Illa de calor

Com totes les urbs contempor¨¤nies, per¨° encara m¨¦s que for?a altres, Barcelona ¨¦s una illa de calor: ¨¦s una ciutat molt densa; els seus edificis, de ciment i molt junts, deixen veure poc cel, respiren poc. Pr¨¤cticament tots els carrers estan asfaltats de gris fosc i els recorren vehicles impulsats per motors t¨¨rmics. A m¨¦s, ni aquesta ciutat ni, en general, aquest pa¨ªs assenyalen els l¨ªmits de les propietats amb tanques baixes de fusta, sin¨® amb murs de dos metres o m¨¦s. I cada vegada hi ha m¨¦s portes de ferro, cada vegada hi ha menys reixes i les que queden creixen en altura. El fenomen ¨¦s universal: l¡¯exemple m¨¦s conspicu ¨¦s la reixa de la Casa Blanca, a Washington DC, que creix d¡¯1,83 metres a 3,96. Tot i que almenys els americans no canvien la seva reixa m¨¦s famosa per una planxa de ferro, com passa sovint a Barcelona. Per sort encara hi ha propietaris sensats que planten una bardissa darrere la reixa que han decidit instal¡¤lar o conservar. D¡¯altres, m¨¦s beneits, en fan posar una de pl¨¤stic verd, una vulgaritat.

Dos de cada tres edificis de Barcelona tenen terrat, normalment fosc. Crec que comptem 1.764 hect¨¤rees de terrats, m¨¦s superf¨ªcie que la dels carrers i cal?ades (1.267, sense comptar voreres, que en s¨®n 1.000). Aquest article d¡¯estiu proposa incentivar comunitats de propietaris, adquirents i oferents de pisos i locals perqu¨¨ pensin en la meravella de disposar d¡¯una coberta verda, d¡¯un terrat viu, o d¡¯una combinaci¨® entre tots dos. Si tot plegat es generalitza, seria una revoluci¨® urbana.

Hi ha tradici¨®: la Casa Camb¨®, a la Via Laietana, 30, constru?da el 1923, t¨¦ un jard¨ª a l¡¯¨¤tic, de Nicolau Maria Rubi¨® i Tudur¨ª, arquitecte i jardinista considerable de qui aprecio en particular el seu Viver de Can Borni, a Horta. M¨¦s recent ¨¦s el terrat del Servei Estaci¨®, a Arag¨®, 270, a l¡¯Eixample, o el de la Biblioteca Zona Nord, a Vallcivera, 3 bis, a Nou Barris. Exemplars. Llavors hi ha les cobertes vives, com el pati de jocs de l¡¯Escola Nostra Senyora de Lurdes, a Via Augusta, 73-75. I hi ha guies d¡¯acci¨®: la m¨¦s notable ¨Ci accessible a internet¨C ¨¦s la Guia de terrats vius i cobertes verdes, de l¡¯Ajuntament de Barcelona.

Les illes de calor com Barcelona atrapen la calor durant el dia i la retornen a la nit. El punt m¨¦s calor¨®s ¨¦s la pla?a Universitat, les difer¨¨ncies de temperatura entre el centre i la perif¨¨ria de la ciutat poden superar els set graus, amb una mitjana de dos graus, i s¨®n m¨¦s pronunciades a l¡¯hivern que a l¡¯estiu (Javier Mart¨ªn Vide, catedr¨¤tic de Geografia F¨ªsica de la Universitat de Barcelona, documenta amb una extrema professionalitat el clima de la ciutat des de fa molts anys).

Els terrats verds i, almenys, amb una coberta de color clar s¨®n un bon remei: es va cansar de recomanar-los Steven Chu, premi Nobel de F¨ªsica, que va treballar com a secretari d¡¯Energia en la primera Administraci¨® Obama abans de tornar a la universitat, que mai havia abandonat del tot. I si la primera proposta ¨¦s refrescar els terrats, la segona ¨¦s fer m¨¦s clar l¡¯asfalt dels carrers. Una de les raons per les quals a Barcelona fa m¨¦s calor avui que fa mig segle ¨¦s que han desaparegut els carrers sense asfaltar. No demano tornar als camins de terra, no cal tornar enrere, sin¨®, com deia Chu, evolucionar cap a paviments m¨¦s frescos i permeables. Es pot fer (EPA, Heat Island Compendium, cap¨ªtol 5).

Els arbres hi ajuden, i molt. El 2017 n¡¯hi havia a la ciutat gaireb¨¦ un mili¨® i mig, 200.000 a les places i voreres: gaireb¨¦ el 25% de la superf¨ªcie del municipi est¨¤ coberta per arbrat (comptant-hi els parcs, naturalment). Les successives administracions municipals han anat plantant arbres i m¨¦s arbres, cada cop m¨¦s variats, un m¨¨rit innegable a totes, per¨° ara toca lluitar pels paviments frescos i permeables. Com escrivia Chu, els humans vam deixar l¡¯edat de pedra perqu¨¨ vam aprendre a dominar una tecnologia millor, la dels metalls. Cal moure l¡¯opini¨® p¨²blica. De vegades el quietisme de la bona gent de l¡¯activisme verd ¨¦s nom¨¦s una confessi¨® de la dificultat d¡¯aprendre coses m¨¦s ¨²tils, netes i eficients de les que ja controlem: no es tracta de prohibir, sin¨® d¡¯innovar. La de l¡¯asfalt fresc i permeable ¨¦s una batalla m¨¦s prosaica que la de plantar arbres, per¨° val la pena.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil de la UPF