No tot ¨¦s esquerra

La utilitzaci¨® p¨²blica dels conceptes pol¨ªtics ¨¦s cosa freq¨¹entment grapejada, vituperada, estirada com un xiclet i deformada com la plastilina, segons interessos i circumst¨¤ncies heterogenis. I est¨¤ tamb¨¦, per descomptat, condicionada per la hist¨°ria de cada societat. Al nostre pa¨ªs (i que cadasc¨² empleni aquest ¡°nostre pa¨ªs¡± com li sembli millor), el concepte ¡°dreta¡± comporta una c¨¤rrega negativa des de fa temps. A veure, que h¨¤gim patit 40 anys d'una dictadura liberticida de dretes, que va n¨¦ixer a conseq¨¹¨¨ncia d'un cop d'Estat contra un govern d'esquerres i una guerra civil ideol¨°gica, ha contribu?t for?a a aquesta connotaci¨®. ?s habitual que pol¨ªtics i formacions clarament conservadores es defineixin de centredreta, interposant-hi aquest vern¨ªs que tot ho difumina, el ¡°centre¡±.

A Catalunya, on la dreta ¡ªo el centredreta¡ª ha estat dominant durant anys, assistim avui a un ¡°m¨¦s dif¨ªcil encara¡±. Per motius diversos, com ara la compet¨¨ncia per l'hegemonia o la demosc¨°pia o, fins i tot, la necessitat d'allunyar-se del llast de la corrupci¨®, s'han multiplicat els que s'autodefineixen com a esquerrans, aix¨ª, sense matisos. Tenim una esquerra m¨¦s ¨¤mplia que l'esquena de l'em¨¨rit.

La ¡®next generation¡¯ de JxCat rebutja rotundament la definici¨® de dreta o de centredreta. La superficialitat del debat p¨²blic ajuda a no haver de donar gaires explicacions

?s el que est¨¤ passant, especialment, amb l'¨²ltima formaci¨® creada a l'entorn de Carles Puigdemont, filla d'aquest ampli espai que es va anomenar pujolisme. La next generation de Junts per Catalunya rebutja obertament la definici¨® de dreta o de centredreta. Per¨° dif¨ªcilment cap dels seus representants arriba a concretar en qu¨¨ basa aquest esquerranisme sobrevingut: la superficialitat del debat p¨²blic ajuda a no haver de donar gaires explicacions. No obstant aix¨°, s¨ª que hi ha alguns te¨°rics que busquen redefinir la idea d'esquerra, intentant encaixar en el concepte elements alternatius als que li corresponen. Al meu parer, aquestes teories contribueixen a desenfocar les difer¨¨ncies i a confondre els objectius.

Concretant: pensem en alg¨² que es mostra com un defensor dels drets civils, el de manifestaci¨® o el de reuni¨®, per exemple; o un banderer de la separaci¨® de poders o fins i tot un subscriptor fil per randa de la Declaraci¨® universal dels drets humans de les Nacions Unides. Tot aix¨° el converteix en un dem¨°crata, cosa que est¨¤ molt b¨¦, per¨° no en una persona d'esquerres. Ser¨¤, sens dubte, un seguidor de l'ideal democr¨¤tic, ¨¦s a dir, conven?ut dels principis que informen els r¨¨gims democr¨¤tics. Per¨° aix¨° no ¨¦s el que defineix l'esquerra.

L'esquerra, encara avui, es conforma en el pla de l'estructura social, se'n pot dir societat de classes o amb una altra f¨®rmula m¨¦s innovadora. La ideologia esquerrana, per ess¨¨ncia, pret¨¦n reduir les difer¨¨ncies socials (ut¨°picament, suprimir-les) i confia en la capacitat del poder p¨²blic per liderar aquest proc¨¦s. La intervenci¨® per limitar la bretxa social es tradueix en una pol¨ªtica econ¨°mica o fiscal, per descomptat, per¨° tamb¨¦ en la sanitat, l'educaci¨®, l'habitatge o l'atenci¨® social. Per tant, si defenses els valors c¨ªvics de llibertat, participaci¨®, equilibri de poders, i consideres que una protesta sanit¨¤ria ¨¦s un assumpte menor, ets un liberaldem¨°crata molt digne, per¨° no ets d'esquerres. S¨®n plans diferents. De la mateixa manera que existeix una esquerra no democr¨¤tica: el segle XX ens n'ha donat alguns exemples.

Aquestes confusions terminol¨°giques neixen d¡¯una visi¨® pejorativa de la paraula ¡®dreta¡¯ (no tant del seu exercici pr¨¤ctic)

A Catalunya, a m¨¦s, els anys del proc¨¦s han donat protagonisme extrem a un altre element que ha contribu?t a la barreja de nivells ideol¨°gics, identificant de manera impl¨ªcita en el discurs p¨²blic l'independentisme amb l'esquerra: tampoc hi existeix una relaci¨® directa. La hist¨°ria ens dona mostres de projectes esquerrans ¡ª¨¦s a dir, que pretenen la reducci¨® de les difer¨¨ncies socials¡ª que es basaven en un Estat central fort (el jacobinisme de la Revoluci¨® Francesa, origen de la divisi¨® dreta-esquerra, sense anar m¨¦s lluny: les revoltes regionals contra el poder central defensaven majorit¨¤riament l'Ancien R¨¦gime). Al contrari, el carlisme va ser una ideologia defensora alhora dels furs regionals i d'una monarquia absoluta cat¨°lica i tradicional.

Tornant al principi, aquestes confusions terminol¨°giques neixen d'una visi¨® pejorativa de la paraula dreta (no tant del seu exercici pr¨¤ctic). Per les raons que siguin, alguns pol¨ªtics i te¨°rics prefereixen alterar els significats de les paraules en lloc de dignificar-les. Si alg¨² creu que la for?a del mercat i la iniciativa privada generen un equilibri social que permet que cadasc¨², des del lloc que ocupa en la pir¨¤mide, desenvolupi la seva vida adequadament, que ho defensi sense amagar-se darrere d'una denominaci¨® que no li correspon: ¨¦s millor un outing de dreta liberal que un esborrall conf¨²s d'idees.