Ballar sense moure¡¯s de la cadira

Abans de l¡¯inici del concert ho deia Carmen Zapata, gerent d¡¯ASSAC (Associaci¨® de Sales de Concerts de Catalunya), aleshores impulsors de la s¨¨rie de concerts que ocuparan el castell de Montju?c fins a finals d¡¯agost: ¡°Est¨¤ sent la primera vegada de moltes coses¡±. S¨ª, quan la vida era una cosa habitual que discorria per carrils ja estesos, arriba un virus i aquest estiu anar de concerts a Barcelona suposa gaireb¨¦ sempre una primera vegada. I organitzar-los als espais on estan tenint lloc, el mateix. No ¨¦s que el castell de Montju?c mai hagi escoltat m¨²sica, per¨° la manera com ¨¦s acollida en temps de normalitats alterades s¨ª que suposa una novetat a sumar a la llarga hist¨°ria del recinte militar. Aix¨ª, el primer "no hi ha entrades" del cicle Sala Barcelona es va aconseguir dissabte a la nit amb els empordanesos Cala Vento, encarregats d¡¯evidenciar que avui ja no es balla com abans, sin¨®, fent un s¨ªmil ciclista, fent surplace.

Tampoc no s¡¯entra com abans al recinte de les actuacions, que, sigui dit de passada, rares vegades ¨¦s el pati d¡¯armes d¡¯un castell. Abans d¡¯entrar-hi, vistes panor¨¤miques de la ciutat d¡¯una banda i, de l¡¯altra, un mar amb l¡¯horitz¨® emboirat camuflant en tons cremes una lluna que encara amb llum di¨¹rna iniciava el seu ascens, a tot just uns cent¨ªmetres de l¡¯horitz¨®. La venedora de discos i samarretes del grup mirava desconfiada una gavina, ¨¦rem al seu territori, que a la vertical del seu lloc, sobre un fanal, b¨¦ podia deposar sobre la mercaderia. Alhora, tothom amb mascareta feia una educada, distanciada i comprensiva cua abans de, en grups el m¨¤xim de redu?ts i sense ajuntar persones que no venien ja juntes, passar en companyia d¡¯una acomodadora per les tripes del recinte i els seus passadissos amb voltes.

Ja al pati d¡¯armes, cenyit per la galeria de porxos i l¡¯esgarrifan?a pr¨°pia de les depend¨¨ncies militars on s¡¯ha donat mort, taules per a grups, cadires aparellades i tamb¨¦ individuals escampades pel vast espai. Una vegada a les seves localitats, 350, un grup d¡¯efica?os cambrers atenien una clientela que no podia anar personalment a la barra, per¨° que rebia servei nom¨¦s aixecant la m¨¤, com a l¡¯escola. Com en un club de jazz, per¨° sense jazz, a l¡¯aire lliure, sense fums i amb obligaci¨® de posar-se la mascareta per anar al lavabo, la ubicaci¨® del qual era notificada tot just ocupar la localitat sense que aix¨° fos un reconeixement a l¡¯edat d¡¯aquells homes en edat de tenir la pr¨°stata desenvolupada.

I menys els cambrers, una concessi¨® explotada pel mateix castell, tot era personal de sales de concerts ara tancades que, per tant, no tenen feina. I part de la recaptaci¨® del cicle anir¨¤ destinada a les petites sales m¨¦s afectades per aquesta normalitat tan anormal. Aquest record als locals i al temps que feia que no tocaven va estar present en l¡¯actuaci¨® del duo Cala Vento, amb una empenta, impulsada nom¨¦s per bateria i guitarra, que va generar escenes delirants, com ara assistents ballant-se a sobre sense moure les natges de la cadira. Eren, aix¨ª, tronc, bra?os, cames i cap els responsables de l¡¯agitaci¨® f¨ªsica, convertit el m¨°bil en improvisada baqueta per colpejar l¡¯aire, ja per si mateix remogut pel cap. Les melodies de grup, precises i n¨ªtides, infal¡¤libles en molts casos, anaven esperonant la dansa, fins que a la part final, coincidint amb temes com ara Gente com t¨², Estoy enamorado de ti i Abril, el p¨²blic es va posar dempeus i va ballar com aquests ciclistes que, fent surplace, es queden al mateix lloc, ara il¡¤luminat per una lluna gaireb¨¦ plena que ja s¡¯havia desenganxat de l¡¯horitz¨® i surava sobre el recinte. Tot ¨¦s nou, tot ¨¦s ins¨°lit i la m¨²sica est¨¤ sonant en espais que fan pensar com de bonica ¨¦s una ciutat c¨°mplice del mar.