El que Messi no ha aconseguit

En l'etern debat sobre qui ¨¦s millor, Messi o Maradona, no hi ha argument estad¨ªstic que no coroni la Pulga. La seva llista de triomfs, tant individuals com d'equip, li dona un avantatge estratosf¨¨ric. No obstant aix¨°, l'estad¨ªstica no ho ¨¦s tot i els cr¨ªtics del despectivament anomenat ¡°pit fred¡± sempre tenen a m¨¤ una dada que consideren essencial per coronar el Pelusa com a n¨²mero u de la hist¨°ria del futbol: el triomf de l'Argentina al Mundial del 1986.

I, no obstant aix¨°, malgrat tota la seva ¨¨pica, ¨¦s un argument que no resisteix una an¨¤lisi una mica distanciada: la llista de jugadors modestos que han estat campions del m¨®n seria llargu¨ªssima i molt avorrida (Arbeloa podria ser un bon comen?ament si comencem per la A) i la de genis del futbol que no han guanyat cap Mundial podria incloure mites com Alfredo di St¨¦fano, Johan Cruyff, George Best o Cristiano Ronaldo, per citar-ne nom¨¦s uns quants.

El que realment s¨ª que ha aconseguit Maradona, per¨° no Messi, ¨¦s arrossegar al triomf un equip sorgit del no-res, o gaireb¨¦. Que l'Argentina guany¨¦s amb Maradona el 1986 no va ser una sorpresa sense l¨ªmits, per¨°, deixant a banda els enciclopedistes del futbol (aquests que ens bombardegen amb dades mentre narren partits per televisi¨® com si estiguessin fent r¨¤dio), qui recorda algun dels companys de Maradona a M¨¨xic 86, m¨¦s enll¨¤ de Jorge Valdano o el seu hom¨°nim Burruchaga?

Per¨° l'¨¨xit m¨¦s meritori de Maradona ni tan sols va ser aquest: va ser el miracle de guanyar per al N¨¤pols dels anys vuitanta dues Lligues, una Copa d'It¨¤lia i la Copa de la UEFA, a m¨¦s d'un d'aquests trofeus menors que comencen amb l'enganyosa paraula s¨²per, la Supercopa d'It¨¤lia.

Leo Messi, que ha fet molt¨ªssimes m¨¦s coses durant la seva carrera ¡ªd'un nivell, consist¨¨ncia i longevitat colossals¡ª, no ha aconseguit mai el miracle de transformar la ferralla en trofeu. Perqu¨¨ quan el Bar?a ha tingut grans equips acompanyant-lo, gaireb¨¦ sempre ha acabat arrasant. Ha guanyat 10 de les 16 Lligues que ha disputat, algunes amb avantatges escandalosos: 15 punts, 14 punts dues vegades, 11 punts. Ha guanyat quatre Champions (incloent-hi la memorable final de Wembley en la qual va esclafar el Manchester United). Sense sumar-hi Mundialets, supertrofejos o guardons individuals.

Per¨° quan el Bar?a no ha arrasat, quan ha hagut de lluitar cos a cos, hi ha hagut m¨¦s derrotes que no pas vict¨°ries, des de la Lliga que va perdre per difer¨¨ncia de gols amb el Madrid l'any del Tamudazo (2007) fins a la que es va deixar a casa l'¨²ltim dia amb l'Atl¨¨tic al Camp Nou (2014) o la que va acabar perdent en el frec a frec amb el Madrid de Mourinho el 2016 malgrat una gloriosa vict¨°ria al Bernab¨¦u en l'¨²ltim minut (2-3). Per no parlar dels desencisos de Roma, de Liverpool o fins i tot de Par¨ªs, malgrat la p¨ªrrica remuntada del 6-1.

No estic entrant en el debat pat¨¨tic de si Messi ¨¦s el que ¨¦s gr¨¤cies al Bar?a (ni a la igualment pat¨¨tica contraposici¨® que el Bar?a dels ¨²ltims 15 anys no hauria estat res sense Messi, com si fossin dos rocs sense cap valor que quan s'ajunten es transformen en un diamant per art de m¨¤gia). Vull dir que aquesta Champions del coronavirus pot ser per a Messi el que el N¨¤pols, o potser m¨¦s exactament l'Argentina del 1986, va ser per a Maradona.

El Bar?a, el triomf del qual es cotitza 8 a 1, no compta en les apostes, que lideren el City (2 a 1) i el Bayern (3 a 1). Fins i tot el PSG (5 a 1) est¨¤ per davant i l'Atl¨¨tic ben a prop (8,5 a 1). El Bar?a hi arriba derrotat a la Lliga, sense moral, no se sap si amb entrenador, amb un equip envellit, amb un vestidor dividit i de?ficat, amb el president a la picota. ?s l'ocasi¨® perfecta perqu¨¨ Leo Messi s'inventi un campi¨® del (gaireb¨¦) no-res i destrossi un dels dos mites als quals s'aferren els qui prefereixen veure assegut al tron del futbol mundial el cabdill Maradona.