Una fam¨ªlia secreta: Dal¨ª, Gala i Joan

Salvador Dal¨ª i Gala s¨®n dues de les persones m¨¦s medi¨¤tiques de la hist¨°ria de l¡¯art. Des que es van con¨¨ixer, el 1929, van ser fotografiats milers de vegades a gaireb¨¦ tots els actes en qu¨¨ van participar; tant en inauguracions d¡¯exposicions com en trobades amb personalitats del m¨®n pol¨ªtic, social i cultural de Nova York, Par¨ªs, Londres, Roma, Madrid i Barcelona. A Dal¨ª i a Gala els agradava apar¨¨ixer als diaris, a les revistes i a la televisi¨®. El pintor va concedir centenars d¡¯entrevistes, perqu¨¨ sabia que els mitjans de comunicaci¨® eren un gran aliat per poder vendre les seves obres. Durant anys, Gala va col¡¤leccionar aquestes imatges en ¨¤lbums i caixes, i despr¨¦s de morir se¡¯n van comptabilitzar m¨¦s de 13.500, que van acabar al Centre d¡¯Estudis Dalinians de Figueres, situat al costat del Teatre Museu, l¡¯¨²ltima obra surrealista del pintor, que es va inaugurar el 1974.

Despr¨¦s de morir, Dal¨ª i Gala han continuat apareixent als mitjans de comunicaci¨® i protagonitzant exposicions i nous llibres. Semblava que se sabia tot d¡¯aquesta parella tan inclassificable com irrepetible. Per¨° hi ha hist¨°ries que han quedat al marge de les seves biografies, de les quals no s¡¯ha escrit ni una sola l¨ªnia ni se n¡¯ha publicat cap imatge.

Com la d¡¯en Joan Figueras, una persona que es va vincular amb la parella durant gaireb¨¦ quatre d¨¨cades. Hi va conviure, any rere any, des de l¡¯abril o el maig, quan Dal¨ª i Gala s¡¯instal¡¤laven a la casa de Portlligat, fins a l¡¯octubre o el novembre, quan tornaven a Nova York per passar-hi l¡¯hivern, el millor lloc per vendre les obres que ell havia pintat al llarg de l¡¯estiu anterior.

La relaci¨® entre Dal¨ª, Gala i Joan va comen?ar el 1948, quan ells van tornar d¡¯una estada als Estats Units de gaireb¨¦ deu anys. El pintor renegava del surrealisme i estava decidit a iniciar una nova etapa misticoreligiosa. I quina manera millor de fer-ho que pintant una Verge, que seria Gala. Necessitava un nen Jes¨²s i en aquell moment en Joan, que tenia cinc anys, voltava per Portlligat en companyia del pare, Jaume Figueras, amic de joventut del pintor, que en la seva abs¨¨ncia havia participat en els treballs per condicionar la casa de Portlligat. En Joan va ser l¡¯escollit. Va passar aquell estiu amb ells i ho va repetir el seg¨¹ent, mentre Dal¨ª pintava La Madona de Portlligat. Tamb¨¦ l¡¯estiu del 1950, quan el creador va fer la versi¨® definitiva d¡¯aquesta obra; uns estius en qu¨¨ aquell nen simp¨¤tic, entremaliat, guapo i despert se¡¯ls va acabar posant a la butxaca, malgrat la fama de freds, distants, poc afectuosos i, fins i tot, d¡¯odiar els nens, que sempre ha acompanyat Dal¨ª i Gala.

Des del primer moment en Joan va conviure amb la parella de manera quotidiana, amb qui compartia les llargues jornades d¡¯estiu, i entrava i sortia de la casa i de l¡¯estudi del pintor al seu aire. Menjava amb ells, jugava amb Dal¨ª a espadatxins al jard¨ª o a futbol a la platja, i a les cartes amb Gala, mentre Dal¨ª pintava; sortien tots tres a navegar, a banyar-se i a prendre el sol per les rec¨°ndites cales del cap de Creus. En Joan va fer de model del pintor i d¡¯ell va aprendre a dibuixar. Tamb¨¦ s¡¯estava a Portlligat quan la parella va rebre personalitats com Walt Disney ¡ªque li va regalar a en Joan un uniforme complet de jugador de beisbol i un exemplar signat de Peter Pan, el conte que acabava de portar a la gran pantalla¡ª i membres de la reialesa, com Humbert de Savoia i els ducs de Windsor. Tamb¨¦ va viatjar a Barcelona amb ells en una pila d¡¯ocasions, i all¨¤ es van allotjar al Ritz i van anar a actes p¨²blics, on era presentat com el ¡°fillol¡±.

