Jaume Plensa: ¡°Seria una frivolitat reduir la pand¨¨mia a una lli?¨® de vida¡±

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) ha vingut a parlar del seu llibre. De Plensa 61, un llibre objecte en edici¨® limitada que edita Artika i ¨¦s una perfecta via d'acc¨¦s a la intimitat de l'artista, perqu¨¨ deixa entreoberta la porta d'un espai sagrat: el seu estudi. Plensa el concep com ¡°una ampolla que he llan?at a l'oce¨¤ amb l'esperan?a que alg¨² la trobi i senti curiositat pel missatge que porta a dins¡±.

L'escultor barcelon¨ª ha vingut a parlar del seu llibre, per¨° tamb¨¦ (comunicador infatigable, home de m¨²ltiples facetes i curiositats omn¨ªvores) de qualsevol tema que li vulguem proposar. De Carmela, de Julia i d'Arwilda, les seves nenes gegants de resina i marbre, escultures de gran format que han fet arrels en llocs com Madrid, Barcelona, Londres, Salzburg, Houston, Boston, Liverpool o Rio de Janeiro i que formen part del Plensa p¨²blic, el que tothom coneix. Del seu instint n¨°mada i els seus nous projectes, dels seus anys a Berl¨ªn o Brussel¡¤les. De la vida quotidiana, de cinema, de novel¡¤la negra, de la responsabilitat de l'artista en temps convulsos, de formigues, de trag¨¨dia grega, de bellesa sup¨¨rflua, de com suportar un confinament for?¨®s sense deixar de crear i sense perdre el seny i l'alegria.

Quan li comentem que la seva manera d'exhibir la pr¨°pia intimitat ¨Cen un llibre que ¨¦s un pont cap a sensibilitats alienes¨C ens sembla ¡°molt d'abans¡±, anterior a l'era de les piulades incendi¨¤ries i a les actualitzacions d'estat imprudents i narcisistes, Plensa recorre a una cordial ironia: ¡°Potser ¨¦s que ja comen?o a ser un senyor ¡®molt d'abans¡¯, per¨° crec que si hi ha alguna cosa que mereix ser compartida ¨¦s un objecte bell¡±.

P. ?s Plensa 61 l'oportunitat d'endur-se a casa un Plensa de dimensions humanes?

R. M'interessen molt les q¨¹estions d'escala i de context, com aquesta Julia gegant a la via p¨²blica [a la pla?a de Col¨®n de Madrid] ¨¦s percebuda de manera diferent a una Julia a escala humana en una exposici¨® o redu?da gaireb¨¦ a miniatura a les p¨¤gines d'un llibre. El cervell que les percep s'hi relaciona d'una manera molt diferent. Al final, l'¨²nica Julia que de deb¨° importa ¨¦s la imatge que queda en el record de qui l'ha vist. Una imatge sense mida i potser distorsionada per l'efecte transformador de la mem¨°ria.

P. Deia Luis Bu?uel que el primer que el va fascinar del cinema van ser els plans de detall i, sobretot, els primers plans de rostres, que vistos en una gran pantalla eren per a ell com un paisatge hum¨¤ ins¨°lit. Potser les seves nenes gegants produeixen un efecte semblant.

R. Potser s¨ª. Fixa't que jo les vaig concebre m¨¦s aviat perqu¨¨ se les vei¨¦s des de lluny, per aquest motiu vaig dedicar molta atenci¨® a la perspectiva, a l'entorn¡­ Pero s¨ª, em consta que molts passejants s'hi apropen guiats per la curiositat i gaudeixen d'una experi¨¨ncia diferent, d'una contemplaci¨® del detall, les deformacions, les fugues, les possibles imperfeccions i l'erosi¨® gradual dels materials. Aix¨° pot apropar-se a la perspectiva ins¨°lita i la sensaci¨® d'irrealitat de qu¨¨ parlava Bu?uel.

Soc molt cin¨¨fil i em sedueix la idea que les meves escultures puguin interpretar-se com a primers plans. Ara n'instal¡¤lar¨¦ una a Nova Jersey, a la vora del Hudson, que mesurar¨¤ 22 metres. Ser¨¤ la m¨¦s alta, per¨° la meva fascinaci¨® infantil per les formigues ja em va ensenyar que la mida ¨¦s sempre relativa. Vistes des de lluny, les formigues s¨®n min¨²scules, per¨° a mesura que t'hi aproximes, com es pot considerar petita una criatura capa? de carregar fins a nou vegades el seu propi pes?

