La moda de ser modista

La meva sogra, que en vida mai es va arribar a encendre un cigarro, va morir de c¨¤ncer de pulm¨® al llit d¡¯una cl¨ªnica agafant-me les mans, com si implor¨¦s que no se'm pass¨¦s pel cap tornar a fumar, v¨ªctima dels paquets d¡¯Ideales del seu marit i del tabac ros i negre que jo alternava des que vaig fer la mili abans que nasqu¨¦s el meu fill Sergi, per qui vaig reneger tant de Marlboro com de Ducados. No va ser un comiat casual, sin¨® que tots dos ens busc¨¤vem amb els dits, encisat com estava de Gracieta Pujol, el nom de la mare de la meva dona, natural de la Torre d¡¯Orist¨¤ i ve?na de Perafita, morta a Barcelona.

Amb 72 anys era una v¨ªdua an¨°nima que es passejava dignament per la ciutat sense que la reconeguessin despr¨¦s d¡¯haver estat la modista per excel¡¤l¨¨ncia de la comarca, hipnotitzada per les princeses que desfilaven en revistes com Hola i Lecturas. A mi em fascinava la seva manera de moure's, propi d¡¯una costurera amb un magisteri que consistia que per vestir b¨¦ una clienta abans calia desvestir-la millor, un joc psicol¨°gic entre lluir i amagar o, si es vol, una submissi¨® consentida, per¨° no una humiliaci¨®, dirigida per la seva m¨¤ virtuosa, reconeguda en botigues de prestigi on anava els dilluns, com Chamonix, Casa Torres o Gratac¨®s.

Tenia una facilitat sorprenent per escollir les teles despr¨¦s de retratar les senyores sense que es not¨¦s que preferia enriquir les pobres que s¡¯amagaven dels grans miralls i empobrir les riques que amb el seu ego desbordaven els emprovadors m¨¦s amplis, totes dues al final satisfetes per la persuasiva Gracieta. Calia saber jugar amb les paraules igual que amb les mans per adaptar els gustos despr¨¦s de contemplar com caminava la compradora per copsar el volum dels malucs, la c¨¤rrega de les espatlles, la longitud desigual dels bra?os i la fermesa de les seves passes a la terra semiplana del Llu?an¨¨s.

Hi havia casos que sense ser un bon fisonomista semblaven perduts, ja fos per la gepa, la panxa o el pit, i, malgrat tot, la meva sogra els treia un gran profit gr¨¤cies a la seva destresa, pacient a l¡¯hora de dissimular els defectes, evitar les arrugues ¡ªrigor que nom¨¦s s¡¯aconsegueix amb l¡¯art de planxar¡ª i a donar vol a aquell vestit fet a mida per presumir a la festa major d¡¯Osona. Un m¨¨tode exigent amb els ulls i el pols perqu¨¨ requeria molta concentraci¨® a fi de personalitzar la pe?a perqu¨¨ fos ¨²nica i els seus admiradors preguntessin per la seva proced¨¨ncia i, per tant, per la Gracieta.

Calia mirar b¨¦ i prendre bona nota amb discreci¨®, millor amb un cent¨ªmetre i una llibreta austers i unes ulleres cristal¡¤lines perqu¨¨ l¡¯observada no se sent¨ªs intimidada, per despr¨¦s tallar i embastar la roba a casa, ja que no visitava sin¨® que rebia a Perafita. Aquell proc¨¦s servia per diferenciar les modistes d¡¯escola de les autodidactes, com la meva sogra, afanada a aprendre de la seva mare des de petita, igual de disposada a sargir un mitj¨® que a adobar una brusa o fer mans i m¨¤nigues amb un folre, perqu¨¨ no va tenir m¨¦s mestre que els cursos de formaci¨® del Sistema Mart¨ª.

Cada dia corria m¨¦s que caminava de la Torre a Prats, de dia a l¡¯anada i de nit a la tornada, amb por de topar-se amb la bruixa Napa, ni que fos perqu¨¨ tamb¨¦ duia el cognom Pujol. No va parar d¡¯anar i venir fins a obtenir el certificat de patronatge i una m¨¤quina Singer. ?gil, enfilava r¨¤pid l¡¯agulla, es manegava especialment b¨¦ amb el fil de glossilla, brodava fins i tot millor que no pas tallava els traus i era molt detallista, enamorada de les seves tisores angleses, tan robustes i llargues com les seves mans, que cuidava amb una crema de Par¨ªs. No va parar mai d¡¯aprendre ni d¡¯ensenyar a cosir amb pulcritud tot i conviure amb la pols de paleta que escampava el seu marit Jaume.

Tot i que en les seves classes es malparlava en veu alta, no va ser mai hip¨°crita, ¨²nica a l¡¯hora de detectar el talent i de dissuadir els n¨°vios que s¡¯apropaven a la seva filla, igual de morena i amb els mateixos ulls que la Gracieta. Durant molt de temps ens les d¨¨iem de molt gruixudes fins que vam acabar congeniant tant que parl¨¤vem de les classes de patchwork on anava i de les manualitats, entestat com estava en la defensa de la cal¡¤ligrafia, un art tamb¨¦ amena?at pel teletreball que s¡¯ha imposat amb la covid-19.

Fumadora passiva, la meva sogra es va morir quan gaudia de perfeccionar la t¨¨cnica, com si no hagu¨¦s cosit mai, feli? per estar d¡¯inc¨°gnit a la travessera de Gr¨¤cia. Em vaig quedar sense saber qu¨¨ diria avui sobre els molts tallers de costura que s¡¯escampen per Barcelona. Hi ha una febre juvenil per ser modista, per vestir la roba que una mateixa ha dissenyat i fabricat, perqu¨¨ resulta menys costosa i ¨¦s de m¨¦s qualitat, fomenta l¡¯habilitat i la creativitat i, per descomptat, permet defensar el reciclatge, ser ¨¨tic, solidari i sensible amb el canvi clim¨¤tic, un glossari avui tan gastat com insospitat per la Gracieta.

Molt poques activitats permeten presumir avui de comprom¨ªs social, sentit de la responsabilitat i adaptaci¨® a la modernitat com la de cosir, una tasca que, a m¨¦s, funciona com a ter¨¤pia per a la salut mental: ajuda a desconnectar i a relaxar-se per concentrar-se despr¨¦s en el punt de creu o en el ganxet, com vaig advertir, per exemple, en l¡¯admirable trompetista de jazz Andrea Motis. I, per la resta, hi ha hagut desenes de dones que no han parat de fer mascaretes durant la pand¨¨mia mentre se succeeixen els tractats sobre la costura perqu¨¨ desenvolupa la psicomotricitat fina, com vaig aprendre de la meva sogra a Perafita.

M¡¯agradava mirar-la i tocar-li les mans, severa i insobornable, i penso qu¨¨ hauria estat la seva vida si hagu¨¦s nascut i no mort a Barcelona. Avui les modistes estan de moda i a les nenes ja no els ensenyen a cosir, sin¨® a gaudir de la costura, coses de la vida, dura i exigent com era en temps en qu¨¨ per mer¨¨ixer la meva dona vaig aprendre a admirar la meva sogra Gracieta.