Acci¨® 90

El 1995, a petici¨® de Josep Ramoneda, vaig convidar Allan Kaprow a realitzar una acci¨® al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona. Kaprow (1927-2006) est¨¤ considerat un¨¤nimement el creador del happening i per a Barcelona va idear Clean, en qu¨¨ dos performers netejaven el pati, que ja estava impol¡¤lut, del Centre, mentre dos m¨¦s netejaven paral¡¤lelament el Hall, tots connectats mitjan?ant walkie-talkies. A la taula rodona final, que va congregar l¡¯artista i els seus participants ¨Cla majoria estudiants d¡¯art voluntaris¨C, aquests ¨²ltims van comentar el que havia constitu?t per a ells aquesta experi¨¨ncia. Recordo que un va dir que havia estat el m¨¦s important de la seva vida; un altre s¡¯havia adonat de com era d¡¯esgotador fregar i que aquesta tasca gaireb¨¦ sempre la feien les dones, mentre que un altre es preguntava sobre la naturalesa de l¡¯art, si all¨° ho era o no. Entre altres coses, Kaprow va dir que ¡°netejar ¨¦s nom¨¦s despla?ar la brut¨ªcia d¡¯una banda a l'altra¡± i tamb¨¦ va afegir: ¡°He apr¨¨s molt de les vostres hist¨°ries; potser hi ha alguna cosa de zen: l¡¯expressi¨® personal¡±.

El drama de les accions ¨¦s que s¨®n ef¨ªmeres i, per tant, sense documentaci¨® no existeixen i pr¨¤cticament no tenen mercat

En el m¨®n de l¡¯art contemporani, les accions s¨®n obres en les quals el cos de l¡¯artista ¨¦s subjecte i objecte alhora. M¨¦s senzilles que els happenings, poden ser des de comportaments o gestos de la vida quotidiana fins a una imbricaci¨® amb m¨²sica, textos, objectes o imatges filmades, tot plegat el desig d¡¯ampliar la percepci¨® de l¡¯espectador i de suscitar tota mena d¡¯emocions i reaccions.

L¡¯exposici¨® del Macba, oberta fins al 7 de febrer del 2021, es proposa mostrar ¡°una hist¨°ria provisional de l¡¯Acci¨® dels noranta¡±, un tema summament atractiu per inexplorat en el context muse¨ªstic espanyol. Per aix¨° ¨¦s tan important que s¡¯editi una publicaci¨® que reculli tot el que s¡¯hi mostra (i tot el que s¡¯hi ¡°actu?¡± d¡¯aqu¨ª al febrer) si ¨¦s possible amb assajos especialitzats sobre el tema, ja que si no ¨¦s aix¨ª tot aquest esfor? es perdria. I es perdria doblement perqu¨¨ el drama de les accions ¨¦s que s¨®n ef¨ªmeres i, per tant, sense documentaci¨® no existeixen i pr¨¤cticament no hi ha mercat per a aquesta mena d'obres.

En realitat els performers dels anys noranta a Espanya van ser molts, treballant de vegades en xarxes autogestionades, utilitzant espais alternatius i q¨¹estionant la noci¨® d'art i de mercat. Per¨° aix¨° mateix ho havien fet els seus predecessors dels anys setanta, presents tamb¨¦ a l¡¯exposici¨®: s¡¯hi poden veure obres de Jordi Benito, d¡¯Esther Ferrer (el seu Homenatge a Mallarm¨¦, ella dempeus amb un enorme dau al cap), d¡¯Isidoro Valc¨¢rcel Medina, ?ngels Rib¨¦, Carles Santos, Carles Hac Mor, Juan Hidalgo i Nacho Criado. Una sala reconstrueix l¡¯exposici¨® Acci¨® directa, organitzada per Joan Casellas el 1996 a partir del seu immens Arxiu Aire, que documentava, des del 1992, totes les accions realitzades per aquests artistes al nostre pa¨ªs. Aquest arxiu, fonamental per a l¡¯estudi d¡¯aquest tema en aquest per¨ªode hist¨°ric, hauria d'acabar, per cert, en una instituci¨® p¨²blica.

L'Arxiu Aire, de Joan Casellas, ¨¦s fonamental i hauria d'acabar en una instituci¨® p¨²blica

Algunes accions exploren la resist¨¨ncia f¨ªsica del cos, o ¡°experi¨¨ncies l¨ªmit¡±. Aix¨ª, el Muskeletron de Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, amb elements rob¨°tics i la possibilitat que l¡¯espectador actu? (fins i tot agressivament) sobre el seu cos, o b¨¦ l¡¯obra I was ready to jump, de Tere Recarens, on proposava llan?ar-se al buit des de la cornisa del PS1 de Nova York i de qui tamb¨¦ veiem La gallineta cega, un autoretrat amb una bena als ulls, un marc amb nanses i rodes en qu¨¨ el visitant est¨¤ convidat a passejar, a riure, a abra?ar¡­ D¡¯altres tracten amb l¡¯atzar i un cert humor de l¡¯absurd, com la pe?a d¡¯?scar Abril Ascaso, composta mentalment per a alg¨² que no s¨¤piga tocar el piano. L¡¯humor va ser un ingredient fonamental en el grup Los Rinos, format per Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, Sergio Caballero i Pau Nubiola, de qui contemplem el seu Vestit d¡¯os, unes costelles reals cosides al dors de les seves jaquestes i un v¨ªdeo divertid¨ªssim en qu¨¨ parodien una Piet¨¤, canten i ballen. En el l¨ªmit d¡¯all¨° parateatral podem apreciar el treball precursor d¡¯Albert Vidal i el del duo Accidents Polipo¨¨tics amb una magn¨ªfica obra, Van a por nosotros (¡°B¨¦bete el jarabe, c¨¢sate con ella, c¨®sete la manga¡­¡±), que jo vaig voler programar en la inauguraci¨® d¡¯un ARCO a l¡¯estand de la Comunitat de Madrid. Davant la possibilitat que la Reina Sofia s¡¯atur¨¦s a l¡¯estand van decidir no fer-ho, una ll¨¤stima perqu¨¨ crec que no hauria passat res, potser hauria somrigut lleugerament.

L¡¯exposici¨®, amb abundant¨ªssima documentaci¨® (i amb algun error important) finalitza amb una espl¨¨ndida obra de Jos¨¦ Antonio Sarmiento: 180 r¨¤dios que sintonitzen totes les emissores de la ciutat fins al seu emmudiment total.