El llibre es posa verd

Si vost¨¨ llegeix, s¨¤piga que ho fa sobre resines, clors i tints. Provi de palpar les p¨¤gines de l¡¯¨²ltim llibre en el qual estigui immers. Denses i llises? B¨¦, ¨¦s pel talc, el caol¨ª i el di¨°xid de titani. Si les lletres negres brillen sobre blanc ¨¦s gr¨¤cies al carbonat de calci. Quan l¡¯acabi, pot abandonar-lo ¡°per a altres ulls¡±, com sol fer la Nobel Olga Tokarczuk, en una andana.

No perir¨¤. Les empremtes dactilars l¡¯impregnaran, descansar¨¤ en lleixes, viatjar¨¤ en bosses i vagons plens d¡¯humitat. Potser ho fa milers de quil¨°metres, com els m¨¦s de 2.500 que separen Catalunya i Su¨¨cia, on es va plantar la llavor i va cr¨¦ixer l¡¯eucaliptus, on es va aixafar la fusta, es va separar la lignina de la cel¡¤lulosa per obtenir la pasta de paper, i on la petjada ecol¨°gica sobre la terra del seu llibre comen?a a caminar...

Del bosc a la prestatgeria, des que es planta la llavor fins que un llibre floreix en una llibreria, es consumeixen de mitjana 6,76 litres d¡¯aigua i 2,54 quilowatts-hora (kWh) d¡¯energia, segons el Manual de la Buena Ecoedici¨®n del projecte Greeningbooks, finan?at el 2012 per la UE amb l¡¯objectiu de millorar l¡¯impacte mediambiental del sector editorial. L¡¯estudi, una mena d¡¯aut¨°psia a les entranyes del llibre, va posar llum tamb¨¦ a la quantitat de di¨°xid de carboni (CO₂) que s¡¯origina en tot el proc¨¦s de fabricaci¨® i distribuci¨®.

630 llibres contaminen tant com un vol d¡¯avi¨® entre Barcelona i Par¨ªs

Concretament, fins que una furgoneta carregada de llibres aparca, per exemple, davant d¡¯una llibreria de l¡¯Eixample barcelon¨ª, es generen de mitjana 476 grams de CO₂ per llibre, apunta l¡¯estudi, que va fer el c¨¤lcul agafant com a unitat de refer¨¨ncia una tirada d¡¯uns mil exemplars de 96 p¨¤gines amb informaci¨® susceptible de ser llegida uns 30 anys.

Perqu¨¨ els lectors m¨¦s vora?os se¡¯n facin una idea, aix¨° suposa que llegir 630 llibres contamina el mateix que un avi¨® que cobreix el trajecte entre Barcelona i Par¨ªs. O que, cada mat¨ª, pel desgu¨¤s se¡¯ns escapen uns 14 volums, que ¨¦s el nombre d¡¯exemplars que es podrien fabricar amb els litres que gastem en una dutxa de cinc minuts...

Al bosc es contamina m¨¦s

Durant el cicle de vida d¡¯un llibre de lectura, el 49% de les emissions es produeixen durant l¡¯obtenci¨® de la cel¡¤lulosa al bosc; el 17%, en la fabricaci¨® de les planxes utilitzades per a la impressi¨®; el 16,4%, en la distribuci¨® de la mat¨¨ria primera, i el 9,6%, durant el disseny. La recta final del proc¨¦s: impressi¨®, embalatge, transport i tractament de residus, suposa, contr¨¤riament al que es pensa, la xifra m¨¦s baixa, el 7%.

¡°S¡¯ha d¡¯investigar m¨¦s sobre els components¡±, incideix Marta Escamilla, responsable de la Unitat de Medi Ambient del centre tecnol¨°gic Leitat, que va participar en el projecte finan?at per la UE i que ara, gr¨¤cies a la informaci¨® obtinguda llavors, est¨¤ elaborant un altre estudi per comparar fins a quin punt es redueixen les emissions si s¡¯opta per la impressi¨® digital i no pel sistema tradicional de planxes ¨°fset.

