Apujar el preu d¡¯aparcar al carrer per guanyar espai p¨²blic

Us heu parat alguna vegada a pensar quina quantitat d'espai p¨²blic consumeixen els cotxes aparcats a la vostra ciutat? ¡°Els autom¨°bils estan aparcats el 95% del temps i els dediquem un espai brutal. Si agafes tots els aparcaments d'Europa, mitja B¨¨lgica seria un gran p¨¤rquing¡±, explica Albert Gragera, investigador de la Universitat T¨¨cnica de Dinamarca. Gragera i el professor de la Universitat de Barcelona Daniel Albalate acaben de publicar un article cient¨ªfic que analitza l'evoluci¨® de la capital catalana despr¨¦s de portar la zona d'estacionament per a residents (anomenada ?rea) a bona part del nucli urb¨¤. La seva investigaci¨® mostra que aquest tipus de pol¨ªtiques, que en principi redueixen el tr¨¤nsit de pas, tenen una conseq¨¹¨¨ncia inesperada: impulsen que els residents comprin m¨¦s cotxes que als barris on no s'han aplicat. Diverses ciutats europees estan impulsant pol¨ªtiques per mostrar als conductors que l'espai p¨²blic ¨¦s un b¨¦ esc¨¤s i que aparcar al carrer no hauria de ser gratu?t: Amsterdam ja cobra 267 euros per aparcar al carrer als residents i a Copenhaguen la quantitat pot arribar als 535 euros.

¡°Comencem a investigar el tema de l'aparcament, perqu¨¨ ¨¦s una q¨¹esti¨® fonamental a la qual no se li acostuma a fer gaire cas. ?s la Ventafocs del transport¡±, assenyala Gragera, coautor de L'impacte de l'aparcament regulat en la propietat dels vehicles. Gragera i Albalate van dividir la ciutat per barris i van analitzar les difer¨¨ncies entre aquells on s'havia aplicat la pol¨ªtica de p¨¤rquing per a residents i aquells on no. La investigaci¨® compr¨¨n des de l'any 2009, quan es va produir la gran ampliaci¨® de l'?rea, fins al 2014.

¡°Als barris amb aparcament regulat va augmentar el nombre de cotxes per mil habitants un 2,9% anual, de manera que al cap de cinc anys passava a ser un augment de gaireb¨¦ un 15%¡±, diu Gragera. Una cosa que no ¨¦s atribu?ble al nivell de renda, que s'ha tingut en compte en la investigaci¨®, sin¨® m¨¦s aviat a la facilitat per trobar aparcament prop de casa. ¡°Abans els barris es comportaven igual en la seva tend¨¨ncia decreixent a la compra de vehicles, per¨° l'estacionament regulat suposa un increment de benestar per als residents, com si fos un subsidi a la tin¨¨ncia de vehicle¡±, comenta l'investigador.

¡°El problema ¨¦s que la gent est¨¤ habituada al fet que el lloc per aparcar sigui gratu?t, per¨° ¨¦s un cost per a la ciutat, que no pot destinar aquest espai a altres activitats¡±, diu David Lois, investigador al Centre d'Investigaci¨® del Transport de la Universitat Polit¨¨cnica de Madrid (Transyt). Els residents paguen 52 euros l'any per aparcar a l'?rea de Barcelona i nom¨¦s 24 euros l'any a la zona del Servei d'Estacionament Regulat a Madrid. ¡°S¨®n tarifes molt baixes. Caldria apujar-les i ajustar-les al nivell de renda dels qui fan servir el cotxe a la ciutat, que s¨®n les rendes m¨¦s altes. Si haguessis de pagar de la teva butxaca aquesta pla?a en un garatge et costaria de 60 a 120 euros al mes i ¨¦s un espai que et regala la ciutat¡±, assenyala Lois, que tamb¨¦ ¨¦s professor de Psicologia Social a la UNED.

Per aix¨°, l'investigador de Transyt proposa elevar el cost d'aparcar al carrer progressivament, com ja fan moltes ciutats: ¡°A Estocolm, Copenhaguen i Oslo els residents ja paguen uns 300 euros l'any per aparcar al carrer. Es pot plantejar que els cotxes petits paguin menys i els SUV, que s¨®n m¨¦s grans, m¨¦s¡±. Mentrestant, ¡°Amsterdam ja ha anunciat el seu objectiu d'eliminar 10.000 places d'aparcaments per al 2025, i a m¨¦s ha posat un contingent m¨¤xim de places¡±, afegeix.

