Poders eclesials i emerg¨¨ncia social

L'Esgl¨¦sia cat¨°lica catalana ha inscrit 3.722 propietats sense necessitat d'acreditar-ne la titularitat pr¨¨viament i en alguns casos en obert conflicte amb la ciutadania. En virtut d'una llei franquista ¨Cgenerosament prorrogada el 1998 per Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar fins al 2015¨C, la jerarquia eclesial va poder inscriure sense cap altre requisit que el nihil obstat episcopal, en funcions notarials, tota propietat que consider¨¦s seva.

El Departament de Just¨ªcia de la Generalitat, en un acte que l'honra, ha decidit fer p¨²blic aquest cat¨¤leg de propietats amb una arbitrarietat feudal que xoca en alguns casos amb els interessos d'ajuntaments i entitats socials. Per solucionar els litigis, la consellera Ester Capella ha posat en marxa un servei de mediaci¨®. El que ¨¦s paradoxal del cas ¨¦s la bonhomia, indulg¨¨ncia i comprensi¨® amb qu¨¨ la dreta en general i bona part de l'esquerra ha acceptat aquest exercici d'apropiaci¨® eclesial en qu¨¨ el bisbe sembla haver recobrat funcions pr¨°pies de l'Edat Mitjana, els bons temps dels senyors de forca i ganivet. El cas ¨¦s que tant el PP com Ciutadans es van negar al seu dia a donar a con¨¨ixer aquest cat¨¤leg de propietats que com a vaixell ins¨ªgnia ¨Cper a qui flaquegi de mem¨°ria¨C inclou la molt cat¨°lica mesquita de C¨°rdova. Doncs b¨¦, si de la dreta s'ent¨¦n poc tant obscurantisme clerical, molt m¨¦s incomprensible resulta que el PSOE, en la seva anterior encarnaci¨® com a breu govern en solitari, recorregu¨¦s als tribunals per evitar que la ciutadania conegu¨¦s el cat¨¤leg de noves propietats immatriculades per l'Esgl¨¦sia cat¨°lica.

La casualitat, o potser la Divina Provid¨¨ncia, ha volgut que aquest exercici d'arbitrarietat eclesial ¨Cbene?t pel poder civil¨C hagi coincidit en el temps amb una altra hist¨°ria molt m¨¦s prosaica, laica ¨Cen el sentit de mancat d'ordres clericals¨C i quotidiana: la d'aquells que s'han vist desposse?ts del m¨¦s elemental per la crisi i poc acompanyats pel poder democr¨¤tic.

El 23 de juliol, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE), l'Observatori de Drets Econ¨°mics Socials i Culturals (DESC) i l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres, van donar a con¨¨ixer un estudi que entre el 2017 i el 2020 intenta evidenciar els vincles existents entre les inseguretats habitacional i de subministraments b¨¤sics i les seves repercussions en la salut. A trav¨¦s d'una enquesta a 415 persones que en en aquests anys es van apropar a la PAH o a l'APE per q¨¹estions d'emerg¨¨ncia habitacional o tall de serveis com llum, gas o aigua, l'informe intenta fotografiar una situaci¨® amb exemples com els de la Delia, l¡¯Olga, la Wendy, la Sandra o la Voski. La pobresa t¨¦ el rostre d'una dona que en la majoria dels casos ¨¦s el cap d'una fam¨ªlia monomarental, terme que no recull el DIEC per¨° s¨ª s'encarrega de normalitzar la tossuda realitat.

La Delia, amb dos fills, ¨¦s un exemple del que passa en temps de crisi i pand¨¨mia. Ja va haver de fer daci¨® en pagament del seu habitatge el 2015. Va pactar un lloguer de 250 euros amb el fons Blackstone gr¨¤cies a la PAH. Per¨° la Covid-19 l'ha deixat sense la feina de cuidadora d'una persona gran, per la qual cobrava 650 euros al mes. Ara haur¨¤ de renovar el seu contracte de lloguer i no pot fer front ni als subministraments b¨¤sics.

La Wendy, de 48 anys, viu amb els seus dos fills al barri barcelon¨ª de Trinitat Nova . Va ser v¨ªctima d'un desnonament expr¨¦s malgrat haver pagat els retards del seu lloguer. Al final, sense recursos, va optar per ocupar un habitatge d'Abanca. Va estar dos anys i quatre mesos sense llum. ¡°Baixava les escales capbaixa, perqu¨¨ sentia que estava cometent un delicte¡±, recorda. A les fosques, qualsevol soroll nocturn la inquietava. ¡°Els meus fills i jo cr¨¨iem que ens farien fora del pis¡±. Al final la pressi¨® de la PAH va aconseguir que la Generalitat compr¨¦s l'habitatge i fix¨¦s un lloguer social. Aquesta situaci¨® d'inseguretat passa factura: el 88,2% de les dones enquestades i el 70,9% dels homes presenten mala salut mental en una societat en qu¨¨ organitzacions com la PAH o l'APE fan tasques de supl¨¨ncia dels poders democr¨¤tics. El panorama deixat per la crisi ¨¦s tal que l'esfor? despr¨¦s de pagar el lloguer deixa el 14,8% dels consultats amb ingressos negatius, el 23,9% amb zero ingressos i el 30% amb menys de 400 euros per passar el mes.

Els temps de crisi evidencien el contrast entre l'actitud c¨°mplice dels poders amb les immatriculacions eclesi¨¤stiques i el lliure arbitri amb qu¨¨ s'aproximen a les situacions d'emerg¨¨ncia social.