Que les editorials es preocupin per l¡¯origen del paper i certifiquin bones pr¨¤ctiques ambientals en tota la cadena de fabricaci¨® i distribuci¨® ¨¦s un gran castell que l¡¯ecologisme fa anys que intenta assaltar. ¡°I ara, el m¨®n editorial comen?a a fer reflexions importants sobre la manera d¡¯emmagatzemar els llibres o la tinta que s¡¯utilitza; no obstant aix¨°, la meva sensaci¨® ¨¦s de desencantament. En el sector hi ha un exercici d¡¯autoconvenciment i queda molt per fer¡±, diu Miguel ?ngel Soto, responsable de campanyes de Greenpace, organitzaci¨® que el 2004 va posar en marxa el projecte Llibres Amics dels Boscos, que demanava imposar criteris ecol¨°gics en la producci¨® de llibres i pol¨ªtiques de compra responsable de paper. La campanya va comptar amb el suport d¡¯escriptors com Jos¨¦ Saramago, Isabel Allende o G¨¹nter Grass. La mateixa J. K. Rowling, autora del supervendes Harry Potter, va exigir que el paper dels seus llibres proced¨ªs de fonts sostenibles. Entre els assoliments m¨¦s importants de la campanya hi ha la protecci¨® dels boscos dels ind¨ªgenes sami de Finl¨¤ndia.

PRHGE, ¡®neutral¡¯ el 2030

En una societat cada vegada m¨¦s conscienciada amb el canvi clim¨¤tic, el mantra que la literatura no podia contribuir a la destrucci¨® del planeta va comen?ar a arrelar entre escriptors i lectors. I entre uns i altres hi havia les editorials, que es van haver de fixar en els seus propis mals fums. Ara, una vegada consolidada la vict¨°ria de la lectura en paper versus la digital, els grups que van prendre un relatiu avantatge treuen pit de tenir m¨¦s marca verda. Entre els grans, l¡¯aposta m¨¦s important ¨¦s la de Penguin Random House Grupo Editorial (PRHGE), que en el seu cam¨ª a la ¡°total transici¨® a l¡¯energia verda¡± s¡¯ha comprom¨¨s a reduir en un 20% la seva petjada de carboni pel 2025, despr¨¦s d¡¯aconseguir enguany una disminuci¨® del 10%, segons va anunciar al febrer el CEO del grup, Markus Dohle, una setmana despr¨¦s que Bertelsmann, matriu alemanya del grup, declar¨¦s el seu objectiu de ser ¡°neutral per al clima¡± el 2030.

El gegant editorial va comen?ar a prendre el folgat avantatge en aquesta particular carrera verda del sector, creuen els ecologistes, ja el 2014, quan es va convertir en la primera gran editorial a Espanya a acreditar-se amb el segell mediambiental FSC (Forest Stewardship Council), organisme internacional independent que garanteix que el paper utilitzat procedeix de boscos ben gestionats. I ha complert des de llavors, tot estampant negre sobre blanc amb els est¨¤ndards de sostenibilitat. El FSC compta amb el suport d¡¯organitzacions conservacionistes com World Wildlife Fund (WWF) i ¨¦s considerat el m¨¦s exigent per les condicions ambientals que imposa a les explotacions forestals.

Marca verda de lectura?

¡°Que una editorial posi el nostre segell de certificaci¨® forestal en els seus llibres implica que en tota la seva cadena de producci¨® es passen controls minuciosos de qualitat per acreditar que el paper s¡¯ha extret de boscos ben gestionats. Garantir aix¨° suposa un sobrecost per a l¡¯editorial, ¨¦s clar¡±, explica Gonzalo Anguita, president de FSC Espa?a. La clau per a Anguita ¨¦s que l¡¯editorial vegi en la certificaci¨® forestal un valor afegit i no un sobrecost. ¡°A Penguin la va ajudar tenir una cultura centreeuropea, on hi ha m¨¦s sensibilitat ambiental¡±, opina l¡¯ecologista Soto. Una excepci¨® en un sector que est¨¤ pujant gaireb¨¦ a contracor i ¡°molt endarrerit¡±, en paraules d¡¯Anguita, al carro de la conscienciaci¨® ecol¨°gica. A part de PRHGE, nom¨¦s petites editorials com Plaza & Vald¨¦s i Ediciones Gigamesh, de literatura fant¨¤stica, compten amb aquesta matr¨ªcula forestal.

