El silenci dels intel¡¤lectuals

Cada dia descobrim m¨¦s paradoxes de l'independentisme catal¨¤. El seu car¨¤cter de moviment retardatari respecte a l¡¯¨¨poca dels nacionalismes ha estat assenyalat fins i tot pels seus te¨°rics. ?s dif¨ªcil no entendre com un anacronisme l'apel¡¤laci¨® a la formaci¨® d'un estat propi i independent en el moment de la integraci¨® supranacional o la pretesa recuperaci¨® de sobirania en el punt ¨¤lgid de la seva transfer¨¨ncia o la seva mutualitzaci¨®. La paradoxa ha estat el descobriment progressiu d'un avantguardisme populista, reconegut fins i tot en les seves pr¨°pies files entre els cervells amb m¨¦s capacitat autocr¨ªtica.

El populisme del proc¨¦s, denegat inicialment pels seus dirigents, t¨¦ un doble arrelament a dreta i esquerra, circumst¨¤ncia que no t¨¦ efectes neutralitzadors sin¨® tot el contrari, el converteix en un nacionalpopulisme doblement refor?at. Enlla?a amb els nacionalismes il¡¤liberals tipus Orban, Trump, Kaczynski i Johnson, per¨° t¨¦ profundes afinitats amb les esquerres alternatives de les quals Podem, ara al poder, ¨¦s l'exemple m¨¦s reeixit. L'¨²ltim exemple de les afinitats profundes amb els dos populismes ens l¡¯ha revelat la pol¨¨mica carta dels 150 intel¡¤lectuals americans a favor de la llibertat d'expressi¨® i del pluralisme cultural i pol¨ªtic.

Tamb¨¦ en aquesta q¨¹esti¨® la Catalunya contempor¨¤nia s'ha situat, malauradament, en l'avantguarda. Nom¨¦s cal llegir el text, publicat per la revista Harper 's, per percebre que tot el que s'explica sobre la p¨¨rdua de pluralisme i de toler¨¤ncia per part de la societat nord-americana pot llegir-se en clau catalana respecte als deu ¨²ltims anys de vida pol¨ªtica i cultural. En la cultura de la cancel¡¤laci¨® tamb¨¦ som pioners.

Nom¨¦s cal un dels par¨¤grafs del manifest per argumentar fins a quin punt l'independentisme ha triomfat en l'eliminaci¨® de les veus discordants en ra¨® d'un pensament pol¨ªticament correcte que assigna al sobiranisme el car¨¤cter de dogma catal¨¤ i democr¨¤tic: ¡°Aquesta atmosfera sufocant finalment perjudicar¨¤ les causes m¨¦s importants de la nostra ¨¨poca. La restricci¨® del debat, ja sigui per part d'un govern repressiu o d'una societat intolerant, invariablement perjudica els qui no tenen poder i fa que tots siguem menys capa?os de participar democr¨¤ticament. La forma de derrotar les idees pernicioses ¨¦s amb l'exposici¨®, la discussi¨® i la persuasi¨®, no amb el silenci o la marginaci¨®¡±.

La proesa uniformista no ha estat f¨¤cil, i ha requerit no pocs recursos, tamb¨¦ pressupostaris. Les idees, com les voluntats, tamb¨¦ poden comprar-se. S¡¯hi ha invertit molt en aquests anys. Tamb¨¦ recursos privats condu?ts per la m¨¤ del poder sobiranista en la mateixa direcci¨® que els seus recursos p¨²blics. La partida ha estat desigual, amb un jugador lligat de peus i mans. El govern de Mariano Rajoy i tot el seu entorn empresarial i medi¨¤tic no van fer res per canviar les coses, i en certa manera era ben natural que des d'un nacionalisme de signe contrari es plantegessin les coses com nom¨¦s conv¨¦ als nacionalistes, no com convenia al pluralisme de la societat i a la llibertat de tots. Al final, tots els diners invertits contra el proc¨¦s tamb¨¦ han afavorit el proc¨¦s, perqu¨¨ han servit per constru?t els adversaris perfectes que necessitaven els independentistes. Perfectes no per assolir la independ¨¨ncia, ¨¦s clar, per¨° s¨ª per reduir el pluralisme a cendres i convertir tota Catalunya a l'unanimisme.

El resultat ¨¦s el silenci dels intel¡¤lectuals catalans, tan s¨°briament i precisa descrit per Jordi Amat a 'La conjura dels irresponsables' (Anagrama) a partir de la foto d'un grup de notables pensadors que aclamaven Artur Mas a la pla?a de Sant Jaume a la tornada de la trobada fracassat amb Mariano Rajoy el setembre de 2012. Aquesta s¨ª que ¨¦s una estampa hist¨°rica, en la qual s'escenifica la conversi¨® de la generaci¨® del comprom¨ªs en la generaci¨® de la unanimitat i la comoditat.

Uns s'han convertit descaradament, passant de l'internacionalisme leninista al nacionalisme ¨¨tnic. Altres ho han fet amb m¨¦s discreci¨®, en una inversi¨® ideol¨°gica de la seva aguda i hemipl¨¨gica capacitat cr¨ªtica, abans dirigida nom¨¦s al pujolisme i de sobte dirigida en direcci¨® contr¨¤ria nom¨¦s als governs de Madrid, siguin aquests socialistes o populars. Alguns van fer gestos cr¨ªtics inicials i es van replegar escarmentats quan van rebre el primer clatellot. D'altres, finalment, els m¨¦s probablement, han callat i s'han dedicat a les seves coses, justament disgustats amb uns i amb altres, i malauradament descompromesos amb els assumptes p¨²blics del seu pa¨ªs, Catalunya, i de les seves institucions d'autogovern.

No ¨¦s la meva pretensi¨® discutir la solidesa de les raons independentistes, ni el seu arrelament social i electoral, ni la seva motivaci¨® arrelada en la hist¨°ria o motivada per la pol¨ªtica recent, incloses les resolucions judicials. Tot aix¨° es dona per fet. Nom¨¦s estic exposant la lamentable realitat d'una opini¨® p¨²blica homog¨¨nia i restringida, capa? d'expressar-se amb comoditat en la divisi¨® d'un enfrontament entre nacionalismes ¨Ccatal¨¤ i espanyol¨C per¨° amb aversi¨® als matisos, a les posicions interm¨¨dies i, finalment, a l'aut¨¨ntica democr¨¤cia deliberativa, la flor m¨¦s delicada que nom¨¦s floreix i fructifica en un clima de llibertat aut¨¨ntica i de respecte mutu entre els ciutadans.

Aquest ¨¦s el pitjor balan? del proc¨¦s: la ru?na en qu¨¨ es troba l'opini¨® p¨²blica catalana, la disminuci¨® de la consci¨¨ncia cr¨ªtica dels seus silenciosos intel¡¤lectuals, el deteriorament dels seus mitjans de cultura i comunicaci¨®, l'alarmant pes de les falses not¨ªcies sobre el m¨®n i sobre la nostra hist¨°ria disfressades de males excuses sobre els relats i els marcs conceptuals, la indifer¨¨ncia amb qu¨¨ els ciutadans accepten una decad¨¨ncia amb la qual alguns encara pretenen vestir el ninot del seu frac¨¤s pol¨ªtic i, en definitiva, la derrota dels fets devorats per la ferocitat dels improperis.