Gragera explica que la seva investigaci¨® ha arribat a la conclusi¨® que cada persona hauria de pagar uns 300 euros per aparcar al carrer. ¡°Barcelona el 2015 recaptava 36 milions d'euros en parqu¨ªmetres. Si els residents paguessin aquesta quantitat, serien uns 70 milions d'euros m¨¦s de recaptaci¨®¡±. Aquestes quantitats podrien reinvertir-se en pol¨ªtiques per millorar els barris, com suggereix el professor de la Universitat de Calif¨°rnia Donald Shoup, autor d'investigacions i llibres (com Parking and the City) que han impulsat aquest tipus de pol¨ªtiques.

Un debat que encara ha d¡¯arribar

L'urbanista Jos¨¦ Mar¨ªa Ezquiaga considera que aquest debat hauria d'arribar a les ciutats espanyoles. ¡°Ens hem acostumat a una utilitzaci¨® privada de l'espai p¨²blic com a aparcament que passa per natural i no ho ¨¦s. Tota utilitzaci¨® de l'espai p¨²blic t¨¦ un cost. L'autom¨°bil consumeix metres quadrats d'espai com¨²¡±. El tamb¨¦ exdeg¨¤ del Col¡¤legi d'Arquitectes de Madrid recorda que abans es treien al carrer els productes de les botigues o es posaven banderoles per mostrar els productes i ara la llei no ho permet.

¡°L'aparcament ¨¦s una pol¨ªtica de mobilitat rellevant. Per exemple, una manera senzilla d'ampliar la restricci¨® d'acc¨¦s de Madrid Central seria restringir l'aparcament als no residents¡±, diu Ezquiaga. En qualsevol cas, aposta per apujar les taxes per deixar el cotxe al carrer perqu¨¨ la gent entengui el cost real que t¨¦. ¡°Si la gent sab¨¦s el que costa el metre quadrat d'espai p¨²blic veuria que no ¨¦s un recurs que es pugui malbaratar¡±, afegeix. I recorda que durant una ¨¨poca ens vam acostumar a veure cotxes aparcats a la pla?a Mayor de Madrid o al Pante¨® de Roma i ara ¨¦s impensable. ¡°Als llocs on hi ha m¨¦s desenvolupament econ¨°mic es tendeix a limitar l'espai a l'autom¨°bil¡±, destaca.

No obstant aix¨°, encara sembla un debat lluny¨¤ a Espanya. L'Ajuntament de Madrid confirma que no t¨¦ pensada cap modificaci¨® de les tarifes d'aparcament per a residents. Segons dades municipals, a Madrid hi ha 125.287 places d'aparcament verdes en superf¨ªcie (per a residents) i 25.907 blaves (de rotaci¨®), totes a l'interior de la M-30. Des d'aquest any, els cotxes sense etiqueta de la DGT (els m¨¦s antics) no poden estacionar en cap d'aquestes places, tret que siguin residents, en horari de 9.00 a 21.00; a partir del 2025, tampoc podran fer-ho els residents amb vehicles antics.

Mentrestant, a Barcelona hi ha 7.602 places blaves, 38.045 places verdes preferents per a ve?ns i 3.326 exclusives per a residents; a m¨¦s, queden 55.905 aparcaments d'¨²s lliure. "L'objectiu ¨¦s anar avan?ant per desincentivar l'estacionament en superf¨ªcie incrementant-ne el preu i diferenciant-lo de l'aparcament subterrani", explica una portaveu de l'¨¤rea de Mobilitat municipal. "La voluntat de l'Ajuntament de Barcelona ¨¦s estendre l'estacionament regulat a tota la ciutat de manera que es pugui ordenar l'espai p¨²blic, per desincentivar el tr¨¤nsit de pas i evitar que hi hagi zones que es converteixin en aparcaments", afegeix.

Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible de Val¨¨ncia, apunta al fet que la ciutat nom¨¦s t¨¦ 4.700 places de zona blava, mentre que la resta s¨®n d'aparcament lliure. ¡°Ara estem licitant una nova zona d'estacionament regulat per a residents, tot i que encara no hem decidit quina ser¨¤ la tarifa¡±, diu Grezzi. Gragera conclou: ¡°La tend¨¨ncia a tot el m¨®n ¨¦s a treure-li espai al cotxe i retornar-lo al vianant. El cotxe ¨¦s com un gas, s'expandeix per tot l'espai que li dones¡±.