Amb pe¨¹cs i mascaretes a la Casa Amatller

Quan el mar? del 2015 la Casa Amatller va obrir al p¨²blic, despr¨¦s de cinc anys d'intensa restauraci¨® del seu pis noble, el meticul¨®s Santiago Alcolea, director de la Fundaci¨® Institut Amatller d'Art Hisp¨¤nic, que gestiona l'immoble, va fer que tots els visitants es col¡¤loquessin pe¨¹cs als peus i que els guies portessin guants; una mesura que aleshores semblava una mica exc¨¨ntrica, per¨° que reflectia l'alta conscienciaci¨® pel patrimoni que caracteritza Alcolea, i que avui, en vista dels esdeveniments, sembla d¡¯all¨° m¨¦s encertada i precursora. Ahir, despr¨¦s de gaireb¨¦ cinc mesos tancada per la pand¨¨mia, les primeres persones que van acudir a visitar aquest edifici reformat per Josep Puig i Cadafalch, paret amb paret amb la Casa Batll¨® de Gaud¨ª i dins de l¡¯Illa de la Disc¨°rdia del passeig de Gr¨¤cia barcelon¨ª, el primer que van fer va ser cal?ar-se els pe¨¹cs, perqu¨¨ tothom venia de casa amb la seva mascareta.

Va ser despr¨¦s que els reb¨¦s Laura Pastor, responsable, juntament amb Isabel Vall¨¨s, de Cases Singulars, l'empresa que des del 2010 permet visitar l'interior de moltes de les riques cases de fam¨ªlies burgeses que entre finals del XIX i comen?aments del XX es van construir des del Modernisme.

El grup, format per set persones, era p¨²blic local, tots majors de 50 anys, amics o parelles, com el Xiscu i la Cristina, que havien vingut des de Santa Coloma de Gramenet. Tots van confessar que era la primera vegada que visitaven la casa i que aprofitaven el buit de turistes per con¨¨ixer el que fins ara els semblava que estava copat per ells. ¡°Estem de vacances i ens agrada visitar aquest tipus de cases¡±, explica el Xiscu, que no va perdre detall dels animals humanitzats ¡ªgossos, gats, agrons, ¨¤guiles i ¨°libes¡ª que decoren els capitals de pedra de les portes que donen pas d'una habitaci¨® a l'altra.

La Laura es va guanyar el p¨²blic quan, despr¨¦s de creuar la porta d'aquest pis de 400 metres quadrats, aut¨¨ntic parad¨ªs de les arts decoratives on mosaics, parquets, fustes, pintures, parets entelades i mobles competeixen per cridar l'atenci¨® del visitant, va comen?ar a canviar la intensitat dels llums per transportar tothom, ara s¨ª, a comen?aments del segle XX, quan l'industrial xocolater Antoni Amatller i la seva filla Teresa es van instal¡¤lar a viure en aquesta casa que comptava amb tot els elements de modernitat d¡¯aleshores, que no eren altres que aigua, llum, ascensor i cotxera.

Dos grups sense creuar-se

El grup redu?t de la visita obe?a a les mesures adoptades per poder obrir, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una marca de la casa per la qual va apostar Alcolea el 2015 a l'hora de les visites: poques persones que permetin una visita calmada i relaxada i que ara, una altra vegada, s¨®n el pa de cada dia. La Laura va comen?ar la visita a la part privada de l'habitatge, mentre que Nuria, una altra companya, guiava un altre grup de vuit persones que van comen?ar per la part de representaci¨®, el gran sal¨® menjador que dona a l'interior de l¡¯illa on sobresurt la xemeneia-escultura de pedra d'Eusebi Arnau.

Als dormitoris del pare i de la filla, als seus banys contigus, a l'habitaci¨® de costura d'ella, al despatx de l'industrial que conserva fins i tot els llibres comptes de la f¨¤brica, i al gran sal¨®, on la taula est¨¤ parada per asseure's a prendre un bon berenar, sembla que pare i filla estiguin a punt de tornar i que la seva abs¨¨ncia s'aprofiti per mostrar als visitants com viuen, en present, perqu¨¨ el temps sembla aturat en aquesta casa no cinc mesos, sin¨® un segle.

El grup pregunta coses com qu¨¨ fan rams de flors seques a les cadires i butaques, i la Laura els contesta que eviten que la gent s'hi assegui, una cosa realment temptadora. Tamb¨¦ que si el ric Amatller era vidu i per qu¨¨ no es parla de la mare... i la Laura gira les seves explicacions sobre patrimoni cap a la premsa rosa: ¡°Es van separar el 1877, despr¨¦s que ella s'escap¨¦s a It¨¤lia amb un cantant d'¨°pera, i en els acords es va estipular que la Teresa viuria amb el seu pare a partir dels set anys i que la mare no posaria un peu a Casa Amatller¡±. Tamb¨¦ eren moderns en aix¨°.

L'obertura d'ahir era doblement grata, com va remarcar la Laura: ¡°El 12 de mar? vam complir cinc anys de l'obertura al p¨²blic, per¨° vam haver de tancar, com tots els equipaments culturals. Avui per fi podem obrir¡±. Al grup nom¨¦s li falta aplaudir, se senten afortunats d'haver pagat els 12 euros que costa l'entrada. Molt m¨¦s quan la Laura, al final del recorregut, els obsequia a tots amb una capseta de ¡°fulls fins de xocolata, 70% cacau¡± de la marca Amatller, el mateix que va fer ric l'amo de la casa i li va permetre pagar els treballs per realitzar aquest interior modernista privilegiat.

Ja han reservat per fer visites els propers dies 100 persones. ¡°Ser¨¤ una mitjana d'entre 25 o 30 persones, comparades amb les m¨¦s de 80 de l'any passat¡±, explica Laura. L'obertura servir¨¤ com a pre¨¤mbul perqu¨¨ l¡¯1 de setembre, si el coronavirus ho permet, reobrin la resta de les Cases Singulars.