Diego ¡®El Cigala¡¯: ¡°Els m¨²sics, com el poble gitano, vivim al dia¡±

Com era f¨¤cil de preveure, Diego El Cigala ¨¦s perfectament impredictible. Sobre aquest mestre del cant flamenc transversal cal comunicar que estrena nou ¨¤lbum, Cigala canta a M¨¦xico, amb el qual posa fi a quatre anys de silenci discogr¨¤fic. Per¨° descartem l'opci¨® d'una xerrada convencional, perqu¨¨ el seu verb ¨¦s tan ind¨°mit com aquesta cabellera arrissada que sacseja i remulla a cada poc. Perdem tota esperan?a que la conversa guardi un ordre i deixem-nos entabanar, en una dist¨¤ncia curta i segurament prepand¨¨mica, per la lit¨²rgia d'una persona que gaireb¨¦ des del bressol es confon amb el seu personatge. O pot ser que la cosa vingui d'abans. ¡°La meva mare sempre explicava que no parava de fer-li puntades de peu flamenques al seu ventre¡±, anota entre pipada i pipada.

M¨¢s informaci¨®n

El Cigala, un artista vidu

?s dif¨ªcil evitar el contacte f¨ªsic amb ell, un m¨¤ a m¨¤ estret: Diego Ram¨®n Jim¨¦nez Salazar, madrileny de 51 anys, compassa cada afirmaci¨® amb copets reiterats (i molt r¨ªtmics, aix¨° s¨ª) sobre el genoll del seu interlocutor. El Cigala ha aguantat, amb esto?cisme, les sessions de fotos promocionals per a la marca de cervesa que patrocina la seva primera classe magistral a la capital. Ara es consagra a la xerrameca, el seu art preferit despr¨¦s del cant. I, com el follet en el flamenc, l'ocurr¨¨ncia verbal pot aflorar en qualsevol moment.

Pregunta. Acaben de servir-nos un whisky de 18 anys. Sempre es cuida aix¨ª de b¨¦?

Resposta. I ara! Acostumo a conformar-me amb poca cosa perqu¨¨ mai no he tingut res. B¨¦, rectifico: sempre he tingut l'amor de D¨¦u, que ¨¦s qui fa i desf¨¤, el que disposa de tot en mi. Ho he passat malament en la vida i sense Ell jo ara mateix no estaria parlant amb tu.

P. En qu¨¨ nota que l'ha ajudat?

R. En moltes coses, comen?ant per aquesta infantesa meravellosa, per una mare que cantava com les flors i un pare que apareixia per casa amb Camar¨®n. Va ser el meu pare qui es va esfor?ar m¨¦s perqu¨¨ jo cant¨¦s. Quan em veia arribar de jugar futbol al carrer, amb les cames plenes de fang, em pegava un clatellot.

?s un disc que feia 20 anys que buscava

P. Hauria sigut bon futbolista?

R. Molt bo. Em deien ¡°canillas de zorro¡±, perqu¨¨ tenia les cames aix¨ª [s'arremanga el camal], molt escarransides. Per¨° jo he estat de festa a casa amb Diego Armando Maradona, que ¨¦s el meu col¡¤lega, passant-nos una taronja amb el peu, com si fos una pilota.

P. Parlava vost¨¨ que D¨¦u el protegeix molt, per¨° sembla que ara ens t¨¦ una miqueta abandonats...

R. Aix¨° de la pand¨¨mia ¨¦s una lli?¨® per al m¨®n, perqu¨¨ els ¨¦ssers humans siguem millors persones, ens ajudem entre nosaltres i no hi hagi tanta maldat, racisme ni guerres. Ens fixem nom¨¦s en el material i no recordem que Jes¨²s s'alimentava de fulles amargues.

P. El coronavirus l¡¯ha afectat en la preparaci¨® d'aquest ¨²ltim disc?

R. I tant que s¨ª. He plorat molt. Est¨¤vem gravant als estudis de Sony a M¨¨xic quan va esclatar tot, aix¨ª que vaig haver d'acabar les veus des de la meva casa de Punta Cana [el cantaor viu en aquesta zona de la Rep¨²blica Dominicana des del 2013]. En solitud, per¨° amb l'amor de D¨¦u. I amb l'orgull que la meva m¨²sica serveixi als meus fills com a testimoni de la veritat.

