L¡¯estiu de la carretera de les Aig¨¹es

Si us agrada caminar o c¨®rrer, en pla, amb la pols de la terra i sense trepitjar asfalt. Si voleu veure Barcelona als vostres peus, amb el mar com a fons infinit. Si anheleu l¡¯aire segur de la muntanya, amb la serenitat de la llum del sud. Si ¨¦s aix¨ª, llavors, la carretera de les Aig¨¹es de Barcelona, a Collserola, ¨¦s una destinaci¨® natural. S¨®n gaireb¨¦ 10 quil¨°metres extraordinaris.

A l¡¯agost, les millors hores s¨®n les primeres del mat¨ª i les ¨²ltimes de la tarda. Teniu en compte que aquest mes els dies ja s¡¯escurcen: ¡°Per la Mare de D¨¦u d¡¯agost a les set ja ¨¦s fosc¡±, encara que les set de l¡¯hora solar ¨Cque ¨¦s la bona¨C s¨®n les nou al vostre rellotge avorridament urbanitzat (agraeixo la informaci¨® amable i eficient que Joan Vilamu i Idoia Martin, del Parc Natural de la Serra de Collserola, em van oferir per a aquest article, per¨° no s¨®n responsables del que hi ha escrit).

Un problema de la carretera ¨¦s el tracte vand¨¤lic: grafitis, destruccions de mobiliari sense gr¨¤cia ni miseroc¨°rdia...

Juntament amb el Tibidabo, aquesta carretera ¨¦s la joia del parc. Hi ha moltes maneres d¡¯accedir a la carretera, per¨° aquest mes d¡¯agost els funiculars de Tibidabo i Vallvidrera estan de reformes. Podeu pujar per l¡¯Arrabassada, per l¡¯avinguda del Tibidabo fins al pla de les Maduixes, o per la carretera de Sarri¨¤ a Vallvidrera. I hi ha els camins que els assidus coneixem b¨¦, per¨° que no s¨®n intu?tius. Ara, s¨®n gaireb¨¦ 10 quil¨°metres continus de bon cam¨ª pla de terra. I si l¡¯Ajuntament d¡¯aquesta ciutat ens escolta, poden convertir-se en 21. Vull creure que no ¨¦s demanar gaire. Ho faig ara.

Des del 2014 hi ha un projecte d¡¯ampliaci¨® de la carretera per connectar Esplugues de Llobregat amb Torre Bar¨®, a Nou Barris. Cal construir una passarel¡¤la d¡¯acer, de 157 metres de longitud, per donar continu?tat al passeig sobre la carretera de l¡¯Arrabassada i la fondalada del torrent de la font del Bacall¨¤. Si per fi s¡¯al?a, els trams nord i sud de la carretera s¡¯unirien i Barcelona comptaria amb un dels millors passejos urbans d¡¯Europa. No dic del m¨®n, perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s molt gran: podeu caminar, c¨®rrer o anar en bici al voltant de la badia de San Francisco, Calif¨°rnia, durant m¨¦s de 800 quil¨°metres (les 500 milles del San Francisco Bay Trail). A Barcelona i els seus municipis adjacents tenim la Ronda Verda, de 72 quil¨°metres, de la qual la carretera ¨¦s el millor tram. Aquestes ampliacions cal fer-les a la nostra mesura, per¨° d¡¯una vegada per totes, que despr¨¦s queden per sempre.

A prop de Sant Pere M¨¤rtir podeu veure una antiga mina de ferro i plom, explotada des del segle XVII fins al XX (l¡¯anomenaven ¡°La Juanita¡±) o les restes de l¡¯empla?ament d¡¯una bateria antia¨¨ria de la Guerra Civil. I, despr¨¦s, la m¨¤gia: segons aneu caminant, veureu canviar de lloc, de posici¨® relativa, la Sagrada Fam¨ªlia. Aix¨° ¨¦s el que tenen els punts de fuga, porteu prism¨¤tics algun dia.

Un altre problema ¨¦s trobar l¡¯equilibri ¨°ptim entre caminants i ciclistes

Un problema de la carretera ¨¦s el tracte vand¨¤lic al qual ¨¦s sotmesa amb regularitat idiosincr¨¤tica: els murets de pedra dels seus miradors i fonts es pinten amb grafits una vegada i una altra, sense gr¨¤cia ni miseric¨°rdia; els llums que un dia s¡¯hi van instal¡¤lar aviat es van destruir, per¨°, en lloc de reparar-los o encegar-los amb planxes rodones, van quedar trencats per sempre, reclam infal¡¤lible per a destructors urbans. El modest templet modernista que s¡¯al?a sobre la carretera a la serra de Vilana, quil¨°metre 2,5, entre els torrents de Ca n¡¯Almirall i de la font del Bou, va ser tan continuadament maltractat que, al final, els frustrats responsables del parc en van haver de tapiar l¡¯entrada. Una font propera es va pintar de groc durant els tr¨¤ngols del furor pels colors de la naci¨®, amb l¡¯¨²nic resultat cert que ens els van treure a tots. Per fortuna, la destrossa es va reparar aviat i la humil font de farga va recuperar el seu discret color gris.

Un altre problema a la carretera ¨¦s trobar l¡¯equilibri ¨°ptim entre caminants i ciclistes. Aquests es queixen dels projectes de regular la seva circulaci¨® per la muntanya. Potser una soluci¨® de tr¨¤nsit seria limitar la velocitat de les bicicletes a la carretera dels 20 km/h a 10. Molt ¨¦s possible amb civisme i bona voluntat, per¨° tot ser¨¤ m¨¦s del doble de millor si la carretera de les Aig¨¹es aconsegueix aviat la seva passarel¡¤la sobre l¡¯Arrabassada.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de dret civil de la UPF.