La prova m¨¦s evident que el gran grup vol real?ar la seva marca verda ¨¦s que el 2021 passar¨¤ a imprimir el segell distintiu FSC a la contraportada dels seus llibres i no a la p¨¤gina de cr¨¨dits, com fins ara, ¡°cosa que hauria de ser un incentiu per a la compra¡±, confia el president de FSC. Segons l¡¯organisme, a Espanya hi ha gaireb¨¦ 300.000 hect¨¤rees certificades (1,6% de l¡¯¨¤rea forestal total).

Segons la patronal paperera Aspapel, dels 6,2 milions de tones que es van fabricar el 2018 (¨²ltim curs del qual es tenen dades completes), la meitat van ser certificades. ¡°Fa 15 anys, en canvi, nom¨¦s ho era el 20% de l¡¯oferta¡±, resumeix ?ngel P¨¦rez, llavors director de Producci¨® de PRHGE. Amb tot, encara avui ¡°¨¦s dif¨ªcil arribar a saber la quantitat real de paper sostenible que hi ha a les llibreries", afegeix Anguita.

Planeta, la seg¨¹ent

Malgrat que tard als ulls de l¡¯ecologisme, el gran castell del Grup Planeta finalment tamb¨¦ ha estat pres. Segons confirmen fonts del grup a Quadern, el gran gegant de les lletres espanyoles est¨¤ en tr¨¤mit d¡¯obtenir les acreditacions FSC i PEFC-Associaci¨® per a la Certificaci¨® Espanyola Forestal, l¡¯altre gran grup de certificaci¨® forestal i amb enorme implantaci¨® a l¡¯Am¨¨rica Llatina.

Aquest certificat suposa que l¡¯editorial de la fam¨ªlia Lara podr¨¤ incorporar aviat a les seves tirades la matr¨ªcula ecol¨°gica com una mostra que en els seus llibres no hi ha un sol full de paper procedent de boscos sobreexplotats. Amb tot, des de Planeta s¡¯afirma que ja fa temps que compren tot el paper a prove?dors sostenibles. ¡°Per posar un exemple, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Santiago Posteguillo, Y Julia ret¨® a los dioses, ja s¡¯ha produ?t amb paper FSC i les reimpressions de Yo, Julia, Premi Planeta 2020, tamb¨¦¡±, expliquen des de l¡¯editorial.

¡°Els objectius de l¡¯Agenda 2030 s¨®n all¨¤ mateix, i aix¨° empeny el sector¡±, creu tamb¨¦ Ana Bel¨¦n Noriega, presidenta de PEFC Espa?a, tot recordant el programa impulsat per l¡¯ONU de protecci¨® del planeta i signat per Espanya. Ella coincideix amb Anguita (¡°han sofert molt, s¡¯han hagut de reinventar...¡±) que una de les raons per les quals el sector ha reaccionat tard a la reconversi¨® verda ¨¦s el canvi de paradigma que va portar la lectura digital (¡°estaven per altres coses...¡±).

Noriega opina que la certificaci¨® forestal del Grup Planeta, acostumat a definir les coordenades que la resta del sector haur¨¤ de seguir despr¨¦s, ser¨¤ una passa important¨ªssima. ¡°Quan parles amb editorials la resposta ¨¦s sempre la mateixa: ¡®Far¨¦ el que faci la meva compet¨¨ncia¡¯¡±. I afegeix P¨¦rez: ¡°Al final et veus abocat a les regles que marquen els grans¡±.

Catalunya empeny

El paper de l¡¯Administraci¨® per pr¨¦mer a fons l¡¯accelerador en la recta verda tamb¨¦ ser¨¤ clau. En aquest sentit, la Generalitat ha pujat de marxa enguany en establir per primera vegada que l¡¯origen sostenible del paper sigui un dels criteris a tenir en compte per atorgar les ajudes anuals al llibre en catal¨¤. ¡°Era una cosa que fins ara no s¡¯havia abordat i que tocava aplicar¡±, diu Joaquim Bejarano, director de l¡¯?rea del Llibre de la Generalitat, que assegura que la mesura no t¨¦ equivalent a la resta de l¡¯Estat i que la decisi¨® es va consultar abans amb el gremi.