¡°El nen de can Dal¨ª¡±

Ni Dal¨ª, ni Gala, ni en Joan s¨®n vius, per¨° d¡¯aquesta relaci¨® mai explicada n¡¯han quedat un bon nombre de fotografies, que permeten reconstruir aquesta hist¨°ria, que no ha transcendit mai m¨¦s enll¨¤ de l¡¯entorn familiar i del cercle m¨¦s pr¨°xim a la parella, sobretot a Cadaqu¨¦s. Quan els mitjans de comunicaci¨® es van fer ress¨°, a mitjans dels anys vuitanta, que l¡¯itali¨¤ Jos¨¦ Van Roy Dal¨ª assegurava que era fill de Dal¨ª i Gala, a Cadaqu¨¦s tothom tenia clar que si alg¨² podia considerar-se fill de la parella, aquest era en Joan. De fet, si avui es pregunta en aquesta localitat a les persones de certa edat qui va ser en Joan Figueras, la majoria responen que ¡°el nen de can Dal¨ª¡±, que era com tothom coneixia en Joan a Portlligat.

Entre els milers d¡¯imatges que va conservar Gala a les caixes, en m¨¦s d¡¯un centenar, in¨¨dites, apareix en Joan. La majoria s¨®n fotografies casolanes, fetes per Gala i fins i tot Dal¨ª, en qu¨¨ tots apareixen relaxats i somrients, lluny de la imatge sofisticada que solien mostrar, i sempre abra?ant, acaronant i afalagant el petit. Una naturalitat que no es perd davant de fot¨°grafs com Francesc Catal¨¤-Roca, Melit¨® Casals, Juan Gyenes, Daniel Farson i Charles Hewitt, que van visitar el pintor, des dels anys cinquanta, per il¡¤lustrar reportatges de revistes, setmanaris i diaris de l¡¯¨¨poca, majorit¨¤riament internacionals. En aquestes publicacions, si en Joan apareixia al costat de la parella se l¡¯identificava sempre com ¡°el model de la Madona¡± i com el ¡°fill d¡¯un pescador de Cadaqu¨¦s¡±, per¨° res m¨¦s.

Gala va triar unes 300 fotografies per decorar les portes del seu vestidor, que dona pas a la sala oval, el seu sancta sanctorum a Portlligat. Va fer-ne un collage de la vida i dels ¨¨xits de Dal¨ª i d¡¯ella mateixa, en el qual apareixen personalitats de l¡¯art, la societat i la pol¨ªtica, i persones an¨°nimes que van compartir el seu dia a dia. En 11 apareix en Joan, sol o en companyia de la parella; cosa que sorpr¨¨n si es comprova que, de la C¨¦cile, la filla que Gala va tenir amb el seu primer marit, el poeta Paul ?luard, i dels seus tres nets, no en va triar cap.

La relaci¨® entre Dal¨ª, Gala i Joan tamb¨¦ ha quedat reflectida en un bon nombre de cartes i postals creuades entre la parella i el jove, in¨¨dites tamb¨¦, que fins ara havien passat desapercebudes per als investigadors. Es conserven a casa dels familiars d¡¯en Joan Figueras, al Centre d¡¯Estudis Dalinians i als arxius i col¡¤leccions particulars. Les missives estan escrites pel pintor i per Gala, en castell¨¤, catal¨¤ i itali¨¤, o tot barrejat, i van ser enviades des d¡¯Am¨¨rica, Roma o Par¨ªs. En totes ¨¦s evident la proximitat entre la parella i el jove, a qui en molts dels casos anuncien l¡¯arribada a Cadaqu¨¦s, li avancen els regals que li portaran o li pregunten per les classes de franc¨¨s a qu¨¨ la mare el va apuntar, ja que era l¡¯idioma que es parlava a can Dal¨ª. En la gran majoria li demanen que no s¡¯oblidi d¡¯ells i, sobretot, que els escrigui m¨¦s. En una, Gala fins i tot li diu que t¨¦ una foto d¡¯ell sobre el tocador de l¡¯habitaci¨® a Nova York i que Dal¨ª i ella parlen d¡¯ell gaireb¨¦ cada dia.

Dal¨ª i Gala tenien plans per a en Joan. No nom¨¦s van voler que viatg¨¦s als Estats Units per estudiar-hi i viure amb ells durant l¡¯hivern, cosa que els pares d¡¯en Joan no van voler, sin¨® que el pintor tamb¨¦ volia que protagonitz¨¦s algun dels seus projectes. Ho va explicar en cartes i postals a en Joan, als seus pares i als mitjans de comunicaci¨®. Despr¨¦s de tornar de la seva etapa americana, no va parar de donar voltes a la idea de fer una pel¡¤l¨ªcula misticosurrealista, L¡¯¨¤nima, de la qual volia que en Joan fos el protagonista. Als periodistes fins i tot els va dir: ¡°He comen?at a fer-li classes d¡¯interpretaci¨®¡±. La pel¡¤l¨ªcula no es va arribar a fer, com tantes altres en qu¨¨ estava immers Dal¨ª en aquells anys, per¨° el pintor va anunciar, en diverses ocasions, l¡¯imminent comen?ament del rodatge i, fins i tot, que el film participaria en el Festival de Cinema de Ven¨¨cia.

