La tensi¨® pol¨ªtica a Catalunya propicia el ¡®sorpasso¡¯ econ¨°mic de Madrid sobre Barcelona

Ni centralisme, ni d¨¨ficit fiscal ni menys inversions en infraestructures: Barcelona perd competitivitat per la manca d'entesa entre les seves institucions. Les estad¨ªstiques mostren un augment del pes econ¨°mic de Madrid en detriment de la capital catalana a partir de la d¨¨cada dels noranta. La principal ra¨®, segons un estudi d¡¯Andr¨¦s Rodr¨ªguez-Pose i Daniel Hardy, investigadors en geografia econ¨°mica de la London School of Economics (LSE), ¨¦s que mentre Madrid ha bastit ponts entre un ampli espectre de sectors socials, pol¨ªtics i econ¨°mics, Barcelona ha incrementat la seva divisi¨® i ha consolidat grups tancats de poder, determinats pel conflicte nacionalista.

¡°Una societat m¨¦s dividida a Barcelona, perjudicada per fractures creixents i profundes, i una manca de confian?a, que ha impedit la construcci¨® de ponts entre grups, han plantat la llavor d'una evoluci¨® econ¨°mica molt pitjor del que es preveia per a la ciutat¡±, diu el text de Rodr¨ªguez-Pose i Hardy. ¡°Madrid, tot i que no est¨¤ exempta de problemes, ha aconseguit crear una societat m¨¦s mal¡¤leable, i aix¨° ha perm¨¨s la creaci¨® d¡¯una ciutat m¨¦s din¨¤mica econ¨°micament, m¨¦s oberta i m¨¦s connectada internacionalment¡±.

El treball de la LSE es basa en una ¨¤mplia col¡¤lecci¨® estad¨ªstica de les darreres quatre d¨¨cades i en 91 entrevistes realitzades entre el 2007 i el 2019. Les dades aportades retraten un sorpasso econ¨°mic de Madrid respecte de Barcelona ¡°en gaireb¨¦ tots els ¨¤mbits¡±. L¡¯economia catalana era el 1975 un 25% superior a la de Madrid; el 2018, el PIB per c¨¤pita de Catalunya ja era un 15% inferior al de la comunitat madrilenya. Si la regi¨® metropolitana de Barcelona era l¡¯espai m¨¦s poblat d'Espanya el 1980, segons l¡¯informe, avui Madrid ja la supera amb 6,45 milions d'habitants ¨Crespecte als 4,75 milions que sumen la capital catalana i els municipis de la seva regi¨® m¨¦s ¨¤mplia.

La capital espanyola va atraure entre el 2010 i el 2018 un 65% de les inversions directes estrangeres, mentre que Catalunya no arribava al 16%. A principis de la d¨¨cada dels vuitanta, Catalunya rebia el 30% del total de les inversions estrangeres. Un exemple ¨¦s la p¨¨rdua d'ind¨²stries japoneses com Nissan. El darrer Llibre Blanc de Sacho Kai, l¡¯Associaci¨® d¡¯Empreses Japoneses a Espanya, resumia que si b¨¦ Catalunya havia aconseguit als noranta atraure bona part de les companyies japoneses, actualment el 90% de les seves inversions les concentra Madrid. Sacho Kai elogiava la tasca realitzada fa 30 anys per la Generalitat de Jordi Pujol.

Creixement fins als Jocs Ol¨ªmpics

L¡¯estudi dels investigadors de la LSE indica que el per¨ªode de la Transici¨® i fins al 1992 va ser positiu per a Barcelona per un esfor? de modernitzaci¨® i d¡¯identificaci¨® conjunt entre diferents ¨¤mbits socials, econ¨°mics i pol¨ªtics. Des de la transformaci¨® ol¨ªmpica del 1992, segons l¡¯estudi, ¡°grups fortament identitaris i comunitaris que havien promogut el dinamisme econ¨°mic de Barcelona s¡¯han convertit en un llast [...], han facilitat la polaritzaci¨® de les seves ja dividides comunitats, i aix¨° ha perjudicat la inclusi¨®. Tot plegat est¨¤ afectant l¡¯¨²s del talent, entorpint el desenvolupament i la promoci¨® de l¡¯activitat econ¨°mica, i conduint cap a un proper conflicte, que ja va ser evident a la ciutat, i entre part de l¡¯¨¤rea metropolitana i la majoria de la resta de Catalunya, durant la recent acceleraci¨® proindepend¨¨ncia¡±. El document fa ¨¨mfasi en el creixent predomini d¡¯elits m¨¦s tancades que estan definides per la seva elevada posici¨® social i per ser m¨¦s proclius a l¡¯independentisme, una tesi que esgrimeix al seu darrer llibre el c¨¨lebre economista franc¨¨s Thomas Piketty.