A m¨¦s, per al 2021 el Govern t¨¦ la intenci¨®, avan?a Bejarano a aquest suplement, que en les bases per a les ajudes s¡¯introdueixi tamb¨¦ el criteri del quil¨°metre zero. Aix¨° ¨¦s, que s¡¯atorguin m¨¦s punts a aquelles editorials que, dins del seu proc¨¦s de producci¨® i distribuci¨®, utilitzin el menor quilometratge possible. Segells com Comanegra, impulsora de la iniciativa Llibre Local, que aposta per consumir llibres ¡°de proximitat¡± com una manera m¨¦s de reduir la contaminaci¨®, se¡¯n veuran beneficiades. ¡°Ara, quan hi hagi dubtes entre dos projectes el criteri clim¨¤tic inclinar¨¤ la balan?a¡±, avisa el director de l¡¯?rea del Llibre. De cada 10 llibres que es venen avui a Catalunya, tres s¨®n en catal¨¤.

Codi de barres ambiental

Celebren tamb¨¦ la decisi¨® de la Generalitat des de l¡¯editorial cooperativa Pol¡¤len, marca de l¡¯extinta El Tinter, impremta pionera a Barcelona de l¡¯anomenada ecoedici¨® i que va participar al costat de Leitat i l¡¯empresa Simpple en el projecte Greening Books. Des del 2013 el segell utilitza un programari desenvolupat gr¨¤cies als fons europeus pel centre tecnol¨°gic Leitat, per minimitzar emissions durant tot el cicle de vida dels llibres. Abans de posar-se a imprimir tirades, introdueixen dades com el tipus de paper i mesures, les tintes o el tipus de tapa (dura o tova) que es faran servir. Llavors el programari calcula les emissions que es generaran abans d¡¯engegar el bot¨® d¡¯impremta.

La metamorfosi de la hist¨°rica impremta del barri d¡¯Horta de Barcelona va comen?ar casualment gr¨¤cies al treball universitari d¡¯una de les filles dels seus antics socis, recorda Jordi Panyella, fundador de Pol¡¤len al costat d¡¯Aida Iglesias de Prada i Mar Carrera. ¡°Ella estudiava Ci¨¨ncies Mediambientals i les conclusions del treball van ser que ¨¦rem uns bruts¡±. A partir d'aqu¨ª, es van introduir canvis i la seva filosofia va arribar a les o?des dels m¨¦s grans, fins a pol¡¤linitzar-los. ¡°Amb els cautx¨²s de goma que sobraven de les m¨¤quines d¡¯impressi¨® despr¨¦s feien testos!¡±, recorda P¨¦rez, llavors a PRHGE.

Lectors que llegeixen ¡®sa¡¯

¡°Al principi els nostres assessors ens van dir que fer aix¨° era rendible nom¨¦s per a les grans editorials. Per¨° ho vam veure com una inversi¨® de m¨¤rqueting¡±, sentencia Panyella. Avui, totes les publicacions del petit segell porten en la seva ¨²ltima p¨¤gina una bDAP (declaraci¨® ambiental del producte), una mena de codi de barres de la sostenibilitat en el qual es detalla la quantitat exacta d¡¯aigua, energia, mat¨¨ries primeres, residus i petjada de carboni que s¡¯ha emprat per fer el llibre. Des del 2013, el centre tecnol¨°gic Leitat ha generat 830 d¡¯aquestes etiquetes per a diferents publicacions d¡¯editorials, empreses i administracions, entre les quals, la Diputaci¨® de Barcelona.

¡°Hi ha el mite que l¡¯ecol¨°gic surt m¨¦s car, per¨° defensem que ¨¦s m¨¦s barat. Si calcules el que t¡¯estalvies en aigua, distribuci¨® i magatzem, veus que hi ha tamb¨¦ estalvi econ¨°mic¡±, explica el cofundador de Pol¡¤len. Panyella albira un futur en el qual a les llibreries es vegin imatges ara m¨¦s comunes als grans supermercats: lectors girant els llibres i revisant detalladament les etiquetes per decantar-se, finalment, pels m¨¦s sans.