L¡¯ullal que va delatar el gran taur¨® blanc de Mallorca

A l'Iv¨¢n, el Pedro i el seu fill Joan encara els costa creure com un mat¨ª de juliol van salpar a buscar llagostes i van tornar hores despr¨¦s amb l¡¯ullal d¡¯un taur¨® blanc (Carcharodon carcharias) al cistell de la pesca.

¡°Est¨¤vem traient les xarxes a set milles de la costa i a 100 metres de profunditat vaig albirar el que semblava una pedra blanca enredada¡±, explica Joan Martorell, de 26 anys i un dels tres tripulants que viatjaven el 5 de juliol del 2019 al vaixell de pesca Germans Torres, del municipi mallorqu¨ª del Port d¡¯Andratx. ¡°Vaig donar l¡¯av¨ªs i el meu company Iv¨¢n va comen?ar a dir que all¨° no era una pedra, sin¨® un ullal de taur¨® blanc. En les dues hores de tornada a casa, no pod¨ªem deixar de mirar-lo!¡±, relata el pescador. Amb l¡¯arribada del vaixell als molls, la historieta, amb aromes de novel¡¤la d¡¯Ernest Hemingway, es va escampar pel municipi. ¡°Al principi em van dir boig. El m¨®n de la pesca mallorqu¨ª ¨¦s ple d¡¯hist¨°ries i rumors sobre el taur¨® blanc. Per¨° jo no en tenia cap dubte. A part de pescador, soc un gran aficionat a la biologia marina i per la mida i la forma no podia ser de cap altre animal¡±, recorda el seu company Iv¨¢n Perera, que ja a terra va conv¨¨ncer Martorell perqu¨¨ li deix¨¦s emportar-se l¡¯ullal a casa uns dies. Perera volia mostrar-li la pe?a a un altre amic, tamb¨¦ aficionat als esquals, perqu¨¨ l¡¯ajud¨¦s a confirmar la troballa.

Llavors, el rumor que uns pescadors del poble havien trobat un ullal de taur¨® blanc ja circulava per WhatsApp. ¡°Els meus amics al¡¤lucinaven. El meu pare i el meu oncle, que fa 40 anys que s¨®n al mar, tampoc no havien vist res igual¡±, afegeix el petit dels Martorell. ¡°Potser perqu¨¨ no utilitzo xarxes socials la hist¨°ria mai no es va fer p¨²blica¡±, aclareix.

L¡¯¨²ltima captura, el 1976

De m¨°bil a m¨°bil, les imatges van acabar arribant a la pantalla del bi¨°leg Gabriel Morey, cofundador de l¡¯organitzaci¨® mediambiental Save the Med i membre del grup d¡¯especialistes en taurons de la Uni¨® Internacional per a la Conservaci¨® de la Natura (UICN). Morey, una de les veus m¨¦s autoritzades sobre esquals al Mediterrani, va resoldre els dubtes. ¡°?s inconfusible: un ullal superior triangular amb serres, de taur¨® blanc¡±, confirma el bi¨°leg a aquest diari, un any despr¨¦s de la troballa. El que havia comen?at com un conte de mar dels tripulants del Germans Torres ha acabat per convertir-se en una de les poques i la prova m¨¦s recent de la seva pres¨¨ncia a les Balears des de fa gaireb¨¦ mig segle.

La captura de l¡¯exemplar m¨¦s gran a les illes, i l¡¯¨²ltima de qu¨¨ es t¨¦ const¨¤ncia, es va produir el 1976 en mans del pescador Xisco L¨®pez, que va atrapar un taur¨® blanc de m¨¦s de sis metres a la zona del cap Farrutx. ¡°A partir de llavors, amb prou feines hi ha hagut registres m¨¦s enll¨¤ de dofins i tonyines trobades mortes per queixalades que, per la mida, creiem que s¨®n de taur¨® blanc¡±, diu Morey. Segons un estudi de Claudio Barr¨ªa, especialista en taurons de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies del Mar del CSIC a Barcelona, des de 1877 nom¨¦s s¡¯han registrat 63 proves de la seva pres¨¨ncia al Mediterrani.