P. He llegit que vost¨¨ ¨¦s un gran aficionat al cinema negre i que la seva pel¡¤l¨ªcula preferida ¨¦s potser El son etern, de Howard Hawks.

R. Sens dubte. Vaig arribar al cinema negre a trav¨¦s de la novel¡¤la negra nord-americana, especialment Raymond Chandler i Dashiell Hammett, que van escriure novel¡¤les seques i aspres que s¨®n com trag¨¨dies gregues. De Hammett m'agrada sobretot Collita roja i l'agent de la Continental ¨¦s un dels meus personatges de ficci¨® preferits. M'encanta que no se'l citi mai pel nom i se'l defineixi com un paio baixet, m¨¦s aviat panxut i poc atractiu, un home en aparen?a gris per¨° que pot capgirar una ciutat sencera amb la seva intel¡¤lig¨¨ncia i la seva energia.

P. Se m'acut que vost¨¨ t¨¦ algunes de les qualitats del detectiu privat del cinema negre, una mena de desclassat al qual acudeixen els rics i famosos (mecenes privats i institucionals) perqu¨¨ el necessiten i fins i tot respecten o admiren, per¨° que en el fons no forma part del seu m¨®n.

R. Una mica d'aix¨° s¨ª que hi ha. Un artista ¨¦s adm¨¨s a les mansions dels multimilionaris, com Philip Marlowe a El son etern, per¨° al final del dia torna a la seva oficina als suburbis i se'l tracta amb certa condescend¨¨ncia. S¨ª, em diverteix la idea. A m¨¦s, encaixa amb aquest altre pensament: que als artistes se'ls respecta, per¨° no se'ls escolta. Penso que, encara que s'accepta que aportem alguna cosa, moltes vegades no se sap gaire b¨¦ qu¨¨.

P. El seu llibre ¨¦s tamb¨¦ la porta d'acc¨¦s a un Plensa privat, a aquest lloc al qual torna al final del dia i que no es pot veure a trav¨¦s de la seva exposici¨® p¨²blica?

R. ?s la porta d'acc¨¦s a un espai, el meu estudi, on es conceben i realitzen els meus projectes, els m¨¦s grans i els m¨¦s petits. Volia mostrar-ho com el que ¨¦s, un espai org¨¤nic que es transforma cont¨ªnuament. M'he sentit com un actor al centre de l'escenari de la meva creaci¨® quotidiana, i aix¨° implica sens dubte un cert grau d'exhibici¨® de la pr¨°pia intimitat.

P. Fins a quin punt el seu estudi ¨¦s una mena de santuari al qual molt poca gent accedeix?

R. B¨¦, no ¨¦s un espai del tot ¨ªntim, perqu¨¨ hi treballo amb un equip de 13 persones. Per¨° tampoc acostumo a rebre visites ni faig venda directa de la meva obra, com s¨ª que fan altres artistes. Aix¨ª que diguem que intento no convertir-lo en un espai p¨²blic, preservo fins a cert punt la seva privadesa. Per¨° no d'una manera obsessiva, sin¨® amb naturalitat. Jo, en l¨ªnies generals, porto una vida amagada, molt de portes endins.

P. ?s possible convertir la creativitat en rutina, crear alguna cosa cada dia?

R. Detesto la disciplina i el m¨¨tode, per¨° els necessito i faig el possible per imposar-me'ls. I no nom¨¦s perqu¨¨ haig d'adaptar-me als horaris d'altres persones, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ s¨¦ que en el fons ¨¦s veritat all¨° que ¨¦s millor que la inspiraci¨® t'agafi treballant. Intento conviure de manera po¨¨tica amb les meves contradiccions, equilibrant caos i ordre. Jo sento que sempre estic creant. Per¨° que quedi clar que crear no implica necess¨¤riament fer alguna cosa tangible ni ¡°construir¡± res definitiu. La m¨¦s creativa de les activitats humanes ¨¦s pensar, tot i que de vegades els pensaments no es transformin en objectes. Cal pensar m¨¦s i fer menys. Jo em sento com un atleta que es passa la vida entrenant-se per a una competici¨® que est¨¤ a punt de comen?ar, per¨° de vegades no s¨¦ si correr¨¦ una marat¨® o els 100 metres llisos.

P. Un ciutad¨¤ del m¨®n com vost¨¨ no sent que el planeta se'ns ha encongit de sobte, que a causa de la pand¨¨mia i de la nova normalitat que n'ha sorgit ara haurem de viatjar menys i pot ser que siguem m¨¦s mal rebuts als llocs on viatgem?

