30 dies en tren amb el Pijoaparte

Juan Mars¨¦ no solia parlar de Viaje al sur, el seu llibre perdut, el seu ¨²nic llibre de viatges, un experiment sociol¨°gic narratiu amb aspecte de cr¨°nica que pretenia, com el Campos de N¨ªjar de Juan Goytisolo (1960), combatre la falsa idea d'Espanya que oferia la propaganda franquista. No en parlava, recorda la seva filla, Berta Mars¨¦, perqu¨¨ l'havia donat per perdut. ¡°Ni jo mateixa vaig saber que existia fins que va reapar¨¨ixer. Havia parlat, alguna vegada, d'un viatge que havia fet als seixanta a Andalusia, de la impressi¨® que havia tingut, de com li havia semblat el Tercer M¨®n, per¨° no del que havia escrit¡±, recorda. Que aquella raresa, la vibrant mostra de fins a quin punt Mars¨¦ tamb¨¦ es podria haver convertit en un excel¡¤lent cronista si el dest¨ª no li hagu¨¦s tirat per terra els seus plans, s'hagi convertit en el seu testament, tanca, d'alguna manera, el cercle.

¡°?s com tornar al principi. Tota la for?a de la prosa del meu pare hi ¨¦s. Ell no era capa? de recordar-ne res amb exactitud, ni tan sols el pseud¨°nim que hi havia posat, per aix¨° va ser tan dif¨ªcil trobar el manuscrit a l'arxiu de Ruedo Ib¨¦rico [l'editorial espanyola a l'exili que havia encarregat a Mars¨¦ el llibre i que mai el va arribar a publicar]. I quan per fi el van trobar, un fet del tot casual amb qu¨¨ ja no comptava, tenia por d'haver de corregir massa¡±, explica Berta Mars¨¦. Sobre la seva reacci¨® davant la troballa, diu: ¡°Primer li va fer una il¡¤lusi¨® immensa per¨° ja estava cansat i li va fer por que no estigu¨¦s tan b¨¦ com havia d'estar¡±.

Ella es va oferir a llegir-se'l, i va quedar fascinada. ¡°Me'l vaig llegir amb un llapis a la m¨¤ pensant que hi aniria anotant coses, i al cap de poca estona se'm va oblidar tot. No podia parar de llegir. No calia tocar res. Estava perfecte¡±, recorda. El llibre, que arriba aquest dijous a llibreries de la m¨¤ de Lumen, s'havia d'editar ¡°al juny o juliol¡± per¨° la pand¨¨mia va endarrerir-ne la publicaci¨®.

Aix¨° vol dir que no ¨¦s exactament un llibre p¨°stum, perqu¨¨ va ser el mateix Mars¨¦ qui hi va donar el vistiplau final, i estava a punt per publicar-se abans de la seva mort, el passat 18 de juliol. No hi s¨®n totes les fotografies, obra d'Albert Ripoll Guspi, que es van fer ¨Cprop d'un centenar¨C, sin¨® ¨²nicament 31, les que va aconseguir trobar l'editor Andreu Jaume, que relata en primera persona en l'edici¨® com hi va anar a parar, gr¨¤cies a una s¨¨rie de pistes que l'agent Carmen Balcells va passar per alt quan va visitar tamb¨¦, a finals dels vuitanta, l'Institut Internacional d'Hist¨°ria Social d'Amsterdam, lloc que ja acollia llavors i fins avui l'arxiu de Ruedo Ib¨¦rico.

Jaume considera el llibre com una mena de baula perduda entre la seva primera novel¡¤la, aquell Encerrados con un solo juguete que li va obrir les portes de Seix Barral el 1960, i ?ltimas tardes con Teresa, del 1966, i deixa fora la segona novel¡¤la que va escriure Mars¨¦, Esta cara de la luna, per considerar-la ¡°precipitada i aliment¨ªcia¡±. Viaje al sur, el fresc d'¨¨poca que va n¨¦ixer d'un viatge amb tren de 30 dies per diversos pobles i ciutats de les prov¨ªncies de Sevilla, Cadis i M¨¤laga, era la pe?a que li faltava al trencaclosques del poder¨®s estil de l'autor, i ¨¦s, segons Jaume, ¡°el testimoni del seu tr¨¤nsit cap a la maduresa¡± que va aconseguir a ?ltimas tardes con Teresa. ¡°?s l'obra d'un escriptor afamat¡±, diu l'editor, i alhora, un experiment que, si hagu¨¦s tingut el reconeixement que es mereixia en el seu moment, potser hauria animat l'escriptor a no limitar-se a la ficci¨®.

¡°Pot ser, encara que ell es devia a la ficci¨®, la preferia per sobre de tot¡±, assegura Berta Mars¨¦. Potser per aix¨° tenia sempre un peu en aquest altre m¨®n imaginat, a partir del qual edifica fins a l'¨²ltima de les seves impressionistes descripcions d'aquesta cr¨°nica, per la qual desfilen des dels rucs que carreguen sorra de la riba a Chipiona fins a les converses entre el primer turisme nacional i internacional als cellers de Jerez de la Frontera. I quan va haver de triar pseud¨°nim, va escollir un personatge que acabaria immortalitzat en la seva ficci¨®: el Pijoaparte (!), Manolo Reyes.

El pseud¨°nim l'hi va posar per evitar repres¨¤lies pol¨ªtiques. Despr¨¦s de tot, la seva missi¨® era pol¨ªtica, per¨° es va imposar el sentit en un viatge que descriu, com passa en la resta de la seva obra, un regne perdut, en el qual l'enyoran?a ¨¦s la del derrotat, no per la vida sin¨® davant la bellesa de les coses que no es van tenir en compte com hauria calgut. Tal com ell mateix va deixar escrit: ¡°No hi ha res a fer, es trepitja sempre el mateix element: mite i realitat¡±, que en el Mars¨¦ cronista s¨®n tamb¨¦, com en la seva ficci¨®, una mateixa cosa.