Un Os d¡¯Or a Cadaqu¨¦s

M¨¦s que els seus 20 anys residint a la ciutat, la prova que Claudia Llosa ja forma part de Barcelona s¨®n els seus destins d¡¯estiueig. Llosa (Lima, Per¨², 1976) ha dividit l¡¯agost entre Cadaqu¨¦s i la Cerdanya. Poques coses caracteritzen millor els barcelonins benestants que aquests dos llocs de descans. Llosa ha compaginat reunions per videoconfer¨¨ncia per preparar el gui¨® de la seva propera pel¡¤l¨ªcula amb capbussades a la Costa Brava. ¡°Malgrat que he desenvolupat la meva carrera aqu¨ª, encara se¡¯m titlla de directora de cine peruana¡±, comenta. Potser ¨¦s perqu¨¨, com ella diu, ¡°all¨° que t¡¯uneix m¨¦s a un lloc ¨¦s la infantesa i la terra dels pares¡±.

Llosa opina que les identitats en el m¨®n actual s¨®n difuses: ¡°Tenim una carta d¡¯identitats escrita per convencions. On vius, d¡¯on ets, la teva llengua... Aquestes convencions haurien de canviar¡±. ¡°Potser el m¨¦s important ¨¦s el lloc on vius¡±, concedeix Llosa, ¡°per¨° tot i que estic molt assimilada a Barcelona, no em resulta inimaginable canviar de ciutat¡±.

Llosa va guanyar l¡¯Os d¡¯Or del festival de cinema de Berl¨ªn el 2009 amb la seva segona pel¡¤l¨ªcula, La teta asustada, un relat sobre la viol¨¨ncia contra les dones durant els conflictes armats al Per¨². Vuit anys abans s¡¯havia instal¡¤lat a la capital catalana procedent de Madrid, on havia ampliat els seus estudis de cinema. Considera Barcelona ¡°un caramel¡±, una ciutat gaireb¨¦ ideal, tot i que precisa que seria igualment feli? a ¡°moltes altres ciutats d¡¯Europa¡±. Potser no es cansa de Barcelona, afegeix, perqu¨¨ la seva feina requereix viatjar constantment.

Durant els seus estudis a Madrid va coincidir amb Santiago Roncagliolo. L¡¯escriptor peru¨¤ va comentar en aquesta s¨¨rie de perfils d¡¯EL PA?S que si Espanya a principis del segle XXI era un dest¨ª idoni per trobar oportunitats en el camp de la creaci¨®, avui Am¨¨rica Llatina ha crescut prou per no haver d¡¯expatriar-se. Llosa creu que en el terreny del cinema, a Per¨² han millorat les condicions, per¨° continua sent dif¨ªcil, per manca de recursos, produir-hi una pel¡¤l¨ªcula. ¡°Per¨° la crisi econ¨°mica tamb¨¦ va endurir les condicions per al cinema a Espanya¡±, diu Llosa, ¡°si es compara amb els anys 2000¡±.

El seu proper llan?ament ¨¦s Distancia de rescate, una producci¨® de Netflix que Llosa ha rodat a Xile. Diversos referents del m¨®n audiovisual, entre ells la presidenta de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤, Isona Passola, han advertit que la ind¨²stria audiovisual catalana s¡¯est¨¤ quedant enrere. En canvi, Madrid ha anat guanyant protagonisme com a pol de producci¨® de plataformes com Netflix o Amazon. Llosa evita posicionar-se en els assumptes que considera delicats, i per aix¨° dribla amb tra?a la pregunta sobre qu¨¨ pot estar fallant a la seva ciutat d¡¯adopci¨®. ¡°Avui, amb produccions en m¨²ltiples ciutats, la localitzaci¨® no ¨¦s tan important. A m¨¦s a m¨¦s, entre Madrid i Barcelona nom¨¦s hi ha dues hores de tren, no ¨¦s un contratemps¡±.

Sobre la possible p¨¨rdua de competitivitat del sector del cinema local, Llosa apunta a grans trets que la crisi social, econ¨°mica i d¡¯auge dels nacionalismes colpeja igual Catalunya, Espanya, i el m¨®n sencer. S¨ª que afegeix que ¡°hi ha alguna cosa gran, hist¨°rica, a Barcelona, com a representant de les llibertats i de la creaci¨®¡±, i que el repte ¨¦s ¡°no perdre-ho en la metamorfosi que experimenta la ciutat¡±. Llosa subratlla que Barcelona ha apr¨¨s a ser encara m¨¦s diversa gr¨¤cies a les noves onades migrat¨°ries, per¨° no dubta a valorar que la ciutat ¡°est¨¤ en un moment en qu¨¨ es decideix si es mant¨¦ com a ciutat oberta o no¡±.

La porta d¡¯entrada de Llosa als ciutadans ind¨ªgenes del Per¨² va ser l¡¯Arsenia, una empleada dom¨¨stica que treballava i vivia a la casa familiar de Lima. L¡¯Arsenia ha estat una influ¨¨ncia important per a les seves pel¡¤l¨ªcules, no nom¨¦s a La teta asustada, sin¨® tamb¨¦ en la seva ¨°pera prima, Madeinusa. Per¨°, hi ha Arsenies a Barcelona? Moltes dones peruanes emigren a Espanya per treballar en serveis de neteja o en atenci¨® de persones dependents. Llosa, que diu que coneix i mant¨¦ contactes amb la comunitat peruana de Barcelona, detalla que la migraci¨® a Espanya ¨¦s en general diferent del perfil de l¡¯Arsenia: ¡°Els peruans que emigren a Espanya s¨®n una altra generaci¨®, m¨¦s informada. L¡¯Arsenia era de la generaci¨® dels que emigraven a Lima¡±.

La fam¨ªlia de Claudia Llosa t¨¦ tamb¨¦ les seves arrels en onades migrat¨°ries. El referent de la branca materna ¨¦s el besavi Emanuel Risso, un itali¨¤ que va emigrar al segle XIX al Per¨². ¡°El meu besavi era l¡¯?dip de tots nosaltres. Ens va marcar el dest¨ª¡±. Gr¨¤cies a ell, Llosa tamb¨¦ t¨¦ la ciutadania italiana.