Hospital Vall d¡¯Hebron: ¡°Vam arribar a tenir 700 ingressats i a estar a 50 llits del col¡¤lapse¡±

Les parets plenes de gargots a la sala de reunions de l'Hospital Vall d¡¯Hebron de Barcelona fan pal¨¨s el que va ser la pand¨¨mia a l'hospital. Quadres, n¨²meros i gr¨¤fiques de color vermell i verd eren el term¨°metre de la crisi sanit¨¤ria. El mapa de les unitats disponibles a l'hospital, ara cobert de marques verdes, es va tornar vermell covid en pocs dies. ¡°El 28 de febrer¡±, salta el gerent, Albert Salazar (Barcelona, 56 anys), en preguntar-li quan va comen?ar tot. El primer cas va ser aquell dia. El primer de molts. De centenars.

Salazar fa ara just un any que ¨¦s al capdavant del centre de refer¨¨ncia de la sanitat catalana. L'hospital m¨¦s gran de Catalunya, amb la unitat de vigil¨¤ncia intensiva (UCI) amb m¨¦s llits i l'impacte m¨¦s sever de la crisi de la covid-19. Va atendre 3.400 pacients de covid, 355 dels quals en estat cr¨ªtic. Avui en queden 20: 15 a planta i cinc a la UCI.

Pregunta. Un any molt mogut, el seu.

Resposta. Ha passat r¨¤pid. No ens hem avorrit.

P. Com viu un gerent nouvingut una pand¨¨mia d'aquesta magnitud? Ha estat un h¨¤ndicap, la crisi?

R. Va ser una sorpresa i el que podria semblar que era un alentiment de les ¨¤rees de millora en les quals ens est¨¤vem centrant, ara, despr¨¦s de tres mesos i la resposta dels professionals, veiem que ha estat una palanca per accelerar els canvis.

P. Qu¨¨ va pensar aquell 28 de febrer?

R. Vam pensar que est¨¤vem al davant d'una epid¨¨mia que causava pneum¨°nies greus. El que m¨¦s ens espantava era la disponibilitat de llits d'UCI. La nostra obsessi¨® era el pacient que necessitava ventilaci¨® mec¨¤nica perqu¨¨ ja pens¨¤vem que aquest virus feia una manifestaci¨® m¨¦s greu del que es podia pensar.

P. Ho van veure venir?

R. Una de les claus de com va respondre l'hospital ¨¦s que ens vam anticipar. Vam comen?ar 15 dies abans a no minimitzar la situaci¨®. No ens imagin¨¤vem el que era, per¨° no la vam minimitzar. Vam comen?ar a urg¨¨ncies a separar circuits, a fer sospites de pneum¨°nies no filiades que podien ser per covid, independentment que en aquell moment nom¨¦s calia fer proves a les que venien d'It¨¤lia.

P. I els va servir?

R. Vam guanyar terreny. Ens vam quedar a un parell de dies d'estar col¡¤lapsats. Quan l'epid¨¨mia es va aturar, est¨¤vem amb 700 llits amb covid-19 i ¨¦rem a 50 llits del col¡¤lapse. Dos dies m¨¦s i ho haur¨ªem omplert tot. Vam estar a punt. Es van fer plans de conting¨¨ncia amb tot el territori, amb atenci¨® prim¨¤ria, centres sociosanitaris i hospitals privats de l'¨¤rea de refer¨¨ncia.

P. Va ser una allau?

R. Una allau bastant r¨¤pid. El 14 de mar? ja est¨¤vem amb 300 pacients ingressats i 70 a la UCI. En menys d'un mes, vam arribar al m¨¤xim de l'epid¨¨mia.

P. Qu¨¨ ha fallat en aquesta crisi sanit¨¤ria?

R. M¨¦s que fallar, jo diria que el que no pot tornar a passar ¨¦s que es desbordi la vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica. La pand¨¨mia ha fet pal¨¨s que una de les parts m¨¦s febles era la salut p¨²blica i ¨¦s un dels reptes que cal enfortir i fer-ho conjuntament amb l'atenci¨® prim¨¤ria. La segona cosa que no hauria de tornar a passar ¨¦s la falta d'aprovisionament d'equips de protecci¨®.