Amb el pas del temps, la relaci¨® entre en Joan, Dal¨ª i Gala no va desapar¨¨ixer. Als 16 anys, el jove va comen?ar a treballar amb el pare a l¡¯empresa que aquest tenia com a pintor de parets. La seva nova activitat li impedia de passar tantes hores amb el matrimoni, per¨° va continuar anant gaireb¨¦ cada dia a la casa de Portlligat quan hi havia la parella, de manera que es va convertir, juntament amb l¡¯home que els ajudava en tot, Arturo Caminada, en l¡¯¨²nic vincle de la parella amb l¡¯exterior. El dibuix d¡¯una creu que encara es pot veure en una de les parets de l¡¯estudi del pintor de Portlligat no ¨¦s de Dal¨ª, sin¨® d¡¯en Joan. Durant anys, a la part inferior del paper hi havia apuntat el tel¨¨fon de la casa d¡¯en Joan, on trucaven cada vegada que era necessari. ¡°Que vingui el nen. Que els senyors el volen veure¡±, deia de manera lac¨°nica el personal de servei de Portlligat a la persona que agafava el tel¨¨fon.

Als Dal¨ª no els va agradar que en Joan tingu¨¦s parella i menys que fos de Barcelona, perqu¨¨ van pensar que acabaria a la capital, lluny d¡¯ells. Per¨° quan en Joan els va assegurar que es quedaria a viure a Cadaqu¨¦s, la relaci¨® va continuar despr¨¦s que es cas¨¦s i fos pare, poc despr¨¦s. Als anys setanta, durant les tasques de condicionament del teatre de Figueres per convertir-lo en el Teatre Museu, el pintor fins i tot va oferir diverses vegades a en Joan ser-ne el primer director, per¨° ell ho va rebutjar.

Malgrat la dist¨¤ncia i el control que marcaven, cada vegada m¨¦s, els secretaris amb l¡¯entorn de la parella, en Joan va continuar al seu costat fins que Gala va morir, el juny del 1982, i Dal¨ª es va traslladar al castell de P¨²bol, on es va tancar i va comen?ar el seu a?llament. Com no podia ser de cap altra manera, va ser present a la cerim¨°nia que es va celebrar a Cadaqu¨¦s i al Teatre Museu Dal¨ª de Figueres despr¨¦s que el pintor mor¨ªs, el 23 de gener del 1989, sempre en un segon pla.

Ni explicada ni publicada

En Joan, a difer¨¨ncia d¡¯altres persones vinculades amb el pintor, com el col¡¤leccionista Albert Reynolds Morse; Amanda Lear, acompanyant de Dal¨ª durant 15 anys, i els secretaris, John Peter Moore, Enrique Sabater i Robert Descharnes, no va explicar ni va publicar mai la seva relaci¨® amb el matrimoni. Per sort, queden persones que poden aportar llum per reconstruir-la: familiars d¡¯en Joan i del mateix Dal¨ª, personal de servei de Portlligat, companys d¡¯escola i amics de tota la vida d¡¯en Joan, aix¨ª com ve?ns de Cadaqu¨¦s.

Merc¨¨ Cabanes, la muller d¡¯en Joan des del 1966 fins que aquest va morir, el 1999, als 57 anys, conserva a la casa de Cadaqu¨¦s cartes, fotografies i postals, dibuixos fets per Dal¨ª i acolorits per en Joan, i altres de dedicats pel pintor. Tamb¨¦ conserva alguns dels regals que tant Dal¨ª com Gala li van portar al marit dels Estats Units i despr¨¦s a les seves dues filles, a banda del record de centenars d¡¯hist¨°ries i an¨¨cdotes que el marit li va explicar de la relaci¨® que tenia amb el matrimoni.

¡ªQuan va morir Dal¨ª, va venir un periodista d¡¯una revista francesa a casa i li va dir a en Joan si volia explicar la seva hist¨°ria a canvi de molts diners, per¨° ell s¡¯hi va negar. Deia que els devia molt a Dal¨ª i a Gala perqu¨¨ n¡¯havia rebut moltes coses, com l¡¯educaci¨® que els pares no li van poder donar mai. Fins i tot deia que Dal¨ª li havia donat molt m¨¦s afecte que no pas el seu pare.

¡ªI creu que ara en Joan parlaria d¡¯aquesta relaci¨®?

¡ªAra s¨ª, perqu¨¨ ja han passat molts anys i ¨¦s bo que es conegui aquesta hist¨°ria. La ll¨¤stima ¨¦s que gaireb¨¦ tots els protagonistes ja no hi s¨®n, perqu¨¨ han mort i no poden explicar-la ells.

El ni?o secreto de los Dal¨ª, llibre de Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s, es publicar¨¤ el 2 de novembre a Roca Editorial.