Aix¨° era i no era un drama

Ha saltat la controv¨¨rsia, altra vegada, sobre les dificultats que t¨¦ la llengua catalana en l¡¯espai audiovisual i sobre com aix¨° pot accelerar la seva extinci¨®, aquest cop arran de l¡¯estrena, dilluns passat, de la s¨¨rie Drama per TV3. En el primer cap¨ªtol, l¡¯?frica, una jove de vint-i-tants que comparteix pis, queda embarassada suposadament del Yuri, tot i que, al final de l¡¯episodi, se¡¯ns revela que hi ha m¨¦s candidats de la fecundaci¨® i aix¨° ja fa preveure la direcci¨® dels episodis seg¨¹ents. El m¨¦s comentat, per¨°, en un pa¨ªs malalt de llengua, ha estat l¡¯¨²s indiferent de castell¨¤ i catal¨¤, tota una novetat en una cadena com TV3.

La q¨¹esti¨® de la llengua en les s¨¨ries juvenils ha estat sempre motiu de disputa. Ja ho va ser a Plats bruts, la primera producci¨® pr¨°pia que es va atrevir a exhibir un catal¨¤ adulterat amb una finalitat expressiva evident (c¨°mica en aquest cas), i ho ha estat m¨¦s recentment a Merl¨ª, aquesta vegada amb el realisme com a justificaci¨®: no s¨®n cre?bles uns estudiants de batxillerat que s¡¯expressin nom¨¦s en catal¨¤ normatiu, i per aix¨° havien de dir joder de tant en tant. Per¨° la frontera de l¡¯¨²s indistint del castell¨¤, en funci¨® del personatge, l¡¯escena o el transcurs de la trama, ¨¦s una l¨ªnia que no s¡¯havia traspassat mai.

La q¨¹esti¨® de la llengua en les s¨¨ries juvenils ha estat sempre motiu de disputa

Corren temps de canvi en l¡¯expressi¨® ling¨¹¨ªstica de la ficci¨®, i tamb¨¦ en la recepci¨® que t¨¦ aquesta expressi¨®. Fins no fa gaire, una superproducci¨® podia fer un gran esfor? de recursos per garantir el realisme de vestuari i decorats, per¨° es menystenia l¡¯element ling¨¹¨ªstic, o es relegava a un paper merament decoratiu. N¡¯eren un cas paradigm¨¤tic les pel¡¤l¨ªcules de nazis, on els alemanys sempre parlen angl¨¨s i nom¨¦s fan servir l¡¯alemany els soldats rasos quan criden. O les produccions sobre la Passi¨® de Crist, on la diversitat de lleng¨¹es a la Judea del segle I quedava del tot erradicada i Jes¨²s i Pilat parlaven el mateix. Aleshores prevalia la funcionalitat al realisme, perqu¨¨, al capdavall, el que calia era explicar una hist¨°ria.

Algunes produccions recents han trencat aquest paradigma, conscients que el consum de ficci¨® ¨¦s cada cop m¨¦s en versi¨® original, i que per al receptor, un cop descartada l¡¯opci¨® del doblatge, tan cre?ble ha de resultar el vestuari dels actors com all¨° que parlen. D¡¯aqu¨ª l¡¯esfor? d¡¯una s¨¨rie com Unorthodox, rodada parcialment en ¨ªdix, o b¨¦ de Vikings, majorit¨¤riament en angl¨¨s quan els personatges parlen la mateixa llengua per¨° que s¡¯atreveix amb versions antigues de les lleng¨¹es respectives quan del que es tracta ¨¦s de reflectir un intercanvi entre personatges que no s¡¯entenen. ?s una soluci¨® m¨¦s versemblant que fer-los parlar tots sempre el mateix, tot i que la celeritat amb qu¨¨ algun personatge apr¨¨n la llengua de l¡¯altre, a fi de facilitar els di¨¤legs, s¡¯allunya dels esfor?os que ens calen per aprendre idiomes.

La s¨¨rie Drama, doncs, entra de ple en aquesta nova din¨¤mica en qu¨¨ la versemblan?a no es vincula a la funcionalitat sin¨® al realisme, amb el salconduit de saber que els joves, avui, no tenen cap problema per accedir a continguts en altres lleng¨¹es mentre hi hagi subtitulaci¨®. Per¨° falta decidir si aix¨° ¨¦s un cop per a la llengua, en cedir un ¨¤mbit com l¡¯audiovisual al m¨¦s depredador dels biling¨¹ismes, o si ¨¦s, en canvi, tota una bona not¨ªcia en fer present el catal¨¤ all¨¤ on ho hi seria. ?s com all¨° de la pregunta de la zebra: ¨¦s negra amb ratlles blanques o blanca amb ratlles negres? ?s una s¨¨rie en castell¨¤ amb fragments en catal¨¤, o ¨¦s en catal¨¤ amb fragments en castell¨¤?

?s clar que ¨¦s una bona not¨ªcia. La s¨¨rie, estrenada fa uns mesos a la plataforma digital Playz de TVE, suposa posar un peu en un canal de distribuci¨® fins ara vedat al catal¨¤, i probablement servir¨¤ per donar difusi¨® a la llengua per uns circuits i uns territoris fins ara inaccessibles. El que no s¡¯ent¨¦n, per¨°, ¨¦s que TV3 l¡¯emeti, perqu¨¨ la conquesta d¡¯¨¤mbits d¡¯¨²s que suposa Drama es regira com un bumerang per acabar manllevant un espai televisiu ling¨¹¨ªsticament preci¨®s i laminant la funci¨® normalitzadora de la cadena. A banda que, possiblement, la darrera cosa que faran els joves ser¨¤ consumir-la asseguts al sof¨¤, al costat dels seus boomers progenitors.