L¡¯obelisc del Cinc d¡¯Oros

Ep¨ªtom de la hist¨°ria barcelonina contempor¨¤nia, la pla?a impossible del Cinc d¡¯Oros, a la intersecci¨® de la Diagonal amb el passeig de Gr¨¤cia, es diu aix¨ª perqu¨¨, a principis del segle XX, quatre rotondes envoltaven sim¨¨triques una cinquena rotonda central, m¨¦s gran. Vist des de dalt, el conjunt recordava el naip en la mentalitat del ve?nat. Sobre les rotondes laterals, es van al?ar quatre fanals, per¨° com que a mitjans dels anys cinquanta del segle passat incomodaven l¡¯emergent tr¨¤nsit rodat, les autoritats van suprimir les quatre rotondes laterals i es van endur els fanals a l¡¯avinguda de Gaud¨ª.

Sobre la rotonda central s¡¯al?a encara avui un obelisc de granit, de 20 metres d¡¯altura. Havia estat projectat el 1915 pels arquitectes Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca, en homenatge al pol¨ªtic republic¨¤ Francesc Pi i Margall, president fuga? de la Primera Rep¨²blica Espanyola. Malgrat tot, es va inaugurar tardanament el 1936 despr¨¦s que la dictadura del General Primo de Rivera hagu¨¦s paralitzat el projecte. Els barcelonins, majorit¨¤riament saturats per gaireb¨¦ tots els capricis del poder de torn, sempre l¡¯han anomenat el Llapis. No ¨¦s mala idea, com veureu.

Es diu aix¨ª perqu¨¨, a principis del segle XX, quatre rotondes envoltaven sim¨¨triques una cinquena rotonda central, m¨¦s gran. El conjunt recordava el naip en la mentalitat del ve?nat

El 1936, l¡¯obelisc culminava amb una est¨¤tua al¡¤leg¨°rica de la Rep¨²blica, obra de l¡¯escultor Josep Viladomat, la qual era un nu femen¨ª amb barret frigi. Acabada la Guerra, els vencedors van desmuntar la Rep¨²blica, la van guardar en un magatzem i hi van col¡¤locar una altra est¨¤tua, aquesta vegada una imatge simb¨°lica, tot i que mentidera, de la Vict¨°ria, al peu de l¡¯obelisc. La cru?lla tamb¨¦ havia estat efectivament rebatejada com a pla?a de la Vict¨°ria i les autoritats de llavors havien encarregat a Frederic Mar¨¨s, un altre escultor de m¨¨rit, l¡¯est¨¤tua corresponent. La realitat era que, com que el pa¨ªs sencer estava derrotat i, a m¨¦s, esculpir est¨¤tues ¨¦s sempre cost¨®s, la Vict¨°ria en q¨¹esti¨® era en realitat una altra candidata a Rep¨²blica que el mateix Mar¨¨s havia presentat al concurs republic¨¤ per rematar l¡¯obelisc. Per¨° el seu projecte va quedar en segon lloc, va perdre. En la postguerra, la Rep¨²blica de Mar¨¨s, transsubstanciada en Vict¨°ria, va ser vestida p¨²dicament, va guanyar pes i, per si de cas, la van posar al peu de l¡¯obelisc, un arranjament poc air¨®s. Hi van col¡¤locar, a m¨¦s, un escut d¡¯Espanya amb una ¨¤guila tan espantosa que els ve?ns l¡¯anomenaven el Lloro, de manera que l¡¯ocell va ser retirat de seguida i discretament. L¡¯escut franquista va durar m¨¦s, fins al 1979, i la Vict¨°ria de Mar¨¨s encara m¨¦s, fins que la van apartar el 2011, per¨° els nostres successius mandataris no han sabut qu¨¨ fer-ne. La pla?a, per la seva banda, s¡¯havia rebatejat com a Rei Joan Carles I, des del 1981 fins al 2016, quan l¡¯Ajuntament actual va recuperar-ne el nom popular, Cinc d¡¯Oros, tot i que ja gaireb¨¦ ning¨² recordi les rotondes. La impressi¨® que en aquest pa¨ªs gastem massa temps i for?a recursos en anades i vingudes ¨¦s inevitable. Per aix¨° estem com estem.

L¡¯obelisc, ara innominat, mancat de tota advocaci¨®, continua al?at, imp¨¤vid. No ¨¦s poca cosa en aquests temps, en els quals un miler d¡¯exaltats, persuadits per la seva rectitud moral, se sobren per tombar mitja dotzena de monuments en un recorregut tan breu com el de la seva creativitat.

Acabada la Guerra, els vencedors van desmuntar la Rep¨²blica i hi van col¡¤locar una altra est¨¤tua, una imatge simb¨°lica, tot i que mentidera, de la Vict¨°ria

La iconocl¨¤stia ¨¦s pr¨¤ctica antiga i pesada: ¨¦s a la B¨ªblia (?xode, 32:4) on es narra que el Vedell d'Or va enfrontar germ¨¤ (Mois¨¨s) amb germ¨¤ (Aaron). No n¡¯hem apr¨¨s gaire des de llavors. A les persones que decideixen impetuoses sumar-se als derrocaments els acostumo a suggerir sempre que s¡¯aturin un instant a pensar que, en un ajuntament escollit democr¨¤ticament pels seus ve?ns, no correspon a uns centenars decidir qu¨¨ fer amb un o altre monument. A m¨¦s, els recordo, el derrocament i la mofa posterior de l¡¯¨ªdol caigut no solen ser actes memorables: la majoria dels qui protagonitzen aquestes gestes p¨²bliques acaben preferint l¡¯oblit discret.

Queda l¡¯obelisc, enmig de la pla?a, ja despullat de tota advocaci¨®, un digne monument noucentista. Qu¨¨ se¡¯n pot fer? Doncs deixar-lo on i com est¨¤ i no marejar m¨¦s aquesta pobra pla?a del Cinc d'Oros, tot i que hi ha hagut propostes per tornar a col¡¤locar-hi l¡¯est¨¤tua de la Rep¨²blica, instal¡¤lada ara a la la pla?a hom¨°nima (abans de Llucmajor), per¨° els seus ve?ns no ho volen. I com en dir¨ªem oficialment? Doncs de cap manera oficial, que aquesta ¨¦s una ciutat fatigada que necessita somriure, que els nostres pol¨ªtics i nosaltres mateixos som sobradament solemnes per m¨¦s que la Hist¨°ria, sempre implacable, ens acabi posant a tots a lloc. Continuem dient-ne el Llapis.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil a la UPF.