La ferida oberta de l¡¯arqueta de Banyoles

¡°All¨¤, all¨¤. Darrere d¡¯aquell mur es van amagar els lladres fins que van tancar les portes de l¡¯esgl¨¦sia, aix¨ª que van tenir tota la nit per robar¡±. Jeroni Moner, arquitecte municipal de Banyoles (Pla de l¡¯Estany) rememora, 40 anys despr¨¦s, el robatori de l¡¯arqueta de Sant Martiri¨¤ del monestir de Sant Esteve a mans d¡¯Erik el Belga, el principal lladre d¡¯obres d¡¯art del segle XX, autor de m¨¦s de 600 robatoris confessos que va espoliar milers de peces d¡¯art d¡¯esgl¨¦sies, monestirs i museus per vendre-les i aix¨ª enriquir-se. La mort del lladre el passat 19 de juny a M¨¤laga i les quatre d¨¨cades d¡¯algun d¡¯aquests robatoris conviden a visitar les escenaris d¡¯alguns d¡¯aquests fets, veure sobre el terreny les dificultats amb qu¨¨ es va trobar i comprovar com aquestes accions continuen sent una ferida oberta tot i el temps que ha transcorregut.

A les nou de la nit de l¡¯11 de gener del 1980 el sacerdot missioner Llu¨ªs Gelp¨ª va tancar, com feia cada dia, la porta del monestir. Despr¨¦s de rec¨®rrer l¡¯esgl¨¦sia per comprovar que no hi quedava cap despistat va sortir per la sagristia i va tancar per dins l¡¯enorme porta de noguera. No podia presagiar que l¡¯endem¨¤ al mat¨ª descobriria que havien espoliat la joia m¨¦s preuada de Banyoles i una de les peces d¡¯orfebreria m¨¦s destacades de l¡¯anomenat ¡°g¨°tic internacional¡± catal¨¤, creada per Francesc Artau cap al 1413 per contenir les rel¨ªquies del sant local. L¡¯arqueta amb forma de temple g¨°tic de 65 per 23 cent¨ªmetres estava adornada al centre de les cares majors amb la imatge de Sant Martiri¨¤ flanquejada per figures de sants de cos sencer (realitzades en plata policromada i daurada en algunes parts) sota arcs i dues escenes laterals que representen la glorificaci¨® de la Mare de D¨¦u i el martiri de Crist. Fins que es va cometre el robatori es mostrava en un armari realitzat ex professo que, al cap de 40 anys, encara conserva restes de l¡¯espoli.

Despr¨¦s d¡¯amagar-se darrere d¡¯un mur, el lladre va tenir tota la nit per robar

¡°Erik el Belga i possiblement una altra persona es van amagar entre les restes dels absis rom¨¤nics del segle XI, a la vista des dels anys seixanta despr¨¦s de quedar a mitges uns treballs de restauraci¨® del temple¡±, explica Moner, que un any abans del robatori s¡¯havia fet c¨¤rrec dels treballs. ¡°En certa manera va ser culpa meva, en no haver-los tapat els vaig proporcionar un amagatall ideal¡±, llan?a Moner en companyia del regidor de Cultura de Banyoles, Miquel Cuenca, i el director dels museus de la localitat, Llu¨ªs Figueras, que l¡¯hi treuen del cap a l¡¯un¨ªson, mentre obren una pesada portella de ferro perqu¨¨ el grup pugui baixar a tres metres de profunditat i veure l¡¯amagatall, ara ocult sota una llosa de formig¨®. El lladre, utilitzant el mateix modus operandi que en molts dels seus robatoris, havia visitat abans el lloc fent-se passar per turista, acompanyat d¡¯una dona (i a vegades d¡¯una nena), prenent notes i fotografies del lloc.

Gelp¨ª i l¡¯altra dotzena de capellans van ser els primers a veure com Erik el Belga hi havia deixat nom¨¦s la fina planxa de plata que recobreix la carcassa de fusta despr¨¦s d¡¯arrencar les 26 imatges de plata repujada, les dues escenes laterals, les ogives que cobrien cada una de les imatges i la torre que coronava l¡¯arqueta. Tamb¨¦ havia obert i regirat calaixos i s¡¯havia endut un grial, un cop¨®, una naveta i una p¨ªxide, a m¨¦s de 8.000 pessetes de la col¡¤lecta, per¨° no va tocar el bust de plata de Sant Martiri¨¤ del 1604, potser per la por de veure com et mira a la cara el sant profanat.

La fugida no va ser f¨¤cil. Va intentar passar de la sagristia al claustre, per¨° no va poder obrir la porta que els comunica. Va tornar a l¡¯esgl¨¦sia, on va intentar escalar per una finestra d¡¯una de les capelles, despr¨¦s va intentar sortir per la porta principal, per¨° tampoc la va poder obrir tot i que en un dels calaixos que havia regirat hi havia una c¨°pia de les claus. A la desesperada va trencar el pany de la porta que condueix al cor i despr¨¦s la d¡¯una estan?a que, ara s¨ª, li permetia accedir al claustre i d¡¯all¨¤ a un jard¨ª, saltar la t¨¤pia i despr¨¦s pujar a una furgoneta que l¡¯esperava a la porta principal, un lloc que encara avui es troba en un indret solitari de Banyoles.