Barr¨ªa, que ha examinat la pe?a dental a trav¨¦s de fotografies, defineix la troballa com a ¡°incre?ble¡± i diu que no recorda cap cas semblant. ¡°La dent ¨¦s una meravella i ¨¦s l¡¯¨²ltim dels registres de qu¨¨ tinc const¨¤ncia als nostres mars¡±, explica. La seva teoria ¨¦s que la pe?a s¡¯hauria despr¨¨s fa alguns anys de la mand¨ªbula d¡¯un exemplar. ¡°L¡¯esp¨¨cie pot arribar a viure 70 anys i al llarg de la seva vida en generen milers¡±. Els pescadors creuen que despr¨¦s l¡¯ullal va anar a parar a un petit escull situat en una zona de llagostes, i hi va quedar enganxat. Quan les xarxes es van posar a sobre, la dent s¡¯hi va enredar i va pujar fins a la superf¨ªcie. ¡°Com trobar una agulla al mar¡±, resumeix Martorell. No ¨¦s casual que hagin estat precisament uns pescadors els que hagin trobat l¡¯¨²ltima evid¨¨ncia del temut taur¨®. Generaci¨® rere generaci¨®, ning¨² com els membres de les confraries mallorquines no ha viscut tan de prop amb els grans taurons mediterranis. L¡¯ullal, amb el qual el Joan s¡¯ha fet ara un penjoll, ¨¦s un vestigi d¡¯aquella Mallorca que a mitjans del segle passat va ser considerada a la seva costa oriental territori de taurons blancs.

Entre 1920 i 1976 se¡¯n van capturar almenys 27 exemplars, la majoria de manera involunt¨¤ria, amb el sistema de pesca de l¡¯almadrava en zones com a ara el cap Regana, el port de S¨®ller, cala Murta i ses Caletes de cap Pinar. Els records d¡¯aquestes captures es conserven avui en forma de grans mand¨ªbules exposades en humils cases marineres, com la dels descendents del m¨ªtic patr¨® pollent¨ª Jos¨¦ Borr¨¢s, que va arribar a pescar vuit taurons blancs d¡¯entre 700 i 2.000 quilos.

O les hist¨°ries de Francisco P¨¦rez, al seu dia patr¨® major de la confraria del port de Pollen?a, que va assegurar haver-ne capturat un enorme exemplar amb un dof¨ª i quatre tonyines a l¡¯est¨®mac. Com vaixells petroliers, hi ha exemplars que creuen el planeta des d¡¯Austr¨¤lia o el Carib per accedir al Mediterrani a trav¨¦s de l¡¯estret de Gibraltar i el canal de Suez.

Falsos albiraments

Des de l¡¯¨²ltima pesca de Xisco L¨®pez el 1976, al llarg d¡¯aquests anys la suposada pres¨¨ncia del taur¨® blanc al Mediterrani s¡¯ha retroalimentat gr¨¤cies a rumors i albiraments no confirmats. L¡¯¨²ltim m¨¦s sonat es va produir l¡¯estiu de 2018 per l¡¯organitzaci¨® mediambiental Alnitak, que va publicar imatges d¡¯un suposat taur¨® blanc a poques milles de l¡¯illa de Cabrera. La not¨ªcia, que va fer la volta al m¨®n, va ser desmentida, tanmateix, hores despr¨¦s per nombrosos experts consultats per aquest diari. Es tractava en realitat d¡¯un marraix (Isurus oxyrinchus), una esp¨¨cie m¨¦s comuna a les Balears i pertanyent a la mateixa fam¨ªlia (Lammadie) que el blanc.

¡°?s trist que la gent s¡¯hagi quedat amb la idea que era un taur¨® blanc¡±, recorda Barr¨ªa, que confia que un dia es deixin enrere els rumors, els mites i el sensacionalisme que hist¨°ricament han envoltat l¡¯animal i puguin captar imatges d¡¯algun exemplar d¡¯aquesta esp¨¨cie en perill cr¨ªtic d¡¯extinci¨® al Mediterrani a causa de la sobrepesca.

I entre falsos albiraments, rumors i llegendes marines, durant els ¨²ltims anys a Mallorca s¡¯ha obert una mena de cursa silenciosa per veure qui ¨¦s el primer que capta imatges d¡¯un exemplar. Els detalls d¡¯aquestes aventures se senten en converses de bars costaners, quan el sol s¡¯amaga i l¡¯alcohol revela els secrets. Amb la boca petita, aficionats subaqu¨¤tics parlen fins i tot d¡¯expedicions en qu¨¨ se submergeixen quilos de pesca en alta mar per temptar aix¨ª l¡¯olfacte de l¡¯animal.

L¡¯¨²nic atac mortal per un taur¨® a les Balears es va registrar a comen?aments del segle XX en aig¨¹es de l¡¯illa de Cabrera, segons el llibre Tiburones en el mar balear, de Juan Poyatos i Ana Mar¨ªa Abril. Antonio Palmer, de 95 anys i un dels ve?ns m¨¦s longeus del Port d¡¯Andratx, encara recorda la desconfian?a amb qu¨¨ de petit se submergia al mar. ¡°Mai ned¨¤vem lluny de la costa... per si de cas¡±, afirma. ¡°Tamb¨¦ recordo sentir hist¨°ries, com la d¡¯un altre pescador a qui un taur¨® li va arrencar la m¨¤ a l¡¯illa de Cabrera. Fos mentida o veritat, s¨®n llegendes dels nostres mars¡±, explica.