Madrid, segons aquesta an¨¤lisi sorgida del Departament de Geografia Econ¨°mica de la LSE, va aprofitar la unitat entre els nous l¨ªders regionals que va portar la democr¨¤cia per construir la comunitat aut¨°noma. Hi va ajudar, indica l'estudi, que els seus diferents governs fossin del mateix color pol¨ªtic, el del PSOE. El posterior predomini del Partit Popular a la regi¨® va canviar les prioritats per¨° en va heretar la mec¨¤nica. Rodr¨ªguez-Pose posa com a exemple la r¨¤pida expansi¨® madrilenya com a ciutat de fires en detriment de la capital catalana: ¡°El recinte de Montju?c es va quedar petit, i les discussions entre l¡¯Ajuntament, la Generalitat i els agents privats van endarrerir-ne l¡¯ampliaci¨®. Barcelona va trigar a posar-se les piles i aix¨° l¡¯ha fet perdre mercat. Hi ha hagut fires que han optat per Madrid quan fa 10 o 15 anys s¡¯haurien instal¡¤lat a Barcelona¡±. Rodr¨ªguez-Pose adverteix que Madrid est¨¤ ara ¡°alentint el seu dinamisme econ¨°mic i l¡¯ampliaci¨® de consensos¡±.

Crisi industrial com a origen

¡°No ¨¦s tan simple que el que ha passat es degui a un consens de forces locals en el cas de Madrid i una divisi¨® en el cas de Barcelona¡±, diu Paloma Fern¨¢ndez, professora d¡¯Hist¨°ria Econ¨°mica de la Universitat de Barcelona. Fern¨¢ndez subratlla que Barcelona va iniciar amb desavantatge el per¨ªode analitzat per la crisi industrial dels vuitanta, en els primers compassos de la globalitzaci¨® de mercat. Fern¨¢ndez creu, a m¨¦s, que el model pol¨ªtic de Madrid la beneficia: ¡°?s una comunitat amb una sola prov¨ªncia en qu¨¨ predominen els interessos urbans. A Barcelona es reprodueix all¨° que deia [l¡¯hispanista] John Elliot, la vella Catalunya rural que resta forces a la Catalunya urbana. L¡¯elit barcelonina es veu bloquejada en moments de crisi. El sistema electoral a Catalunya beneficia l¡¯elit rural respecte a la metropolitana¡±.

El Llibre Blanc de Sacho Kai incidia en el conflicte nacionalista, per¨° indicava altres raons per explicar la fortalesa de Madrid: ¡°Centralitzaci¨® de seus d¡¯empreses, un nou model inversor en forma de participacions en societats ja existents i el clima d¡¯inestabilitat pol¨ªtica a Catalunya¡±. Els investigadors de la LSE assenyalen que Espanya ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s descentralitzats del m¨®n i conclouen que el disseny de l¡¯Espanya radial, amb Madrid com a centre de les connexions de transport, ha quedat superat amb infraestructures com la xarxa d¡¯autopistes entre regions, o amb el tren d¡¯alta velocitat. ¡°Espanya t¨¦ les millors infraestructures del m¨®n¡±, afirma Rodr¨ªguez-Pose a EL PA?S. ¡°El sistema radial pot haver beneficiat Madrid, per¨° actualment no hi ha cap regi¨® que tingui d¨¨ficit en inversions d¡¯infraestructures¡±. Rodr¨ªguez-Pose aporta dades de l¡¯Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) que estableixen que Catalunya ¨¦s la comunitat espanyola que rep m¨¦s inversions brutes, tamb¨¦ per habitant, en infraestructures. Tampoc creu que l¡¯abs¨¨ncia del corredor mediterrani ferroviari d¡¯ample de via europeu sigui un obstacle significatiu per a l¡¯economia de Barcelona, tenint en compte, a m¨¦s, que Catalunya ¨¦s l¡¯¨²nica porta d¡¯alta velocitat entre Espanya i la resta d¡¯Europa. ¡°Hi ha altres colls d¡¯ampolla que hi poden influir m¨¦s, com la xarxa de rodalies de Barcelona¡±, diu Rodr¨ªguez-Pose.

Segons aquest professor de la LSE, el precedent m¨¦s similar, el de Toronto i Mont-real, demostra que en un Estat federal com el canadenc la capital va guanyar poder econ¨°mic a la principal ciutat del Quebec durant un llarg per¨ªode que va comen?ar fa 40 anys, a partir de les tensions que va generar l¡¯independentisme del Quebec. En canvi, en un pa¨ªs amb el poder pol¨ªtic m¨¦s centralitzat, com It¨¤lia, Mil¨¤ ¨Cl¡¯equivalent de Barcelona¨C continua sent capdavantera econ¨°micament per davant de la capital, Roma.

La catedr¨¤tica Montserrat Pallar¨¨s es mostra cr¨ªtica amb el document de la LSE. Pallar¨¨s, investigadora principal de Geografia Econ¨°mica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, assegura que hi ha afirmacions que no li semblen ¡°sustentades per un estudi rigor¨®s¡±. Pallar¨¨s diu que les variables quantitatives que empren els dos investigadors s¨®n correctes, per¨° afegeix que ¡°el nivell d¡¯escala, molt important a l¡¯hora de fer comparacions, a vegades no s¡¯ent¨¦n; parla de Barcelona com a Catalunya i a vegades de Barcelona com a metr¨°poli, o de Barcelona com a ciutat. Hauria de ser m¨¦s prec¨ªs¡±. Pallar¨¨s opina que l¡¯estudi for?a conclusions i ho expressa amb la dita catalana ¡°estirar m¨¦s el bra? que la m¨¤niga¡±.