La trama del 3% va adjudicar obres de forma fraudulenta per 227 milions

Mentre el Govern prova d'esbrinar si el cas 3% ha perjudicat el patrimoni de la Generalitat, el jutge que ha finalitzat la investigaci¨® ho t¨¦ clar: el tripijoc d'adjudicacions per beneficiar empreses donants de Converg¨¨ncia (CDC) va suposar no nom¨¦s un ¡°greu descr¨¨dit¡± per a l'administraci¨® catalana, sin¨® tamb¨¦ un ¡°perjudici per a l'erari p¨²blic de milions d'euros¡±. Encara que aquest perjudici no s'ha quantificat, hi ha una dada eloq¨¹ent: fins al 2015, la trama del 3% va adjudicar de forma irregular, des de la Generalitat i els ajuntaments controlats pel partit, 31 obres p¨²bliques per 227 milions.

Els 227 milions donen una idea de com de sistem¨¤tic va ser el pagament de picossades i de com de sostingut va ser en el temps. Les adjudicacions sota sospita, que involucren desenes d'institucions (locals i auton¨°miques) a Catalunya, se situen entre el 2009 i el 2015. ?s una etapa d'¨¨xit pol¨ªtic per a Converg¨¨ncia, que torna al Palau de la Generalitat el 2010 despr¨¦s de la travessia del desert que va suposar el tripartit d'esquerres. El partit llavors controla un bon nombre d'ajuntaments als quals suma, el 2011, el de Barcelona, gr¨¤cies al triomf de Xavier Trias.

Quan arriba al poder, Artur Mas atorga al gerent del partit i home de la seva m¨¤xima confian?a, Germ¨¤ Gord¨®, plens poders per controlar l'obra p¨²blica com a secretari del Govern. Gord¨® ¨¦s el dirigent de m¨¦s nivell dels que han estat processats en la causa oberta per l'Audi¨¨ncia Nacional, que est¨¤ a un pas d'arribar a judici. Un total de 32 persones ¡ªempresaris, c¨¤rrecs p¨²blics i quatre exresponsables de CDC¡ª estan pr¨°ximes a asseure's al banc dels acusats per delictes de corrupci¨®. Entre aquests, el de malversaci¨® de cabals p¨²blics, malgrat l'afirmat en sentit contrari per la portaveu del Govern, Meritxell Bud¨®, en referir-se a la hipot¨¨tica personaci¨® de la Generalitat en la causa.

Fa dies que Esquerra Republicana pressiona perqu¨¨ l'executiu auton¨°mic ¡ªdel qual forma part¡ª sigui acusaci¨® en el judici. El president de la Generalitat, Quim Torra, no ho descarta, per¨° posa condicions: nom¨¦s ho far¨¤ si es detecten ¡°perjudicis econ¨°mics¡±. Torra ha ordenat als serveis jur¨ªdics examinar si ¨¦s aix¨ª, encara que de la lectura de la interlocut¨°ria dictada fa uns dies pel magistrat Jos¨¦ de la Mata es dedueix sense cap dubte ¡ªalmenys de forma provisional¡ª que ho va ser.

Poder convergent

El 2010 Converg¨¨ncia va recuperar el tim¨® de la Generalitat, i amb aquest, el dels organismes que contracten obra p¨²blica; en especial, el gegant Infraestructures.cat. Les dues persones que van dirigir l'ens en aquella ¨¨poca (Josep Antoni Rosell i Joan Llu¨ªs Quer) estan processades. El mateix que Antoni Vives, regidor d'Urbanisme amb Trias i que va passar a ser responsable de Bimsa, l'equivalent d'Infraestructures.cat per¨° en l'¨¤mbit de l'Ajuntament de Barcelona. La reforma de la pla?a de les Gl¨°ries (65 milions), encara inacabada, ¨¦s un dels puntals de la investigaci¨®.

Les obres sota sospita involucren altres entitats com l'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona, que per la seva naturalesa adjudica obres de gran quantia. Les dues que presumptament es van manipular van ser les del dic est (39 milions) i els accessos a l'ampliaci¨® sud del port de Barcelona (10 milions). Tamb¨¦ hi ha ajuntaments ¡ªOlot, Sant Fruit¨®s de Bages, Lloret, Figueres, Sant Celoni, Sant Cugat o Tona¡ª, el Consorci d'Educaci¨® de Barcelona, la Diputaci¨® de Barcelona i fins i tot l'Institut de Seguretat P¨²blica de Catalunya, on es formen els aspirants a mosso d¡¯esquadra. Les obres s¨®n de tota ¨ªndole: la reforma de la pla?a de les Gl¨°ries, el dic est del port, la nova estaci¨® de l'AVE a Girona, l'ampliaci¨® d'una l¨ªnia de Ferrocarrils, un ambulatori a Matar¨®, el manteniment d'escoles o projectes d'urbanisme i reformes a carreteres i edificis p¨²blics.

Els responsables de Converg¨¨ncia ¡°venien influ¨¨ncies¡± sobre l'adjudicaci¨® d'aquests contractes als empresaris que volien guanyar els concursos. A canvi d'aquesta influ¨¨ncia ¡ªreal en molts casos, simulada en d'altres¡ª, les empreses feien donacions a les fundacions afins al partit, que ¨¦s el mateix que dir al partit perqu¨¨ compartien la mateixa caixa. Gord¨® i els tresorers estaven al corrent de les adjudicacions, pressionaven els directors generals o alcaldes de torn i es reunien amb els empresaris per fer-los veure que la seva generosa aportaci¨® era necess¨¤ria.

El jutge ha concl¨°s que 31 adjudicacions estan viciades perqu¨¨ es van alterar per beneficiar tal o tal empresari amic. El 3% ¨¦s l'import que, presumptament, anava a parar Converg¨¨ncia, encara que aquest percentatge s'ha d¡¯agafar m¨¦s com una refer¨¨ncia. De vegades la coincid¨¨ncia ¨¦s total, tant en xifres com en dates. En altres casos, els pagaments servien per mantenir una relaci¨® ¡°privilegiada¡±, diu el jutge, amb Converg¨¨ncia, i seguir a la partida.