La premsa, sobretot local, es va fer ress¨° del robatori (la nacional, com aquest diari, tot just en va publicar un breu al cap de quatre dies) i va comen?ar la investigaci¨®, que apuntava que Erik el Belga, que campava per tot Espanya n¡¯era l¡¯autor. El lladre va caure detingut el 27 de gener del 1982, va ingressar a la Model i se li van obrir 22 sumaris per espoli del patrimoni valorat en 18 milions d¡¯euros.

El maig del 1983 va demanar declarar davant del jutge assegurant que ajudaria a recuperar moltes de les obres que havia robat. Al cap de tres dies, de manera an¨°nima, l¡¯ambaixada espanyola a Par¨ªs va rebre diverses de les peces sostretes de l¡¯arqueta: les dues imatges de Sant Martiri¨¤ i la creu del pinacle. El febrer del 1985 l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, despr¨¦s de 36 mesos de pres¨®, pagar 200.000 pessetes de fian?a i retornar unes 1.500 peces robades, va decretar la seva llibertat provisional, i se¡¯ls va perdre la pista a les peces que faltaven de l¡¯arqueta.

Fins que el juny del 1997, el bon ull de la professora de la Universitat de Barcelona i especialista en art g¨°tic Francesca Espa?ol en va identificar dues al cat¨¤leg de la subhasta de juliol de Sotheby¡¯s a Londres, on es venien com a ¡°relleus holandesos¡± per entre 21.000 i 28.000 euros cada una. Espa?ol ho va denunciar al Ministeri, que va fer el mateix a la Interpol, i les peces es van retirar de la venda.

La sortida al mercat d¡¯aquestes dues figures va permetre estirar el fil i trobar-ne 17 m¨¦s, en mans d¡¯una col¡¤leccionista holandesa que suposadament les va comprar de ¡°bona fe¡±, de manera que van comen?ar les negociacions per adquirir-les. ¡°Se¡¯ns va demanar total discreci¨®¡±, recorda Espa?ol passats els anys. A ella i a Joaqu¨ªn Yarza, que es van convertir en assessors del Ministeri en la recuperaci¨®, autentificaci¨® i valoraci¨® de la conservaci¨® de les figuretes.

El 1997 va comen?ar la recuperaci¨® de les figures despr¨¦s de subhastar-se¡¯n dues

El Ministeri de Cultura disposava de l¡¯ajuda econ¨°mica, per daci¨® en pagament de la Caixa del Mediterrani, que buscava obrir mercat i oficines a Girona, de 550.000 euros. L¡¯Estat volia congraciar-se amb l¡¯Ajuntament de Banyoles per posar fi a un altre tema espin¨®s: la pol¨¨mica exposici¨® del Negre de Banyoles al Museu Darder que amena?ava, fins i tot, l¡¯¨¨xit dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 1992 despr¨¦s de la den¨²ncia d¡¯un metge d¡¯origen haiti¨¤ resident a Cambrils. El Ministeri es va implicar en l¡¯adquisici¨® de les peces, comptant amb el Bisbat de Girona com a mer intermediari de l¡¯operaci¨®. Entre el 2005 i el 2010 se¡¯n van recuperar 21 (incloent-hi els dos relleus laterals), que van ser restaurades i muntades a la caixa a Madrid. Des de l¡¯octubre del 2010 l¡¯arqueta s¡¯exhibeix en una sala del claustre de Sant Esteve en una vitrina de fabricaci¨® alemanya i amb totes les mesures de seguretat.

L¡¯octubre del 2018 es van comprar dues peces m¨¦s despr¨¦s de localitzar-les a Brussel¡¤les i Londres. Es van restaurar a Madrid i es van col¡¤locar el 2019 a Banyoles, de manera que nom¨¦s queden cinc estatuetes per localitzar. ¡°El fet que no s¡¯hagin pogut recuperar totes fa que la ferida continu? oberta a Banyoles, que sent l¡¯arqueta com a part del seu imaginari. Del Negre de Banyoles s¡¯ha girat full¡±, explica Cuenca, a qui se li il¡¤luminen els ulls rere la mascareta quan se li pregunta sobre la possibilitat de recuperar les cinc que falten. ¡°Estan localitzades¡±, es limita a dir. Un altre tema per resoldre ¨¦s que no existeix un conveni entre el Ministeri, el propietari de les figures i l¡¯Ajuntament, una cosa que el regidor assegura que pret¨¦n solucionar.

Per la seva banda, Francesca Espa?ol prepara ¡°la primera monografia sobre l¡¯arqueta¡±, en la qual l¡¯especialista promet ¡°moltes novetats¡±. Espa?ol no es cansa de repetir que darrere de la imatge amable d¡¯Erik el Belga s¡¯amagava ¡°un delinq¨¹ent que va destrossar el reliquiari per endur-se els elements que volia per vendre¡¯ls i que va robar moltes peces del patrimoni peninsular que no han tornat mai¡±. Tot i la recuperaci¨® de la majoria de les peces, l¡¯arqueta, de prop, presenta un aspecte descarnat despr¨¦s que hagin desaparegut per sempre les arcades i l¡¯ornament arquitect¨°nic decoratiu, deixant al descobert els claus que va fer servir el mestre Artau al segle XV. El llibre d¡¯Espa?ol, que es presentar¨¤ el 24 d¡¯octubre, festivitat de Sant Martiri¨¤, ser¨¤ una altra manera de tancar la ferida oberta d¡¯aquesta arqueta d¡¯hist¨°ria convulsa.