R. Sens dubte. Trobo a faltar la possibilitat de viatjar on vulgui. Per¨° el que m¨¦s em mortifica ¨¦s no poder supervisar de manera activa els meus projectes internacionals. En tinc un a Hawaii i no hi podr¨¦ anar a veure com evoluciona. Pitjor encara: estic a punt d'inaugurar una escultura a Grand Rapids, a l'estat de Michigan, 400 tones de marbre, i no podr¨¦ veure com es munta, no podr¨¦ assistir a aquest instant m¨¤gic en qu¨¨ la teva planta arrela en terra estranya. Ho haur¨¦ de deixar en altres mans i ni tan sols ho podr¨¦ veure. Pot semblar una ximpleria, per¨° ¨¦s una cosa que m'angoixa.

P. Deu ser com que un fill teu creixi en un altre continent, lluny de la teva supervisi¨®.

R. Una cosa per l'estil! I tamb¨¦ enyoro llocs que potser em resultar¨¤ m¨¦s dif¨ªcil tornar a visitar a partir d'ara. Penso en ciutats on vaig viure durant la meva joventut, com Berl¨ªn i Brussel¡¤les. Encara que la veritat ¨¦s que el Berl¨ªn i la Brussel¡¤les que de deb¨° enyoro no s¨®n els de ara, sin¨® els que vaig con¨¨ixer en el seu moment, i aquests ja no tornaran. Sobretot, no tornar¨¤ molta de la gent amb qui vaig compartir aquells espais. ?s veritat que la pand¨¨mia ens ha empetitit el m¨®n, per¨° ja ho estava fent, almenys per a mi, el pas del temps.

P. Vost¨¨ ha fet una vida n¨°mada i va triomfar abans en l'¨¤mbit internacional que a Espanya, per¨° la veritat ¨¦s que la seva obra t¨¦ unes arrels mediterr¨¤nies molt s¨°lides. Potser ¨¦s aquest el (paradoxal) secret del seu ¨¨xit global?

R. Crec que s¨ª. All¨° internacional no existeix, ¨¦s una etiqueta buida. S¨ª que existeix all¨° universal. ?s el meu car¨¤cter mediterrani el que permet connectar ¨ªntimament amb l'afric¨¤, l'oriental, l'anglosax¨®, perqu¨¨ aporto una identitat que pot entroncar amb altres identitats oferint un intercanvi, un di¨¤leg. L'art sense identitat, sense arrels, o no existeix o no interessa a ning¨².

P. Quines qualitats necessita un artista?

R. Diria que, sobretot, uns ulls transformadors, capa?os de convertir l'experi¨¨ncia quotidiana en mat¨¨ria primera amb la qual crear alguna cosa diferent. ?s una q¨¹esti¨® de sensibilitat i despr¨¦s, ¨¦s clar, cal adquirir una t¨¨cnica i sentir aquest impuls tan pur i tan salvatge; no s¨¦ si la generositat de compartir el que fas amb el m¨®n convertint una cosa molt teva, molt ¨ªntima, en un acte de comunicaci¨®. Crec tamb¨¦ que cal estar una mica boig, per¨° la bogeria dels artistes sol trobar la ter¨¤pia adequada en la seva pr¨°pia obra, per sort per als artistes i per desgr¨¤cia per als psicoanalistes.

P. He vist a la seva p¨¤gina que durant el confinament ha donat curs a altres facetes de la seva creativitat, com la de dibuixant, en la s¨¨rie de dibuixos titulada Still, en la qual hi ha una reflexi¨® sobre l'ansietat, la por, la depressi¨®, els l¨ªmits del seny¡­

R. S¨ª, ¨¦s un projecte d'exposici¨® virtual per a la galeria Lelong & Co. de Nova York. Per¨° la meva faceta de dibuixant sempre ha estat aqu¨ª: dedico molt de temps a dibuixar, encara que no sempre doni sortida als meus dibuixos. En general formen part d'aquest entrenament atl¨¨tic permanent del quat et parlava abans.

Still ¨¦s un intent personal d'acabar de digerir l'enorme impacte del que estem vivint. ?s curi¨®s, per¨° mentre feia aquests dibuixos vaig tenir molt presents les meves il¡¤lustracions inspirades en l'obra de Shakespeare i els dissenys d'escenaris que vaig fer ja fa un temps per a les ¨°peres de Verdi. Despr¨¦s vaig recordar que Shakespeare havia escrit Macbeth en plena pand¨¨mia, i encara que no hi hagi a l'obra refer¨¨ncies directes a la malaltia, intueixo que aquest patiment col¡¤lectiu hi ¨¦s, d'alguna manera. Tot est¨¤ connectat d'una manera ¨ªntima. Els mateixos problemes, inquietuds i est¨ªmuls tornen una vegada i una altra.

