La reencarnaci¨® convergent

Hi ha partits que es mimetitzen en extrem amb les societats en les quals actuen, fins que de vegades es fa dif¨ªcil distingir qu¨¨ va ser primer. ?s el cas de la Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU) de Jordi Pujol (i els seus derivats dels ¨²ltims anys), que ha presidit la Generalitat de Catalunya durant 33 dels 40 anys transcorreguts des de les primeres eleccions auton¨°miques en la present etapa democr¨¤tica. Per¨° no ¨¦s una excepci¨®, no ha estat l'¨²nica for?a pol¨ªtica que ha arribat a una quota tan elevada de perman¨¨ncia en el poder. El PNB ha governat Euskadi durant 37 dels 40 anys de vig¨¨ncia del seu estatut d'autonomia. El PSOE ho ha fet durant 36 dels 38 anys de r¨¨gim aut¨°nom a Andalusia. El PP ha dirigit la Xunta de Gal¨ªcia durant 31 dels ¨²ltims 38 anys. No passa nom¨¦s a Espanya. Baviera ¨¦s l'exemple m¨¦s extrem: la dreta socialcristiana bavaresa governa aquest estat alemany des del 1945, amb un lapse breu de menys d'un any.

En tots aquests casos es tracta de partits que han tingut la irrepetible oportunitat hist¨°rica d'aixecar des de pr¨¤cticament zero les estructures de govern i les administracions regionals de les seves respectives comunitats. Aix¨° els ha perm¨¨s mimetitzar-se si no amb la societat sencera, s¨ª amb una administraci¨® de dimensions enormes i una gran capil¡¤laritat social i territorial. De manera que, d¨¨cades despr¨¦s, a Catalunya el r¨¨gim d'autonomia i el seu aparell administratiu s'identifica i confon amb els governs de CiU; al Pa¨ªs Basc amb els del PNB; a Andalusia amb els del PSOE; i a Gal¨ªcia amb els del PP.

Es tracta d'una caracter¨ªstica ja coneguda dels poders regionals. La proximitat permet con¨¨ixer millor una societat, per¨° tamb¨¦ afavoreix el clientelisme, el control social, l'amiguisme, les corrupcions. Tots s¨®n riscos que creixen precisament amb la perman¨¨ncia excessiva d¡¯un partit en el poder. Nom¨¦s l'alternan?a ajuda a evitar aquests perills i a Catalunya ¨¦s obvi que l'alternan?a ha estat escassa, insuficient: set anys de governs d'esquerres per 33 de centredreta nacionalista.

Quan menys s¡¯ho esperaven els seus dirigents, tanmateix, la corrupci¨® va matar CiU i va tacar irremeiablement la imatge del pujolisme. Aix¨° ha plantejat un inesperat problema pol¨ªtic al centre dreta catal¨¤. Un eventual buit de representaci¨®. Es quedar¨¤ la dreta catalanista sense partit propi? En quin partit podran dipositar la seva confian?a els sectors socials que l'han lliurat fidelment a CiU des del 1980? Des del 2015 s¡¯han creat des del nucli central de Converg¨¨ncia diverses marques i f¨®rmules per continuar representant el mateix amb altres noms i aix¨ª mantenir la fidelitat dels votants de CiU. El PDeCat, Junts per Catalunya, el Partit Nacionalista Catal¨¤ i altres que han sorgit com a brots tant d'Uni¨® com de Converg¨¨ncia. Les eleccions municipals i generals han demostrat que aquest electorat no s'ha dispersat, malgrat el dur cop psicol¨°gic i pol¨ªtic que han representat el descobriment del finan?ament il¡¤legal dels dos partits de CiU i la confessi¨® de Jordi Pujol sobre la fortuna de la seva fam¨ªlia a Andorra. Ara mateix, la for?a pol¨ªtica que ha estat 33 anys de 40 al capdavant del Govern catal¨¤ debat i maniobra per allargar quatre anys m¨¦s, una altra legislatura, la seva marca de perman¨¨ncia.

El dilema se centra a escollir entre dues prioritats. Una ¨¦s apostar simplement per la independ¨¨ncia sobre qualsevol altra consideraci¨® o objectiu i situar-se directament com una for?a rupturista, almenys pel que fa a l'organitzaci¨® territorial de l'Estat. Aquesta est¨¤ sent l'opci¨® de Carles Puigdemont i el gruix dels dirigents que el van acompanyar en la deriva del per¨ªode 2015-2017. S'inclinen per mantenir-se com una organitzaci¨® de contorns ideol¨°gics laxos, populistes, com un moviment d'alliberament nacional que alberga gent d'or¨ªgens politicoideol¨°gics diversos, units per la passi¨® nacional.

Contra aquesta opci¨® hi ha la dels qui prioritzen al?ar la bandera del centredreta liberal catalanista, la que ha apostat hist¨°ricament per l'autonomisme, renuncia expressament a les aventures unilaterals, per¨° no posa l¨ªmits a les aspiracions nacionals. Aquesta era la posici¨® del PDeCat, el partit creat el 2015 per succeir directament Converg¨¨ncia, del qual s'ha esqueixat la fracci¨® ara constitu?da en el Partit Nacionalista Catal¨¤, precisament a causa del seu rebuig del rupturisme i l'unilateralisme de Puigdemont i els seus seguidors.

Sigui quin sigui el desenlla?, en aquests moments tot indica que la futura representaci¨® pol¨ªtica del centredreta catal¨¤ sorgir¨¤ de les restes de Converg¨¨ncia. Ni Ciutadans ni el PP no s'han interessat, ni segurament podrien fer-ho, per atreure aquests sectors socials.