Pecat de sup¨¨rbia

I de sobte, en aquest estiu tan estrany, reapareix amb llum pr¨°pia N¨²ria Gispert. N¨²ria Gispert, no N¨²ria de Gispert. Aquesta ¨²ltima, que va ser militant d¡¯UDC, m¨¤ dreta de Duran Lleida, va exercir tot tipus de c¨¤rrecs fins que es va lluir en la pitjor versi¨® d'ella mateixa, insultant diversos pol¨ªtics que no li agradaven, insistint a enviar (si pogu¨¦s) In¨¦s Arrimadas a... Andalusia!, etc. Al final, fins i tot el Parlament de Catalunya (que va arribar a presidir) va haver de cridar-la a l¡¯ordre.

No, aqu¨ª parlem de N¨²ria Gispert, que he conegut b¨¦, dirigent hist¨°rica de C¨¤ritas quan, sota el franquisme, C¨¤ritas era una de les institucions que m¨¦s irritaven la dictadura. Companya de viatge (llarg viatge) de comunistes, esquerrans, socialistes, cristians de la teologia de l¡¯alliberament i un llarg etc¨¨tera. Amb Pep Ribera, d¡¯Agermanament (i llavors Cidob), Alfonso Com¨ªn i altres com ells, la N¨²ria sempre hi era. L¡¯altre dia va reapar¨¨ixer per, com diu un mitj¨¤ de comunicaci¨®, ¡°fer-los una estirada d¡¯orelles a Puigdemont i a Torra¡±.

Llegeixo estupefacte que Torra s¡¯afirma partidari de la teologia de l¡¯alliberament, diu que t¨¦ capellans amics a la Mina i que est¨¤ a favor de ¡°l¡¯esgl¨¦sia dels pobres¡±, i que Puigdemont dona a entendre que li va penjar el tel¨¨fon al monsenyor Omella. A Omella no li perdonen (i aquests senyors Puigdemont i Torra tenen molt llarg el rancor) que ¡°en tots aquests anys no ha fet mai res pels presos pol¨ªtics¡±. Ja n¡¯hi ha prou de com¨¨dia i de trampes de p¨¨ssim nivell. A Omella no li perdonen que no sigui indepe, que no ho ¨¦s (com tanta gent a Catalunya). En realitat, sembla que saben, almenys Puigdemont, que des de sempre, a Catalunya, si tens l¡¯Esgl¨¦sia amb tu, la teva for?a per anar construint hegemonia se centuplica, la teva capacitat d¡¯influ¨¨ncia assoleix grans dimensions. El pujolisme ho va entendre molt b¨¦. Tamb¨¦ va entendre (Puigdemont i Torra, no) que perqu¨¨ aquesta simbiosi sigui productiva, cal seguir el llibret de l¡¯ortod¨°xia cristiana: donar al C¨¨sar el que ¨¦s del C¨¨sar i a D¨¦u el que ¨¦s de D¨¦u.

Tot aix¨° va semblar que ho entenia molt de pressa un altre dels presos, el senyor Forn, que va publicar un llarg article a La Vanguardia aclarint, com a cristi¨¤, que tot plegat era un malent¨¨s, que Puigdemont no havia pret¨¨s mai atacar l¡¯arquebisbe Omella, i un llarg etc¨¨tera. En realitat, el que Forn, probablement m¨¦s cristi¨¤ que el de Brussel¡¤les, sap ¨¦s que contra l¡¯Esgl¨¦sia hi pots anar de tant en tant, pots intentar marcar territori a partir de la frase citada al par¨¤graf anterior, per¨° la cursa de fons sempre la guanya l¡¯Esgl¨¦sia. Va amb 2.000 anys d¡¯avantatge en experi¨¨ncia, en mobilitzaci¨®, en anar marcant l¨ªmits al poder pol¨ªtic. No va poder la FAI i, de fet, a mitj¨¤ termini tampoc va poder el franquisme, i ?Torra es pensa que amena?a Omella amb un ¡°expedient sancionador¡± per la missa a la Sagrada Fam¨ªlia? Per favor¡­

En relaci¨® amb aquest tema, agafo en pr¨¦stec el concepte a l¡¯amic Juliana, que a m¨¦s ha viscut molts anys a It¨¤lia com a observador de la famosa finezza de la tradici¨® vaticana: cesarisme en l¡¯era digital. Ja no s¡¯estudia en Dret Constitucional el terme de cesarisme, que seria una forma de lideratge hiperpersonalitzada, amb ribets autoritaris fins i tot quan el personatge no ocupa cap c¨¤rrec institucional. S¡¯envolta d¡¯incondicionals, en la seva lluita per concentrar poder (al seu propi camp) no fa presoners, i destil¡¤la una arrog¨¤ncia creixent. En llenguatge eclesi¨¤stic porta escrit al front ¡°pecat de sup¨¨rbia¡±.

Tot plegat ens porta a un altre error hist¨°ric d¡¯enormes proporcions. S¡¯atribueix a Stalin l¡¯arrogant pregunta: ¡°El Vatic¨¤? I quantes divisions [militars] t¨¦ el Vatic¨¤?¡±. I, ¨¦s clar, qui no li reia la gr¨¤cia a Stalin¡­ Per¨° vist des d¡¯avui, on ¨¦s Stalin? O Hitler i el seu Reich, que havia de durar mil anys? O Franco, que entrava sota el pal¡¤lio a ciutats conquerides? El que sembla que no entengui Puigdemont (i la gent que l¡¯envolta i l¡¯aplaudeix) ¨¦s que ell est¨¤ de pas, Torra ja ha passat, la senyora Ponsat¨ª pot anar dient disbarats com ¡°de Madrid al cel¡±¡­ Tots ells passaran. Per¨° l¡¯Esgl¨¦sia, amb cardenals com Omella i, mala sort, d¡¯altres que ens agraden molt menys, seguir¨¤, com les altres religions de llibre i moltes altres. Per aix¨°, un agn¨°stic com un servidor pot afirmar que, en consci¨¨ncia, en aquesta vida ha estat un honor compartir cam¨ª amb N¨²ria Gispert i amb C¨¤ritas. La resta ¨¦s an¨¨cdota.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Barcelona.