P. Ens haur¨¤ valgut d'alguna cosa tot el estem patint aquests ¨²ltims mesos?

R. Hem d'aprendre¡¯n una gran lli?¨® i no ho dic en to apocal¨ªptic. Les plagues ja surten a les Sagrades Escriptures i aquesta ¨¦s una ocasi¨® perqu¨¨ aprenguem a ser bons. Tirarem endavant, amb l'ajuda de D¨¦u, i aix¨° ho recordarem com un malson. Per¨° que sigui aviat, perqu¨¨ tots els meus compares ho estan passant molt malament.

Sense D¨¦u, ara mateix no estaria parlant amb tu

De sobte, Diego Ram¨®n Jim¨¦nez s'esfondra i no pot contenir el plor. Fa gestos aqu¨ª i all¨¤ perqu¨¨ ning¨² accedeixi al camerino ni el miri, assetjat per una vergonya terrible. Per quan recupera la calma, els seus ulls envermellits s¨®n un poema. ¡°?s que recordo molt dels meus flamencs¡±, s'excusa. ¡°Jo m'he criat a Los Canasteros, el tablao de Manolo Caracol, i la gent del m¨®n em truca per dir-me: ¡®Diego, que no tenim ni per menjar.¡¯ Si ¨¦s que tant els m¨²sics com el poble gitano vivim al dia...¡±.

P. Recorda el seu primer recital despr¨¦s del par¨¨ntesi del confinament?

R. El 15 de juliol a Burgos. No l¡¯oblidar¨¦ mai. Despr¨¦s de quatre mesos tancat, entre rialles, plors i depressi¨®, em vaig sentir la persona m¨¦s feli? del planeta. Va ser un concert¨¤s, no ¨¦s per res.

P. I devia aprofitar per estrenar el nou repertori mexic¨¤...

R. ?s clar. ?s un disc que feia 20 anys que buscava, quan em vaig presentar amb una guitarra al Teatre Principal de Ciutat de M¨¨xic i em van acollir amb els bra?os oberts. Necessitava gravar Verdad amarga, perqu¨¨ va molt amb la meva vida. O Cenizas. S¨®n hist¨°ries que he viscut, dolors que he sentit. S¨¦ de qu¨¨ van.

El mestre interromp la conversa, aquesta vegada inc¨°mode perqu¨¨, entre la xerrada i les calors, sent ¡°la boca m¨¦s seca que una espardenya¡±. Li ofereixen aigua, per¨° no contempla aquesta soluci¨®. ¡°Els metges saben que hi ha un remei millor¡±, somriu. Es tapa els ulls, com un nen en una entremaliadura, i liquida el vas de whisky d'un glop. Tot b¨¦.

Hauria viscut a gust en l'era romana, portant toga i amb els collons destapats

P. A hores d'ara, a m¨¦s de flamenc, ja ha interpretat ranxeres, boleros, tangos i fins i tot salsa. Es considera un artista ambici¨®s?

R. M¨¦s que ambici¨®s, egoista. Estimo tant la m¨²sica que vull ser amo i senyor de tot, odio escoltar un tema que no em satisfaci, que em grinyoli. Per¨° no ambiciono grans coses, estic m¨¦s preparat per ser vaixell buit que ple. Mentre els meus fills tinguin salut, llibertat i l'amor de D¨¦u, qu¨¨ m¨¦s puc demanar?

P. Home, vost¨¨ ja ha fet molts quil¨°metres. Ara les coses no li deuen anar malament.

R. De quil¨°metres s¨ª que n¡¯he fet, s¨ª. Concretament des dels 14 anys, quan vaig dir al meu pare que marxava a Londres amb Paco Pe?a per¨° en realitat embarc¨¤vem al Jap¨®... Un dels tres guitarristes que acompanyaven el meu oncle Rafael Farina al tablao de l'Arco de Cuchilleros era d'all¨¤, Makoto. Un japon¨¨s que parlava cal¨®.

P. Quanta corda li queda?

R. Jo voldria morir cantant, m¨¦s o menys com el que li va passar al meu oncle Juanito Valderrama. Participar en un homenatge bonic i despr¨¦s, aix¨° s¨ª, que em quedessin uns dies finals en un bon llit, assaborint unes ¨²ltimes peres d'aigua, un ra?m. M'hauria agradat viure en l'¨¨poca romana, amb toga i els collons destapats.

?