Rosa Mar¨ªa Calaf: ¡°La reina Let¨ªcia ha llan?at la tovallola¡±

Rosa Mar¨ªa Calaf (Barcelona, 75 anys) ja sabia que el m¨®n estava interconnectat molt abans que exist¨ªs Internet. Tanmateix, a aquesta respectad¨ªssima periodista que, en el seu rol de corresponsal de TVE durant gaireb¨¦ 40 anys (Buenos Aires, Nova York, Moscou, Roma, Hong Kong, Pequ¨ªn), va entrar a casa nostra per narrar en primera persona el que ocorria a Txern¨°bil despr¨¦s de la cat¨¤strofe nuclear o el que passava a ?sia durant la crisi de la grip avi¨¤ria, no li importa admetre que aix¨° de la pand¨¨mia no s¡¯ho esperava.

Resposta. S¨ª, s¨ª. He passat el coronavirus sense gravetat per¨° el meu company s¨ª que va estar molt greu, ingressat en un hospital cinc setmanes. Durant tres vam dubtar de si tiraria endavant. Ho he viscut de molt a la vora. Pregunta. Aquesta crisi tamb¨¦ la va viure en primera persona...

P. Va poder estar amb ell mentre va estar malalt?

R. No. La comunicaci¨® va ser amb els metges. Ell estava amb oxigen i de cap per avall i no podia fer res. Va ser molt dur perqu¨¨ no saps qu¨¨ est¨¤ passant. Com a periodista no poder veure amb els meus ulls i sentir amb les meves orelles sempre em fa ser desconfiada.

P. Vost¨¨ ha estat present en cat¨¤strofes com el tsunami d'Indon¨¨sia, on va presenciar molt horror. Aquestes viv¨¨ncies l'han ajudat a relativitzar aquest moment?

R. Moltes vegades m'han dit: ¡°B¨¦, tu hi estar¨¤s acostumada¡±. Jo no estic acostumada a res! Moltes situacions l¨ªmit que viuen tant¨ªssims ¨¦ssers humans no s¨®n gens relatives per als qui les pateixen, i ho haurien de ser molt menys per als qui tenim la responsabilitat en molt del que els passa.

P. Se li va fer molt dur el confinament?

R. No havia dormit tant temps al mateix llit des que era adolescent! L'estiu del 2019 vam anar a rec¨®rrer Irlanda en un Land Cruiser que tenim, el militar, el lleig. El 2018 vam fer el Sudan. El viatge m¨¦s llarg el vaig fer el 1973, de Barcelona a Ciutat del Cap en furgoneta. Ha estat estrany¨ªssim no poder moure'm. Per¨° estic gaudint molt d'aquesta pausa i he decidit, a veure si ho mantinc, baixar el ritme.

R. La lectura ¨¦s una de les meves grans passions per¨° em costava molt¨ªssim concentrar-me, aix¨ª que sobretot em dedicava a ordenar, a buidar armaris. Ara tinc una casa que sembla la de Marie Kondo. El que no vaig aconseguir mai ¨¦s fer exercici de forma disciplinada! P. A qu¨¨ s'ha dedicat llavors?

P. Respecte a llegir. Vost¨¨ diu sovint que ¨¦s molt important la dieta informativa que un escull, igual que l'alimentaci¨®. Com va saber en aquesta crisi plena de mentides de quina informaci¨® refiar-se?

R. Aquesta ¨¦s la gran pregunta. Aix¨° ho haur¨ªem de pensar tots i no nom¨¦s els periodistes. Per a nosaltres ¨¦s m¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨ sabem com fer-ho. Jo rebia informes de col¡¤legues, acad¨¨mics i diplom¨¤tics, em connectava a seminaris via ¡®streaming¡¯ de la Uni¨® Europea, del Pulitzer Center... I a m¨¦s, per la meva ¨¨poca a Sud-am¨¨rica, tinc contactes amb l'Argentina, amb M¨¨xic... Li recomano a tothom que no consumeixi sense m¨¦s ni m¨¦s el que li arriba i que s'alfabetitzi en el llenguatge d'aquesta crisi, encara que amb molt de compte. La tecnologia ¨¦s una eina de coneixement, per¨° tamb¨¦ una arma magn¨ªfica de desconeixement.

P. ?s un deure ciutad¨¤ informar-se b¨¦?

R. Ho ¨¦s. A mi m'aterreixen els dictadors per¨° tamb¨¦ els votants desinformats.

P. I qu¨¨ es fa quan apareixen personatges p¨²blics amb teories conspiranoiques, com Miguel Bos¨¦? Els mitjans no els haurien de donar cobertura?

R. Jo estic en contra de la censura. Hi ha molt pocs casos, una negociaci¨® per treure uns ostatges potser, en qu¨¨ es pugui admetre que et demanin silenci. Tampoc no es pot dir que Miguel Bos¨¦ ¨¦s un boig sense m¨¦s ni m¨¦s: cal argumentar amb dades per qu¨¨ el que diu ¨¦s mentida i donar-li un espai proporcional. No pots estar una setmana obrint informatius, i vinga tota la tarda i vinga directes...

