Visa pour l¡¯Image resisteix a la covid en defensa del medi ambient

¡°En aquests temps dif¨ªcils i d'agitaci¨® en qu¨¨ la distinci¨® entre els fets i l'opini¨® queda cada vegada m¨¦s difuminada, en un moment en qu¨¨ la informaci¨® sense contrastar esdev¨¦ la mat¨¨ria primera dels debats a les xarxes socials, i fins i tot dels televisats, creiem que Visa pour l¡¯Image pot oferir diverses de les coses que tant es troben a faltar avui: contingut amb subst¨¤ncia, matisat, situat en un context, i analitzat amb perspectiva¡±, escriu Jean Fran?ois Leroy, fundador i director del principal certamen internacional consagrat al fotoperiodisme, amb motiu de la presentaci¨® de la seva 32a edici¨®. Una cita que aquest any queda en bona part afectada per les mesures sanit¨¤ries que la pand¨¨mia obliga a adoptar, per¨° que tot i aix¨ª no desisteix en el seu objectiu d'oferir a l'audi¨¨ncia el millor fotoperiodisme. La programaci¨® d'aquest any suma 20 exhibicions distribu?des per les diferents ubicacions hist¨°riques de la ciutat, complementades per diferents esdeveniments, entre els quals hi ha projeccions i confer¨¨ncies, que seran retransmesos en directe per internet.

S¨®n milers de milions de tones de pl¨¤stic les que s'han fabricat durant les ¨²ltimes d¨¨cades. L'any passat es van destruir un total de 9.762 quil¨°metres quadrats de la selva amaz¨°nica, una zona tan extensa com el L¨ªban; tot un r¨¨cord en desforestaci¨®. S'estima que el 2050, la pujada de la temperatura sumada a l'alteraci¨® dels ritmes del mons¨® tindr¨¤ com a resultat un empobriment de gaireb¨¦ la meitat del subcontinent indi. Les estimacions tamb¨¦ alerten de les conseq¨¹¨¨ncies de les 500 tones m¨¨triques de mercuri que han estat abocades a la badia d'Augusta, Sic¨ªlia, des del 1958. Entre aquests efectes, l'increment en la mortalitat per c¨¤ncer de pit, que ha augmentat un 21% des del 1951 al 1980, i la prevalen?a de les malformacions cong¨¨nites, que va pujar un 3,7% en 12 anys, i va arribar al major ¨ªndex d'avortaments espontanis i no espontanis d'It¨¤lia. Les sorres de quitr¨¤ canadenques s¨®n les explotacions petrol¨ªferes m¨¦s destructives de la Terra, aquesta ind¨²stria apareix citada habitualment en els informes sobre el canvi clim¨¤tic. Aquests s¨®n alguns dels significatius temes als quals al¡¤ludeix la nova edici¨® del festival, que comen?a dissabte a Perpiny¨¤, subratllant l'alarmant deteriorament mediambiental a trav¨¦s de bona part de les exposicions.

El canvi clim¨¤tic, la febre de l'or i l'enverinament per mercuri es donen cita a La Rinconada, Per¨², una de les poblacions m¨¦s altes del m¨®n on ¡°l'infern s'ajunta amb el cel¡±, tal com descriu el fot¨°graf James Whitlow Delano. Les deixalles de pl¨¤stic s'acumulen a diversos punts d'aquesta localitat, que no t¨¦ sistemes de lampisteria ni de sanejament.

¡°El planeta s'est¨¤, literalment, ofegant en el pl¨¤stic que llencem¡±, assenyala el fot¨°graf, autor de la inquietant s¨¨rie Drowing in plastic, que mostra com d'aquesta plaga mediambiental, que es manifesta d'una manera m¨¦s evident en el m¨®n desenvolupat, no se'n lliura cap pa¨ªs. Tampoc el gel de l'?rtic, que concentra una creixent quantitat de micropl¨¤stics. I tamb¨¦ s'ha trobat pl¨¤stic a la Fossa de les Mariannes, l'¨¤rea m¨¦s profunda dels oceans de la Terra. ¡°Segons un estudi australi¨¤ realitzat el 2015, el 90% de les aus marines mengen pl¨¤stic. En algunes se n'ha trobat tant a l'est¨®mac que no els queda lloc per al menjar. A poc a poc es moren de gana¡±, destaca l'autor, que forma part de l'ag¨¨ncia Sipa Press i ¨¦s fundador del compte d'Instagram EverydayClimateChange (ECC), on fot¨°grafs de sis continents documenten els estralls del canvi clim¨¤tic al llarg de set continents, ampliant la visi¨® occidental que normalment s'ofereix del tema.

