Sense vacances

Lluny, molt lluny queden aquells estius en qu¨¨ la informaci¨® entrava en letargia. M¨¦s per falta d'¨¤nim que de not¨ªcies. Ho van demostrar els canals tem¨¤tics internacionals, primers s¨ªmptomes de la globalitzaci¨® posterior que van n¨¦ixer per advertir-nos que l'actualitat mai no descansa. Les cat¨¤strofes i el terrorisme es van encarregar de donar-los raons dram¨¤tiques. Ho vam saber i vam patir en primer pla fa tres anys.

M¨¦s lluny queden aquelles imatges t¨ªpiques de la nostra can¨ªcula particular mostrant ¨°rfenes de tr¨¤nsit les llargues avingudes de les grans ciutats. S'importava el ferragosto itali¨¤ per explicar l'¨¨xode massiu dels urbanites a les platges, que en el cas de Barcelona no eren les pr¨°pies perqu¨¨, en aquells temps, la capital vivia d'esquena al mar.

Tot aix¨° ¨¦s passat. Aquell temps dels desitjos i les esperances sobre els quals constru?m les il¡¤lusions avui segrestades. La primavera ja ens ha deixat imatges m¨¦s impactants que curioses fora d'¨¨poca i escala. I d'ella ha emanat un per¨ªode tradicionalment vacacional que ser¨¤ el que cada un pugui o vulgui fer amb ell a causa d¡¯aquestes estranyes circumst¨¤ncies. De moment, les enquestes adverteixen que la meitat dels ciutadans es queden a casa. B¨¦ perqu¨¨ ara no es poden permetre cap alternativa o b¨¦ perqu¨¨ desconfien del seu futur immediat. L'ampl¨ªssim sector tur¨ªstic patir¨¤ i un ter? de comer?os, bars i restaurants tancar¨¤. Es veu dif¨ªcil en un pa¨ªs de serveis.

Entrats en recessi¨®, acabem de saber que en un trimestre hem perdut el que hav¨ªem acumulat en vint anys. Un altre vaticini del que ens espera a la tardor de la veritat descarnada que encara no ens han explicat i que allunya una recuperaci¨® que tampoc sabem de qui dep¨¨n. El m¨®n ficat en la seva espiral ha sucumbit davant d'un virus per al qual exigim vacuna immediata, com si la ci¨¨ncia funcion¨¦s amb la celeritat de la cadena de menjar r¨¤pid de la cantonada. Mentrestant, perdem l'ocasi¨® d'interessar-nos per les investigacions m¨¦s prudents i eficaces que trobin la medicaci¨® que pal¡¤li? els efectes de la pand¨¨mia en els qui la pateixen. Una altra dificultat afegida que evidencia que moltes de les preguntes m¨¨diques de fa cinc mesos segueixen sense resposta.

No ¨¦s estranya la tensi¨® en l'ambient. Hi ha tanta incertesa a l'atmosfera com por al carrer. La que hem tingut i la que dissimulem. Creada l'angoixa adequada perqu¨¨ f¨®ssim obedients i disciplinats, els nostres representants descobreixen ara que continuem exigint el que ja no ens poden donar perqu¨¨ aix¨° no hi ha qui ho pagui. La resposta ciutadana, en canvi, la rebran amb t¨ªtol de bolero: ¡°tu m¡¯hi vas acostumar¡±. I d'aquell fals debat provocat sobre el fal¡¤la? dilema salut o economia, ara s'anuncia la segona part. La que descobreix que sense diners no hi ha possibilitat d'Estat del benestar. I que per molt que s'esperi el mann¨¤ europeu, mai no ser¨¤ suficient per atendre les demandes que el setembre multiplicar¨¤ exponencialment.

Posats a evitar possibilitats, ni el miracle dels pans i els peixos salvar¨¤ els catalans, perqu¨¨ tenim el cardenal de Barcelona ben enutjat, i amb ra¨®, per les cr¨ªtiques del president Torra a la seva arxidi¨°cesi a causa del funeral en record de les v¨ªctimes mortals que van esperar en va que D¨¦u fes m¨¦s feina que els impotents sanitaris o els abandonats geriatres. Un parell de centenars de persones congregades en un recinte pensat per a milers mereix el repudi p¨²blic de la m¨¤xima autoritat pol¨ªtica, cat¨°lic practicant, sanit¨¤riament perill¨®s. Cr¨ªtica que no s'ha sentit entre els concentrats acompanyants a la pres¨® dels pol¨ªtics condemnats i leg¨ªtimament beneficiats pel tercer grau que han trobat en la Fiscalia el col¡¤laborador imprescindible per reactivar el seu discurs.

No ¨¦s l'¨²nic exemple recent en el qual s'ha vist clarament que no s'ha mantingut la dist¨¤ncia de seguretat sense que les autoritats hagin passat del recordatori de la responsabilitat individual de la qual ni van parlar abans ni van aprofitar per fomentar-la. Per¨° el cas de la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s especialment simptom¨¤tic. Han trobat l'excusa per assenyalar p¨²blicament un dels mediadors que no va aconseguir el que Puigdemont perseguia durant les setmanes que vivim perillosament. Frac¨¤s compartit amb tots aquells que ho van intentar i van topar amb un doble mur d'intoler¨¤ncia. El de les dues parts llavors en litigi i de les quals el ¡®lehendakari¡¯ Urkullu ha comen?at a parlar.

Aquesta ¨¦s nom¨¦s una baula en la nostra cadena de preocupacions. No la principal. Sobren exemples que demostren l'acarnissament pol¨ªtic del virus en tot el m¨®n. ¡°Estem donant un espectacle de mediocritat que mai s¡¯havia vist¡±, va exclamar el reelegit president de la Xunta. No parlava nom¨¦s d'ell ni de Gal¨ªcia. Tots el van entendre i ning¨² no l'hi ha rebatut. Aquest deu ser el problema.