La natura som nosaltres

Llegint llegint, he ensopegat amb un concepte que no coneixia: Nature Writing. Si les fonts consultades no m¡¯enganyen, etiqueta la literatura que evoca o enalteix la natura com un parad¨ªs perdut o com una base d¡¯operacions salv¨ªfica, i la converteix en el recer des d¡¯on criticar el capitalisme salvatge que ens ha portat a l¡¯espadat de l¡¯extinci¨®. ?s el s¨ªmptoma d¡¯una societat urbanament exhausta, amb escriptors que tot d¡¯una redescobreixen les benaurances del bosc i del mar, reflecteixen el malestar general i ens fan de torsimanys de l¡¯evasi¨®.

Les etiquetes s¨®n una manera acomodat¨ªcia que tenim per no haver de pensar gaire m¨¦s enll¨¤. Etiqueta una generaci¨®, un col¡¤lectiu o una tend¨¨ncia liter¨¤ria i sentir¨¤s que et caben en una m¨¤. Digues literatura generacional, autoficci¨®, tant li fa, i t¡¯estalviar¨¤s de jutjar cada llibre com es mereix. Digues Nature Writing i diversos llibres catalans, dels que es fan o es tradueixen aqu¨ª, s¡¯hi podran acollir.

Amb Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2018), Irene Sol¨¤ hi entraria de ple, tot i que, al meu modest entendre, Sol¨¤ munta una orquestra liter¨¤ria amb el pretext de la natura i la dirigeix magistralment. L¡¯¨²ltim llibre de Juli¨¤ Guillamon, Les cuques (Anagrama), tamb¨¦ s¡¯hi podria encabir, per¨° per sobre de tot Guillamon ha escrit un dels millors llibres de l¡¯any, un cant llumin¨®s i sorneguer a les ganes de viure.

La natura no ¨¦s un tema literari. La ciutat tampoc. No ¨¦s que no siguin susceptibles d¡¯una mise en literature, per¨° en qualsevol cas seran auxiliars, perqu¨¨ la literatura parla de nosaltres, no del decorat on serpentegem, plorem o ens morim d¡¯alegria. El retorn a la natura de Thoreau parla d¡¯ell. Les perip¨¨cies de Robinson, de nosaltres ¡ªacaba de sortir una traducci¨® nova d¡¯Esther Tallada que ¨¦s extraordin¨¤ria (Casa dels Cl¨¤ssics). Vist amb el vidre brut d¡¯aquesta moda, el poemari Troncal (Labreu) d¡¯Esteve Plantada tamb¨¦ seria una mica Nature Writing, com alguns llibres de Llu¨ªs Calvo, per¨° jo en el primer hi veig una inspecci¨® personal valenta i en el segon, una saviesa dolmen.

Deu ser que la Nature Writing ¨¦s una estrat¨¨gia comercial, doncs. El cam¨ª del bosc (Long Litt Woon, Ara Llibres, 2018) es pot llegir com l¡¯en¨¨sim i commovedor retorn a la natura d¡¯una urbanita angoixada, per¨° jo hi veig una s¨¤tira divertid¨ªssima sobre el gregarisme. Per la mateixa regla de tres, el nou poemari de M¨ªriam Cano (Vermell de R¨²ssia, Labreu) es pot llegir nom¨¦s en clau urbana, quan en realitat batega a la selva i ¨¦s una lli?¨® sobre la naturalesa humana.