Kiko Veneno i les seves petites hist¨°ries i can?ons senzilles

Ni En un Mercedes blanco, ni Lobo L¨®pez, ni Pata Palo, ni Bilonguis, ni Re¨ªr y llorar, ni Fuego, ni Totup¨¢n, ni Dice la gente ni tantes altres can?ons de Kiko Veneno com aquestes van sonar l¡¯altra nit a les Nits del Primavera al F¨°rum, can?ons tocades per la genialitat de carrer que, malgrat tot, no van tenir cabuda en un repertori que es pot permetre el luxe de deixar fora una llista com aquesta. Kiko Veneno t¨¦ tantes can?ons com cabells blancs, un matal¨¤ sobre el qual pot saltar sense por que les molles fallin, i per donar aire a la improvisaci¨®, se¡¯n va treure de la m¨¤niga una d¡¯improvisada, Respeto, per fer cantar el p¨²blic despr¨¦s de la preciosa Vidas paralelas, una tendra hist¨°ria de no amor i cert regust trist. Aqu¨ª el p¨²blic va cantar la tornada d¡¯aquesta impossible trobada entre l¡¯Andrea, que ¨¦s d¡¯Ikea, i l¡¯Eloy, que l¨°gicament ¨¦s de Leroy... Merlin. Petits fragments de realitat a la vora de la mar. Amb Kiko i Diego Pozo, El Rat¨®n, rere les guitarres. Res m¨¦s.

I no calia res m¨¦s. Can?ons escrites per cantar-les en un bar, al pati de casa, al costat del riu o en festes regades amb vi de Chiclana, aquestes vinyetes de cultura popular en cru, tendres, finament humor¨ªstiques, quotidianament reals, que s¨®n un dels reflexos del que som, i per aix¨° nom¨¦s els cal l¡¯amabilitat de la mirada de qui les construeix perqu¨¨ el p¨²blic s¡¯hi senti dins. Mitja entrada al recinte, Kiko Veneno no ha estat mai de masses i, a m¨¦s, no ¨¦s particularment expansiu en escena, on sempre sembla que parli amb menys facilitat del que suggereixen les can?ons. Mitja entrada, doncs, tot i que captivada, mussitant les lletres, rient-ne els girs i arrupint-se en la certesa d¡¯aquestes can?ons, versos que semblen estar escrits des de sempre per a tota la vida. Pura senzillesa. Ni m¨¦s. Ni menys.

Kiko va voler recordar el confinament amb Hay gente, i va estrenar D¨ªas raros, una altra pe?a que recull el que les nostres vides s¨®n ara i que formar¨¤ part del nou disc. El va ajudar amb la guitarra el¨¨ctrica i la veu una jove catalana, la Kora, amb qui Kiko va fer broma fins que va aconseguir que l¡¯audi¨¨ncia en coreg¨¦s el nom com si es tract¨¦s d¡¯una estrella. Despr¨¦s van interpretar plegats una millorable versi¨® de La leyenda del tiempo. Los delincuentes, Me siento en la cama, la meravellosa Casa Cuartel, feli?ment recuperada per a l¡¯ocasi¨®, Coge la guitarra, Echo de menos o Joselito van ser altres vinyetes que van passar per escena al F¨°rum, un espai que malgrat les dimensions, Kiko va aconseguir fer petit, dotant-lo de l¡¯aire d¡¯intimitat propi de les seves diminutes hist¨°ries eternes. Una nit en delicioses min¨²scules i de can?ons sense fer escarafalls, que durant dues hores van tornar a esculpir a l¡¯aire la bellesa de la vida. Malgrat tot.