¡°Com es pot aturar el proc¨¦s de destrucci¨® emparat pel Govern brasiler?¡±, es pregunta, Victor Moriyama, que el 2019 va passar 70 dies immers al cor de la selva amaz¨°nica brasilera amb la finalitat d'elaborar un reportatge per a The New York Times. Sota el t¨ªtol Amazon deforestation, el fot¨°graf presenta una selecci¨® d'imatges, al Convent dels M¨ªnims, que serveixen de testimoni dels efectes de l'ocupaci¨® prevalent de grans extensions de la selva, de forma il¡¤legal, amb la finalitat d'augmentar el terreny d'¨²s ramader. La tala salvatge d'arbres suposa el primer esgla¨® d'una complexa xarxa d'operacions il¡¤legals que inclou la venda i l'exportaci¨® amb documents falsos. ¡°Tamb¨¦ existeix l'activitat minera il¡¤legal, que t¨¦ el suport del president Bolsonaro, que ha presentat un projecte de llei que permetr¨¤ les operacions mineres i hidroel¨¨ctriques en terres ind¨ªgenes¡±, apunta el fot¨°graf.

¡°L'escalfament global ha destru?t el concepte del mons¨®¡±, escriu Raghu Murtugudde, un estudi¨®s del clima de la Universitat de Maryland (USA). ¡°Hem de prescindir de la prosa i la poesia escrita durant mil¡¤lennis per escriure'n una de nova¡±. Per aquest motiu el fot¨°graf Bryan Denton va visitar diferents ciutats i zones rurals de l'?ndia amb la finalitat de documentar com el canvi clim¨¤tic, refor?at per la tend¨¨ncia a les mires curtterministes dels pol¨ªtics, est¨¤ deixant indefensos milions de persones que veuen com les seves vides s¨®n significativament alterades per les variacions en el mons¨®. Aix¨ª, l'exposici¨® Drought and deluge in India retrata un escenari on les pluges s¨®n cada vegada m¨¦s extremes i menys previsibles, amb poca capacitat de permear l'¨¤rid s¨°l, com ho fa la pluja fina i constant, i tenen com a conseq¨¹¨¨ncia inundacions devastadores.

La fot¨°grafa russofrancesa Elena Chernyshova presenta Sacrifice, un reportatge centrat en el complex petroqu¨ªmic Augusta-Priolo, on es produeix un 34% dels productes derivats del petroli d'It¨¤lia. Aquesta vasta ¨¤rea costanera industrialitzada va arribar a utilitzar 20.000 persones als vuitanta i ¨¦s la responsable dels alts i perniciosos nivells de contaminaci¨® que experimenta la zona, sense el control corresponent a causa del temut col¡¤lapse econ¨°mic que suposaria el tancament de l'empresa. De la mateixa manera, As long as the Sun shines examina un altre dels projectes industrials m¨¦s destructius del planeta: les sorres de quitr¨¤ canadenques i el seu impacte en les comunitats ind¨ªgenes. ¡°El desenvolupament industrial dels territoris ind¨ªgenes disfressat com ¡°una oportunitat econ¨°mica¡± ha ocasionat un dany ecol¨°gic a diferents comunitats a tot el Canad¨¤¡±, apunta el fot¨°graf Ian Willms. ¡°El c¨¤ncer, els defectes cong¨¨nits, el lupus i altres tipus de problemes es produeixen en nivells alarmantment alts al mateix temps que els incendis forestals, causats pel canvi clim¨¤tic, assolen la terra que encara no ha estat alterada pel desenvolupament industrial. A Fort Chipewyan, els locals descriuen aquest proc¨¦s com un "genocidi cultural a c¨¤mera lenta", mentre que la propera ciutat de Fort McMurray s'ha beneficiat durant d¨¨cades d'un excepcional creixement econ¨°mic¡±.

Wolves at the top of the world ¨¦s el resultat de les viv¨¨ncies de Ronan Donovan, que va passar 30 hores amb els llops de l'?rtic amb la finalitat d'estudiar el comportament d'aquests predadors de la tundra, amb els efectes del canvi clim¨¤tic de rerefons. El fot¨°graf ja havia passat un any documentant el comportament dels llops al Parc Nacional de Yellowstone. ¡°Aquests animals s¨®n perseguits i ca?ats fora del parc, de manera que encara es mostren temorosos dels humans¡±, per aquest motiu quan va acabar el reportatge, conven?ut que no era ¡°un just retrat del llop gris salvatge¡±, va voler provar sort amb els solitaris llops de l'?rtic. ¡°Com a humans intentem simplificar m¨¦s del compte el que no entenem. Ho fem de manera rutin¨¤ria amb les cultures humanes, i amb tota seguretat apliquem la mateixa mesura als animals salvatges. Aquestes imatges intenten retratar els llops salvatges utilitzant el mateix acostament que adoptaria un fot¨°graf documental respecte als humans. Amb la dist¨¤ncia pr¨°pia de la intimitat, i amb temps, el retrat queda completat¡±, destaca l'autor.

Visa pour l¡¯Image. Perpiny¨¤, del 29 d'agost al 27 de setembre.