P. Hi desenvolupa relats visuals, una cosa curiosa, perqu¨¨ una vegada va dir que si s'havia dedicat a l'escultura ¨¦s perqu¨¨ la pintura exigeix narraci¨® i vost¨¨ no sap narrar.

R. ?s cert que hi ha narraci¨® en aquests dibuixos. I resulta curi¨®s tamb¨¦ perqu¨¨, com indica el seu t¨ªtol, Still (quiet), ¨¦s una reflexi¨® sobre com el confinament ens ha obligat a quedar-nos quiets, ha congelat el nostre moviment en un punt determinat de l'espai i del temps i ha fet que afrontem una realitat diferent de la de quan estem en moviment. ?s paradoxal que una reflexi¨® sobre la immobilitat for?osa hagi acabat sent una de les meves obres m¨¦s din¨¤miques.

P. S'ha preguntat aquests dies sobre quina ¨¦s la funci¨® de l'art i la responsabilitat de l'artista en temps tan convulsos com aquests?

R. Per descomptat que s¨ª. Els periodistes em pregunteu molt sobre aquesta q¨¹esti¨® i tant de bo els pol¨ªtics tamb¨¦ ho fessin, perqu¨¨ crec que els artistes som obrers de la cultura i de l'esperit i que la nostra opini¨® es podria tenir en compte. Jo he col¡¤laborat en obres socials i, sobretot, sento un immens respecte pels metges, perqu¨¨ s¨®n els que s'encarreguen de preservar els cossos, i si no hi ha cossos, tampoc hi ha ¨¤nimes. Per¨° deixa'm dir-te que les ¨¤nimes tamb¨¦ s'han de curar, alimentar i acariciar. I aix¨° ¨¦s el que, modestament, intentem fer els artistes.

P. Una vegada va dir que una de les millors qualitats de l'art ¨¦s que no serveix per res.

R. ?s cert. I suposo que potser se'm va interpretar malament. No serveix per res si ho portem en el terreny d'aquesta l¨°gica utilitarista que vol convertir la bellesa en una simple mercaderia, quan hi ha coses que ni poden ni han de reduir-se al seu valor de mercat. Reivindico la riquesa que suposa per a una societat que hi hagi una s¨¨rie d'individus que es dediquin a crear bellesa sup¨¨rflua. No a produir-la, sin¨® crear-la. Aix¨° t¨¦ un valor que va, crec jo, molt m¨¦s enll¨¤ del seu preu.

P. A Andrei Rublev, la pel¡¤l¨ªcula de Tarkovski, el protagonista decidia tornar a pintar icones en descobrir que l'art proporciona consol i que, a m¨¦s, ser capa? de crear-lo ¨¦s un do al qual no es pot renunciar i que cal compartir amb el m¨®n, com si fos una esp¨¨cie d'imperatiu moral.

R. Exacte. L'art no t¨¦ per qu¨¨ servir per res, per¨° pot aportar moltes coses. Potser no respostes, per¨° s¨ª preguntes diferents, pot ser que millors.

P. Finalment, qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s important que ha apr¨¨s de la vida en els ¨²ltims mesos?

R. De vegades ni tan sols s¨¦ si es pot aprendre alguna cosa de la vida, per¨° intentar¨¦ respondre a la teva pregunta. [Despr¨¦s de pensar-s'ho amb calma] Em nego a dir que he apr¨¨s alguna cosa de la pand¨¨mia, perqu¨¨ ha estat un desastre hum¨¤ de tal magnitud que no vull reduir-ho a una lli?¨® de vida, seria massa fr¨ªvol i una falta de respecte per al dolor de la gent. Per¨° s¨ª, la vida t'ensenya. I viure a un altre ritme pot ser una manera de connectar millor amb la m¨²sica silenciosa de les coses. A mesura que em faig gran em reafirmo en la import¨¤ncia de la fisicitat, de la percepci¨®, del frec. D'apuntar-se al m¨®n de manera cada vegada m¨¦s receptiva esfor?ant-se per olorar-lo, sentir-lo, palpar-lo. Acariciar-lo m¨¦s que fregar-ho i aferrar-lo. Per¨° aix¨° m'ho han ensenyat el temps i l'experi¨¨ncia d'estar viu, no cap pand¨¨mia.