P. Com es recupera un hospital d'una pand¨¨mia?

R. A poc a poc. Tenim un pla d'adaptaci¨®, per¨° no ¨¦s normal perqu¨¨ el tema de la seguretat fa l'hospital menys amable i eficient. El fet d'haver de fer frotis a pacients que venen a operar-se fa que no puguis estar amb l'activitat quir¨²rgica al 100%. Una altra clau ¨¦s recuperar-se d'aquesta transformaci¨®. Desfer-ho, per¨° no tot, perqu¨¨ has de tenir una reserva estrat¨¨gica per si de cas. I aix¨° et fa ser menys eficient.

P. I emocionalment com se'n recupera?

R. L'ambient ¨¦s bo. La resposta dels professionals ha servit per cohesionar els equips. En compartir aquesta viv¨¨ncia tan b¨¨stia junts, penses que tamb¨¦ n'hem de sortir junts. Per¨° ¨¦s clar que poden quedar seq¨¹eles i apar¨¨ixer m¨¦s a mitj¨¤ termini.

P. La pand¨¨mia va aturar els seus plans. Qu¨¨ vol fer a l'hospital?

R. Hem de continuar refor?ant el que ja funciona per¨°, sobretot, l'abordatge del pacient m¨¨dic, que satura l'hospital. L'abordatge d'aquest pacient cr¨°nic, si no el tens ben organitzat no et permet que l'hospital desenvolupi tota aquesta altra activitat m¨¦s d'alta especialitzaci¨®. L'hospital ha de ser capa? de donar resposta a la demanda comunit¨¤ria, com un hospital comarcal, i alhora, a la demanda d'alta especialitzaci¨®.

P. Com s'encaixa?

R. Urg¨¨ncies ¨¦s la porta d'entrada de tota la demanda comunit¨¤ria i necessites tenir un servei d'urg¨¨ncies potent, ben dotat i professionalitzat.

P. Per¨° aquest sempre ha estat el punt feble d'aquest hospital.

R. Necessitem unes urg¨¨ncies potents, que adeq¨¹in b¨¦ l'ingr¨¦s urgent. Si un pacient ve amb una pneum¨°nia i nom¨¦s tens dues opcions: ingressar-lo a Vall d'Hebron o enviar-lo a casa, aix¨° ¨¦s molt pobre. Entre aquestes dues opcions, has d'omplir aquest buit. La situaci¨® d'aquests pacients dona per molt m¨¦s que ingr¨¦s o alta. El que cal ¨¦s tenir dispositius al territori i tamb¨¦ unes urg¨¨ncies amb unitats d'observaci¨® i curta estada. Si jo a un pacient l'estabilitzo 48 hores en una sala adjacent a urg¨¨ncies, m'evito un llit de l'hospital, aquest llit el fa servir un pacient quir¨²rgic d'alta especialitzaci¨®.

P. Les llistes d'espera s'han disparat: 406 dies per a una resson¨¤ncia o 235 per a l'al¡¤lerg¨°leg a Vall d¡¯Hebron.

R. M¨¦s que mai la prioritzaci¨® cl¨ªnica ¨¦s important. La cirurgia card¨ªaca i oncol¨°gica ja la tindrem dins dels terminis de garantia. Intentarem minimitzar les llistes d'espera al m¨¦s aviat possible per¨° no es podr¨¤ acabar amb els bons n¨²meros de l'any passat i el nostre comprom¨ªs ¨¦s que al llarg del 2021 puguem recuperar-nos.

P. Estan preparats per a la segona onada?

R. M¨¦s que per a la primera s¨ª. Tenim reserves estrat¨¨giques en els ¨¤mbits d'urg¨¨ncies, hospitalitzaci¨® i UCI. Tenim un gran equip al territori. Estem m¨¦s preparats que abans, per¨° tamb¨¦ m¨¦s cansats.