Sospirs de bilateralitat

Clinc-clinc, clinc-clinc. Nit del diumenge 4 de febrer de 1980, Palau de la Generalitat. Josep Tarradellas presideix el sopar de rebuda a Jes¨²s Sancho Rof. El ministre d¡¯Obres P¨²bliques i Urbanisme visita Catalunya per primera vegada despr¨¦s de deu mesos en el c¨¤rrec. El president est¨¤ molest per la demora, per les migrades inversions i per l¡¯abs¨¨ncia de pol¨ªtica respecte al transvasament d¡¯aigua de l¡¯Ebre al camp de Tarragona. La visita, ha expressat, promet ser ¡°interessant al mateix temps que preocupant¡±.

En el sopar els acompanyen el conseller de el ram, Llu¨ªs Armet, i mitja dotzena d¡¯alts c¨¤rrecs de les dues administracions. Clinc-clinc, clinc-clinc. Com que l¡¯amfitri¨® no parla, els comensals romanen muts. Concert de forquilles i ganivets amb la porcellana. Primer plat. Clinc-clinc. Segon plat. Clinc-clinc. Acabades les postres, Tarradellas s¡¯aixeca. La seva figura, metre vuitanta llarg, es projecta sobre el seu convidat. ¡°Benvingut a Catalunya, senyor ministre¡± i, teatral, se¡¯n va.

Pujol va tractar sempre de situar Catalunya com una mena de primus inter pares respecte als altres territoris

Armet, quaranta anys despr¨¦s, encara es veu rebent a l¡¯aeroport del Prat ¡ªcom era preceptiu en el govern Tarradellas¡ª el ministre, anticipant l¡¯enuig del president. Durant el sopar, recorda, ¡°la viol¨¨ncia del silenci era brutal¡±. L¡¯episodi, que no mera an¨¨cdota, formava part de la modulaci¨® de la relaci¨® bilateral que l¡¯aleshores mandatari catal¨¤ s¡¯esfor?ava a mantenir amb el govern d¡¯Espanya. El moment era complex. Adolfo Su¨¢rez es feia el ronsa amb el trasp¨¤s de compet¨¨ncies preestatutaries a les portes de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

Entre 1977 i 1980, no sense dificultats, els governs catal¨¤ i espanyol van mantenir una relaci¨® bilateral, de tu a tu, sota la concepci¨® tarradellista que la Generalitat era Estat, l¡¯Estat a Catalunya, i que, encara que no tingu¨¦s les compet¨¨ncies transferides, se l¡¯havia d¡¯informar, consultar i escoltar, i que sota cap premissa el seu president i govern havien de quedar al marge de la presa de decisions de tot all¨° que estigu¨¦s sota el seu mantell.

Amb el triomf de Jordi Pujol i durant les m¨¦s de dues d¨¨cades que va liderar Catalunya, aquesta idea va canviar. La Generalitat va deixar de concebre¡¯s com a part de l¡¯Estat per situar-s¡¯hi sovint enfront. L¡¯arquitectura d¡¯Espanya tamb¨¦ es tancava. Catalunya deixava de veure¡¯s com la promotora de l¡¯autonomisme per ser una autonomia m¨¦s. No obstant aix¨°, Pujol va tractar sempre ¡ªper camins completament diferents als de Tarradellas¡ª de situar Catalunya com una mena de primus inter pares respecte als altres territoris. De vegades amb cert ¨¨xit pel que fa a obtenci¨® de compet¨¨ncies i inversions, en altres ocasions com a mera representaci¨® per projectar i mantenir l¡¯anomenat ¡°fet diferencial¡±.

Quan la proposta es reitera en exc¨¦s, la imatge s¡¯inverteix i all¨° que s¡¯evidencia ¨¦s que la veu demandant no es fa escoltar

La bilateralitat del primer model va funcionar gr¨¤cies a l¡¯autorictas de l¡¯anci¨¤ president, la del segon en gran mesura a causa de l¡¯h¨¤bil grup parlamentari de Converg¨¨ncia i Uni¨® ¡ªi a la necessitat d¡¯aquest¡ª a les Corts. Sense una cosa o altra, mantenir una relaci¨® de tu a tu en el marc auton¨°mic estatal no ¨¦s possible.En aquesta situaci¨® es troba avui precisament el govern de la Generalitat. Fa mesos, i amb m¨¦s afany des de la seva abs¨¨ncia en la confer¨¨ncia de presidents de San Mill¨¢n de la Cogolla, que el president Quim Torra clama per una reuni¨® bilateral amb Pedro S¨¢nchez, per¨° no t¨¦ forma de concretar-la. Quan el lehendakari aconsegueix certes prerrogatives per a Euskadi ho fa perqu¨¨ parteix del factor diferenciador del concert basc, s¨ª, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ t¨¦ un equip de cuiners que li preparen els plats ¡ªper exemple Pedro Azpiazu, diputat a Corts 2000-2016, ara conseller d¡¯Hisenda i Economia i negociador de l¡¯objectiu de d¨¨ficit que va obrir la porta del monestir de Yuso a ??igo Urkullu.

Per bilaterals que siguin les relacions intergovernamentals, fins i tot quan s¨®n en clau federal, l¡¯executiu central sol tenir m¨¦s eines per implementar els seus designis. Precisament per aix¨° en aquestes circumst¨¤ncies cal saber on trepitjar. Les dues primeres ocasions en qu¨¨ hom demana una reuni¨® de tu a tu i no li concedeixen pot aconseguir certa empatia (com s¨®n els de Madrid!). No obstant aix¨°, quan la proposta es reitera en exc¨¦s, la imatge s¡¯inverteix i all¨° que s¡¯evidencia ¨¦s que la veu demandant no es fa escoltar, que no hi ha grup, ni autorictas. I llavors a la ciutadania, fins i tot la de les pr¨°pies files, l¡¯agombola una enorme sensaci¨® de desemparament. Clinc-clinc. Sospirs (de Catalunya).