P. Hem vist un altre fenomen paral¡¤lel que ¨¦s la fetitxitzaci¨® d'una figura p¨²blica, Fernando Sim¨®n. Aix¨° ¨¦s perill¨®s?

R. Per descomptat, i tornem al mateix. No promovem una cultura de coneixement, sin¨® de la fama. Per creure¡¯ns alg¨² necessitem que sigui fam¨®s i els famosos es fabriquen, per¨° no pel seu talent, que Fernando Sim¨®n el t¨¦, no estic dient que no el tingui, estic parlant del fenomen. A aquest pobre senyor l¡¯han hagut de convertir en una celebritat perqu¨¨ si no ning¨² li hagu¨¦s fet cas.

P. Mai no s'ha comprat una revista del cor per simple plaer?

R. Les miro a la perruqueria, ¨¦s clar que les miro. No oblidem que les primeres dones que van treballar en el periodisme ho van fer gr¨¤cies a revistes que es deien ¡°femenines¡±. El que s¨ª que em disgusta ¨¦s la frivolitzaci¨® i la confusi¨® que es crea en les noies joves prioritzant l'aparen?a f¨ªsica i la depend¨¨ncia d'un home, la idea del pr¨ªncep blau. Aix¨° ¨¦s nociu.

P. Parlant del pr¨ªncep blau, ha hagut de renunciar alguna vegada a l'amor per la seva feina?

R. L'amor ha estat important, per¨° la meva carrera professional sempre ha estat per sobre. He tingut la sort de tenir al meu costat persones que ho han ent¨¨s. Les que no ho han ent¨¨s no m'han interessat.

P. Letizia Ortiz, una periodista que ha acabat formant part de la fam¨ªlia reial. Qu¨¨ opina del paper que exerceix?

R. Alguna vegada que he parlat amb ella estava extraordin¨¤riament interessada en el que faig. Ha fet el que ha pogut i despr¨¦s ha llan?at la tovallola, perqu¨¨ en l'estructura actual, que est¨¤ obsoleta, ¨¦s dif¨ªcil. El que m'irrita m¨¦s ¨¦s que s'ha desaprofitat un bon actiu i la possibilitat que es convert¨ªs en un referent, no nom¨¦s de moda, sin¨® com a dona. Al final ¨¦s un personatge redu?t a l'esfera privada i al t¨ªpic rol de les cures que s'assigna a les dones.

R. ?s evident que no sempre s'ha gestionat b¨¦, per¨° s¨ª que ¨¦s molt important que s'hagi posat aquest debat sobre la taula. Estem en una societat en qu¨¨ les not¨ªcies menteixen, els silencis enganyen i els sorolls distreuen. El #MeToo ¨¦s un exemple clar que no es pot continuar mentint, callant i mirant a un altre costat. La mala gesti¨® que hi pugui haver en alguns casos ¨¦s l'habitual. Quan alguna cosa o alg¨² molesta, la soluci¨® f¨¤cil ¨¦s matar o prohibir. En un Estat de dret aix¨° no es pot fer. Per¨° quan alguna cosa et molesta i no la pots eliminar, la desacredites. S'intoxica per enterbolir un tema que s¡¯ha tractat correctament i que ha aconseguit posar el debat sobre la taula. P. Qu¨¨ li sembla que li donessin el premi Pulitzer a Jodi Kantor i Megan Twohey per la seva investigaci¨® sobre Weinstein? Creu que despr¨¦s s'ha gestionat b¨¦ la informaci¨® que ha anat sorgint sobre altres casos d'assetjament sexual?

P. El seu pare, empresari, lector i viatger, va ser determinant a l'hora de donar-li ales. Quin rol va tenir la seva mare?

R. L'important va ser que no es va interposar. Ella tamb¨¦ era molt lliure, eh? Mai no va treballar perqu¨¨ no ho va necessitar encara que, per exemple, fumava en p¨²blic als anys quaranta. En els seixanta va venir a veure'm quan jo estava estudiant a Calif¨°rnia i va marxar sola a Nova Orleans, a Memphis, a Miami. Per aix¨°, la fam¨ªlia ¨¦s essencial. I no es tracta nom¨¦s d'una q¨¹esti¨® material, sin¨® de ment oberta.

P. Alguna vegada s'ha plantejat qu¨¨ passaria si no pogu¨¦s moure's mai m¨¦s?

R. Jo em veig fins al meu ¨²ltim sospir movent-me. M'agradaria morir-me a la nit en un lloc que m'agradi molt. A la Costa Brava, en una illa grega o si no... A la salina d'Uyuni! Ser all¨¤. Veure com es veu pon el sol i prou. Morir-me [rialles].