El gol del seminarista

¡°Quan fas una bona fotografia, hi ha un clic al cervell que et diu que ¨¦s bona¡±, assegura Ramon Masats (Caldes de Montbui, 1931). ¡°Molt poques vegades en revelar una imatge m'he trobat que fos molt millor del que jo havia intu?t en fer-la. He sentit el clic en un 98% de les fotografies que he donat per bones¡±. Amb 89 anys, la fotografia ja ¨¦s ¡°un record¡±, com ell mateix expressa, per¨° en fa nom¨¦s 12 seguia sent tota la seva vida. ¡°Ho era tot¡°, recalca. Aix¨ª, la traject¨°ria d'aquest fot¨°graf catal¨¤ ha transcorregut en la persecuci¨® d'un moment de revelaci¨®, una epifania dins d'un m¨®n visible que, malgrat ser all¨¤ per a tothom, nom¨¦s l'ull ensinistrat del fot¨°graf sap destriar. R¨¤pid i intu?tiu, ha estat capa? de crear imatges d'una gran pot¨¨ncia expressiva i frescor, per les quals va obtenir el Premi Nacional de Fotografia el 2004, com ho ¨¦s Seminari.

Malgrat anar vestit amb sotana i amb la finalitat d'aturar un gol, l'¨¤gil aspirant a sacerdot estira el cos fins a constituir gaireb¨¦ un pla horitzontal respecte al terra. La seva ombra queda projectada sobre el polseg¨®s camp de futbol. La sotana vola. La m¨¤ es tensa. Els cabells es despentinen. Mentrestant, els altres jugadors completen l'harmoniosa coreografia com pinzellades negres disposades en vertical. El seminarista romandr¨¤ susp¨¨s en l'aire durant una fracci¨® de segon que queda aturada en el temps. Un accident po¨¨tic en qu¨¨ conflueixen totes les caracter¨ªstiques que Henri Cartier-Bresson definia com un moment decisiu: ¡°El reconeixement simultani, en una fracci¨® de segon, del significat d'un esdeveniment, aix¨ª com de la precisa organitzaci¨® de les formes que dona a aquest esdeveniment la seva expressi¨® apropiada¡±. ¡°Soc un gran admirador del mestre franc¨¨s¡±, assenyala Masats. ¡°Qualsevol relaci¨® de la meva obra amb ell em resulta molt elogiosa¡±.

La imatge la va captar amb una Leica, com a part d'un enc¨¤rrec que li va fer la Gaceta Ilustrada al Seminari Conciliar de Madrid. ¡°En arribar al seminari em va cridar l'atenci¨® un partit de futbol que disputaven els seminaristes, tot i anar vestits amb sotana¡±, recorda l'autor. ¡°Em vaig posar al darrere de la porteria i vaig observar com jugaven. Els vaig demanar si podien interrompre el partit i simplement xutar al porter. Ho van fer per a mi amb molt d'afecte. Van xutar unes 18 o 20 vegades, fins que vaig poder aconseguir aquesta imatge. Li tinc una mica de mania¡±, diu amb ironia. ¡°Tothom em pregunta per aquesta foto. Jo crec que en tinc d'altres, per¨° el gust de la gent ha anat cap aqu¨ª¡±.

L'instint de l'autor i la seva immediatesa queden reflectits en la fotografia, per¨° tamb¨¦ la seva preocupaci¨® per q¨¹estions m¨¦s formals o pl¨¤stiques, una caracter¨ªstica que es deixa veure en tota la seva obra, en qu¨¨ s'aprecia una clara recerca d'una geometria en la composici¨®. ¡°Cada fotografia ha de tenir un enquadrament, i el ritme que jo sigui capa? de treure-li al moment¡±, apunta. ¡°Va ser el fot¨°graf i historiador Publio L¨®pez Mondejar qui em va fer veure la meva predisposici¨® a fer les fotos verticals, encara que en aquest cas no sigui aix¨ª. ?s una mica estrany, ja que tamb¨¦ he fet molt de cinema, que ¨¦s horitzontal. Per¨° s¨ª que reconec aquesta tend¨¨ncia¡°. Va ser precisament la seva particular manera d'entendre la fotografia, capa? de sintetitzar els t¨°pics culturals a trav¨¦s d'un clar discurs fotogr¨¤fic, el que va convertir aquest autodidacta en protagonista de la renovaci¨® de la fotografia documental, durant els anys de Franco, formant part del grup Afal i La Palangana. ¡°Renovar em sortia de dins, aix¨ª que resultava f¨¤cil. No era una intenci¨® prim¨¤ria ni premeditada. Era el que veia i intentava reflectir a trav¨¦s d'una c¨¤mera. Aix¨ª jo era feli? i a sobre guanyava diners. Ara existeix a Espanya m¨¦s reconeixement per la fotografia. Si ets bo, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil triomfar¡±.

Seminari es va publicar per primera vegada al diari Ya, dins d'un reportatge destinat a celebrar el Dia del Seminari, el 19 de mar? del 1960, i amb el temps ha passat a ser una de les imatges m¨¦s emblem¨¤tiques de la hist¨°ria de la fotografia a Espanya. ?s una de les poques fotografies realitzades per un autor espanyol que es conserven a la col¡¤lecci¨® del MoMA. Reuneix dues passions que definien b¨¦ l'¨¨poca: la religi¨® i el futbol. ¡°La meva fotografia t¨¦ molta ironia, per¨° sempre he procurat no acarnissar-me amb la gent, ni manipular, ni emmascarar¡±, destaca. ¡°Soc un sentimental i aquesta ¨¦s la meva visi¨® d'Espanya. Lamento que no hagu¨¦s pogut ser gaire m¨¦s optimista¡±. Almod¨®var recrearia la imatge a la pel¡¤l¨ªcula La mala educaci¨®n (2004), convertint-la en un senyal d'amor al davanter per part d'un porter que es deixa marcar un gol. La imatge forma part de l'exposici¨® Ramon Masats Visit Spain, que es pot veure dins de la programaci¨® de PHotoESPA?A a l'espai Tabacalera de Madrid fins al 12 d'octubre.

¡°Fa uns anys el seminarista de la foto es va recon¨¨ixer en la imatge i em va trucar¡±, recorda el fot¨°graf. Es deia Lino Hern¨¢ndez. ¡°Vam estar xerrant i ens vam retrobar per tornar al seminari amb Mariano Enamorado, l'autor del gol. Aquest ¨²ltim havia deixat la sotana¡±. Va ser gol? ¡°S¨ª, va ser gol! Ho va ser, per¨° no ho vaig descobrir fins que vaig poder ampliar la fotografia a una mida molt gran. Vaig observar que la pilota era al darrere de la m¨¤ del capell¨¤. Vaig trigar a veure-ho. No ho vaig descobrir fins al cap de 10 o 15 anys¡­¡±.