Josep Clar¨¤, m¨¦s que un escultor de deesses

L'escultor Josep Clar¨¤ (Olot, 1878-Barcelona, 1958) ¨¦s un dels m¨¤xims representants de l'art catal¨¤ i espanyol de comen?aments del segle XX, autor d'una obra comparable a la d'altres contemporanis seus com Auguste Rodin o Aristides Maillol, que va con¨¨ixer i amb qui va compartir escenari. La seva vida plena de triomfs va passar per una etapa de 32 anys a Par¨ªs, entre el 1900 i el 1932, quan aquesta ciutat era el centre del m¨®n de l'art. La crisi del 1929 li va fer perdre molts dels seus clients i, consagrat, va retornar a Barcelona, on va tornar a triomfar. Per¨° el coneixement de l'obra d'aquest olot¨ª universal queda redu?da gaireb¨¦ a un parell de peces que s¨®n a l'espai p¨²blic, com la seva famosa La deessa, una de les icones de la ciutat de Barcelona, malgrat que l'original, del 1928, es troba des del 1981 als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el que es pot veure ¨¦s una r¨¨plica. Per reivindicar aquest artista i les seves m¨²ltiples facetes a Can Mario, el museu d'escultura contempor¨¤nia que la Fundaci¨® Vila Casas t¨¦ a Palafrugell, es pot veure (fins al 29 de novembre) l'exposici¨® Josep Clar¨¤ i l'univers de l'escultura, amb 60 de les peces que aquest artista va crear.

¡°Clar¨¤ ¨¦s un dels protagonistes indiscutibles de la nostra hist¨°ria de l'art m¨¦s recent¡±, assegura Cristina Rodr¨ªguez-Samaniego, doctora d'Hist¨°ria de l'Art i comiss¨¤ria de la mostra que ha portat des d'Olot i Barcelona a Palafrugell les peces, entre escultures, motlles i dibuixos del ric fons que l'escultor va deixar a la capital catalana com a llegat i que als anys noranta va quedar dividit entre el MNAC i la seva ciutat de naixement, despr¨¦s que l'Ajuntament de Barcelona tanqu¨¦s el seu museu i derroqu¨¦s l'habitatge que l'artista havia deixat a la ciutat per mostrar la seva obra.

¡°Clar¨¤ va ser un artista culte, intu?tiu, sensible, reflexiu, intel¡¤ligent i enginy¨®s, de car¨¤cter emotiu, perseverant i vital¡±, a m¨¦s de tenir una qualitat constant: ¡°la incansable recerca de la bellesa¡±. Tot plegat queda clar despr¨¦s de visitar l'exposici¨® en aquesta antiga f¨¤brica de suro, avui museu, en la qual es pot veure que les obres, la majoria nus masculins i femenins, s'apropen a la bellesa del classicisme i l'antiguitat que tant va conrear.

L'exposici¨®, apunta la comiss¨¤ria, ¨¦s la primera d'una nova l¨ªnia de la Vila Casas centrada en mostres ¡°m¨¦s hist¨°riques, dins del marc del segle XX, ja no tant artistes actuals com era habitual, sin¨® personatges amb una traject¨°ria m¨¦s hist¨°rica¡±.

Entre les peces, algunes d'originals, d'altres a trav¨¦s dels guixos en les quals es poden veure les empremtes de l'escultor: Jove florent¨ª (1902) i ?xtasi, que va suposar el seu ¨¨xit a Par¨ªs el 1903, Adolescent (1905), Cortesana (1907-1908), Ritme (1916), el cap del Monument als voluntaris catalans (1923-1925), Banyista (1934), Adela (1935), Tors (1944), Nen dormint (1947), Nen llegint (1948) i, entre molts altres, Monument als caiguts, del 1950, una obra monumental que l'escultor va fer protegit per un mur per evitar que fos atacada pels puritans del moment, que no veien amb bons ulls els seus nus. Una obra male?da en la qual Clar¨¤ no va representar vencedors ni ven?uts, sin¨® un home sostenint el cos d'un altre home mort mentre la corona de llorers est¨¤ tirada a terra i no sobre el cap del vencedor, per¨° va acabar associada a la iconografia franquista, cosa que va fer que fos destru?da en un atemptat, i es va perdre la pista als fragments a qu¨¨ va quedar redu?da.

Rodr¨ªguez-Samaniego va comissariar tamb¨¦ al MEAM de Barcelona el 2016 una altra exposici¨® de Clar¨¤, per¨° en aquesta ¡°es posa l'accent m¨¦s en aspectes que, sovint, queden fora dels discursos habituals de les exposicions d'art: es parla de l'¨¤mbit del taller, per explicar com es fan les obres i quins formats i recursos t¨¦ a la seva m¨¤ l'artista, en un altre ¨¤mbit s'incideix en la import¨¤ncia dels models al natural, com Adela Fern¨¢ndez o Isadora Duncan, tamb¨¦ tracta com es posen en circulaci¨® les obres a l'espai p¨²blic i privat dels col¡¤leccionistes i acaba amb el m¨®n de relacions, a trav¨¦s d'alguns dels retrats que posen cara a personatges de la vida pol¨ªtica, cultural i social que li va tocar viure, com els de Puig i Cadafalch, el Tenor Vi?as, les de les dues filles de Charles Deering, el magnat nord-americ¨¤ que va construir el Palau Maricel de Sitges, a m¨¦s de diversos autoretrats de Clar¨¤¡±, tots col¡¤locats al final de l'exposici¨® en una sala que sembla un bosc de retrats.

Una exposici¨® necess¨¤ria

Malgrat les exposicions del 2016 i l'actual del 2020 Josep Clar¨¤ continua sense tenir la seva gran exposici¨® a Barcelona. Despr¨¦s del desmantellament de la casa museu el 1995, l'Ajuntament es va comprometre a fer-ne una gran mostra a l'antic museu d'art modern situat al Parlament. Es va fer i se'n va publicar el cat¨¤leg, dos volums en qu¨¨ s'estudiaven els dibuixos i les escultures. Per¨°, al final, nom¨¦s es van exposar els dibuixos. ¡°?s necess¨¤ria. El MNAC li deu aquesta exposici¨® a Clar¨¤. Encara que una manera de reivindicar-lo seria treballar, donar sentit i destacar el valor de l'important conjunt d'escultures de la mateixa ¨¨poca de l'obra de Clar¨¤ que t¨¦ el MNAC aparcat a la sala sota la c¨²pula, una mena de cementiri d'escultures sense solta ni volta. Ja ho he parlat amb ells¡±, explica la comiss¨¤ria i experta Rodr¨ªguez-Samaniego.