El secret est¨¤ en les ones

La crisi de l'optimisme marca el pols del moment pand¨¨mic. I cobreix amb una boira densa un estiu diferent, marcat per l'angoixa i la proximitat. De tancats a casa a limitats a territoris propers, amb l'ombra del confinament perseguint-nos. L'angoixa ve de l'ensorrament de les expectatives, de la inseguretat acumulada des que els governs van canviar, ¡°pel nostre b¨¦¡±, les prioritats i les regles del joc: si ara estem aix¨ª, qu¨¨ passar¨¤ a la tardor? Una inquietud que certifica la desconfian?a creixent en els que manen, que ¨¦s caldo de cultiu de paranoies i teories conspiradores. No hi ha calma quan domina la incertesa, ¨¦s a dir, la por que arribi una situaci¨® pitjor despr¨¦s de l¡¯estiu.

La pausa d'agost marcava habitualment un moment de distensi¨® aparent. Fins i tot el Parlament i els tribunals de just¨ªcia tanquen en aquestes dates. L'individualisme econ¨°mic, que fa tres d¨¨cades que amena?a la cohesi¨® de la societat, es completa ara amb la desconfian?a en el cos ali¨¨, vehicle del virus amena?ador. La por de l'altre ¨¦s una de les pitjors f¨°bies humanes. I ara s'encarna en uns ciutadans cada vegada m¨¦s a?llats, tancats en ells mateixos, amb una comunicaci¨® telem¨¤tica que substitueix la relaci¨® corporal de les trobades presencials. Un moment per aprofitar per con¨¨ixer-se millor un mateix, diuen, per¨° realment creixem amb la relaci¨® amb els altres i amb el m¨®n. I ¨¦s en la vida social que sacsegem els nostres dimonis.

La gran majoria dels missatges que hem rebut aquests mesos comencen aix¨ª: ¡°Espero que tu i els teus estigueu b¨¦¡±. ?s l'expressi¨® del replegament al territori tribal, de l¡¯empetitiment d'espais, tant en la vida privada com en la p¨²blica. La dist¨¤ncia amb l'altre, simbolitzada pel retorn dels Estats naci¨® i la reafirmaci¨® de les fronteres a Europa, per recordar-nos qui t¨¦ el poder de marcar el territori. I en aquest context no ¨¦s f¨¤cil fer un balan? del curs que acaba. Sabem que ha estat l'any de les mascaretes. I que moltes coses dependran de si a la tardor encara les portem. O si apareix alguna expectativa de comen?ar a abandonar-les. Les mascaretes s¨®n el que millor representa el replegament i camuflatge que ens ha imposat aquest temps. I la pregunta ¨¦s: quan ens les traurem i quines marques ens quedaran? O dit d'una altra manera: hi ha sortida liberal i democr¨¤tica a aquest embolic o nom¨¦s haur¨¤ servit per accelerar l'agenda de l'autoritarisme postdemocr¨¤tic que s'ha anat colant en una ¨¨poca en qu¨¨ s'ha pret¨¨s sotmetre la ciutadania amb el discurs que afirma que fora de l'ortod¨°xia econ¨°mica no hi ha salvaci¨®?

Al desassossec contribueixen, tant si es vol com si no, no tant les institucions p¨²bliques ¨Cque la pand¨¨mia ha col¡¤locat davant de totes les seves contradiccions¨C com el sistema de comunicaci¨® massiva propi de l'era digital. La informaci¨® infinita s'apropa sovint a la gran desinformaci¨®. Afirmar no ¨¦s informar, de la mateixa manera que hi ha una difer¨¨ncia enorme entre informar i opinar. Les xarxes s¨®n el regne de les afirmacions sense garantia de credibilitat i solv¨¨ncia. I els webs amb reconeixement i els mitjans d'informaci¨® m¨¦s convencionals esborren amb massa facilitat el l¨ªmit entre la not¨ªcia i el que se¡¯n pensa. Dit d'una altra manera, la informaci¨® est¨¤ manipulada amb opini¨®, marcant qualsevol experi¨¨ncia amb el segell de la parcialitat. I en el balan?, s¨®n els discursos m¨¦s alarmants els que tenen premi. Costa que s'imposi la serenitat.

La inseguretat dels governants ¨Camb molt poques excepcions¨C s'ha posat de manifest aquesta vegada carregant en els experts cient¨ªfics i sanitaris el pes de les seves decisions, generant, en aquest sentit, una confusi¨® perillosa, perqu¨¨ curar i governar s¨®n dues coses diferents. L'altra forma compensat¨°ria de la impot¨¨ncia en qu¨¨ els ha agafat la pand¨¨mia ha estat utilitzar-la pat¨¨ticament en el xoc pol¨ªtic. La tasca de controlar la gesti¨® governamental per part de l'oposici¨® o de defensar les seves compet¨¨ncies per part de les comunitats aut¨°nomes en lloc de moure's pel terreny de la cr¨ªtica amb voluntat cooperativa, s'ha extraviat en baralles de barri i en especulacions pat¨¨tiques amb els morts. Un amic em diu que la fortalesa de Pedro S¨¢nchez ¨¦s que ¨¦s especialista a surfejar sobre ones que no ha creat ell. El secret est¨¤ en les ones.