum¨¤ llen?a cada any fins a 13 milions de tones de pl¨¤stic a l'oce¨¤, la qual cosa mata unes 100.000 esp¨¨cies marines, segons les Naciones Unidas. A aquesta quantitat descomunal s'hi suma la pres¨¨ncia d'aquestes part¨ªcules contaminants que s¨®n impossibles de retirar, almenys ara com ara. La producci¨® i l'¨²s de micropl¨¤stics augmenta des del 1950 fins que va arribar a m¨¦s de 300 milions de tones a tot el m¨®n el 2017, dada que recorda l'estudi de Marta Coll, portat tamb¨¦ per l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i l'Institut Franc¨¨s de Recerca per a l'Explotaci¨® del Mar (Ifremer).

Segons Coll, no hi ha una soluci¨® simple: ¡°Per¨° ¨¦s obvi que cal reduir el pl¨¤stic d'un sol ¨²s, que el que consumim sigui el m¨¦s essencial i que quan es llenci es gestioni b¨¦ per evitar que arribi al mar¡±. Quan arriben a les aig¨¹es, la cosa es posa molt dif¨ªcil i Romera ho confirma: ¡°El que ja hi ha al mar est¨¤ fora de control. Nom¨¦s hem comptat l'1% de pl¨¤stic, el 99% restant est¨¤ perdut, al fons del mar, en la columna de l'aigua, o als organismes¡±. Ara mateix, el m¨¦s factible ¨¦s posar mesures de control per impedir que el pl¨¤stic arribi a l'oce¨¤ i que comenci aquesta cadena infernal que posa contra les cordes tant la salut de l'ecosistema com la de l'¨¦sser hum¨¤.