Els territoris de la pol¨ªtica

No hi ha Estat sense territori, i disculpeu l¡¯obvietat. D¡¯aqu¨ª l¡¯enorme import¨¤ncia de les fronteres que els delimiten. No hi ha Estat que aguanti la p¨¨rdua de control dels seus l¨ªmits, perqu¨¨ ¨¦s sobre la base territorial que es funda la seva pot¨¨ncia: aqu¨ª, mano jo. Per aix¨°, el tancament de fronteres ¨¦s una sobreactuaci¨® de l¡¯Estat que sempre expressa alguna forma d¡¯inseguretat.

La pand¨¨mia del coronavirus ha donat una oportunitat als Estats de demostrar-nos la seva for?a tancant amb pany i forrellat els pa?sos (i els seus ciutadans a casa). Una reacci¨® extrema amb situacions xocants, com que Espanya i Portugal, Estats constru?ts sobre la mateixa pell, hagin estat m¨¦s de tres mesos sotmesos al prohibit el pas. Com sempre que es tanquen fronteres, han coincidit una amena?a ¨Cuna epid¨¨mia excepcional¨C i una feblesa ¨Cels dubtes sobre la capacitat dels sistemes sanitaris per afrontar l¡¯envit.

La Uni¨® Europea, que no aconsegueix fer-se prou atractiva perqu¨¨ els ciutadans la considerin pr¨°pia, i que navega sobre els recels entre pa?sos carregats d¡¯hist¨°ria i de ressentiments, ha retrocedit durant mesos en una de les conquestes que refor?aven els somnis d¡¯unitat: l¡¯abolici¨® de les fronteres interiors. Cadasc¨² va tancar com i quan va voler i a l¡¯hora d¡¯obrir les fronteres exteriors ni tan sols ha estat possible posar-se d¡¯acord sobre a qui se li permet entrar i a qui no.

I malgrat tot, els Estats surten refor?ats d¡¯aquest tancament de fronteres perqu¨¨ han demostrat que encara tenen capacitat per imposar determinats l¨ªmits, ¨¦s a dir, per marcar territori. I aix¨° arriba en un moment en qu¨¨ la desconfian?a envers els governants ¨¦s el pa de cada dia i dona curs a formes de radicalitzaci¨® neoautorit¨¤ria que canalitzen el malestar i la inseguretat de molts ciutadans. Canviar¨¤ algunes coses aquesta exhibici¨®? La hist¨°ria no ent¨¦n de camins rectes per m¨¦s que alguns ens la intentin explicar com un imparable cam¨ª ascendent: cap a on?

La hist¨°ria no ent¨¦n de camins rectes per m¨¦s que alguns ens la intentin explicar com un imparable cam¨ª ascendent

Cada esdeveniment t¨¦ el seu contrapunt. Aquesta exhibici¨® del poder de l¡¯Estat per tancar territoris i tancar la ciutadania ha coincidit amb l¡¯expansi¨® imparable de l¡¯univers digital que no coneix fronteres i que com a cultura i com a ideologia pot haver estat el guanyador d¡¯aquesta crisi. De manera que la pregunta ¨¦s: Hi ha a l¡¯horitz¨® una sobirania digital que pugui desbordar la territorial? Som ja en aquest cam¨ª? Afortunadament, si d¡¯alguna cosa em pres consci¨¨ncia aquests dies ¨¦s que som cos ¨Csusceptible de ser materialment tancats¨C i que, per tant, la dimensi¨® corporal, territorial i espacial de la nostra exist¨¨ncia dif¨ªcilment decaur¨¤. Anem cap a un encreuament de sobiranies entre territoris marcats i controlats pels Estats i poders digitals assetjant els nostres cossos i actuant directament sobre els nostres espais privats? Fins ara la pol¨ªtica ha tingut una ineludible dimensi¨® territorial i aquells que han pensat que tot es resolia en l¡¯espai dels mitjans de comunicaci¨® ho acaben pagant. I tinc la sensaci¨® que encara ser¨¤ aix¨ª durant molt de temps: el territori, la base material de la nostra experi¨¨ncia com a cos que busca i es busca amb els altres (¡°Tocar ¨¦s tocar-se¡±, deia el savi Merleau-Ponty) continua sent ineludible en l¡¯experi¨¨ncia comuna.

En tenim alguns exemples en la pol¨ªtica local, que poden semblar prosaics per¨° son il¡¤lustratius. Som en vig¨ªlia d¡¯unes eleccions al Pa¨ªs Basc i a Gal¨ªcia, en totes dues hi ha dos partits instal¡¤lats al poder que semblen inamovibles: el PNB i el PP. Per qu¨¨? Perqu¨¨ tenen una implantaci¨® territorial ¨C¨¦s a dir, pres¨¨ncia i contacte a tot arreu¨C, llargament constru?da, amb clarianes i zones obscures ¨Cel clientelisme, garant fonamental de la servitud volunt¨¤ria, causa gangrena en les estructures socials, que els altres partits no han sabut replicar. El control del territori es troba a la base de la pol¨ªtica. I ¨¦s un factor clau tamb¨¦ en el conflicte intern de Junts per Catalunya. La principal for?a que t¨¦ el PDeCAT per desafiar el lideratge virtual de Puigdemont ¨¦s precisament el poder municipal, l¡¯ancoratge a pobles i ciutats del sistema clientelar heretat del pujolisme.

Els electors s¨®n cossos humans que es relacionen amb els altres, no simples subjectes an¨°nims de missatges virtuals. I el contacte encara compta. I si no, que l¡¯hi preguntin al president Macron: el seu partit, sense implantaci¨® al carrer, basat estrictament en el poder carism¨¤tic del seu l¨ªder, ha quedat en un clamor¨®s fora de joc en les eleccions municipals.