Assumir el present

El passat sempre ve marcat per la melancolia. L¡¯hem superat i tendim a indultar-lo. Finalment ¨¦s sobre la mem¨°ria ¨Csempre selectiva¨C que ens anem constituint. El futur ¨¦s una trampa perqu¨¨ nom¨¦s el podem imaginar. I sovint on busc¨¤vem anticipaci¨® nom¨¦s hem constru?t una fabulaci¨®, garantia de frustraci¨®. En el futur, a m¨¦s, hi ha el final, per m¨¦s promeses que pretenguin fer-nos els transhumanistes i altres gaites, ¨¦s l¡¯horitz¨® de la nostra finitud. Per¨° aix¨° el fa fins a cert punt alliberador. Quan ja tenia els 100 anys, el doctor Mois¨¨s Broggi em va dir un dia que l¡¯¨²nica cosa positiva de fer-se gran ¨¦s que no tens futur i, per tant, la c¨¤rrega de responsabilitat decreix. El present ¨¦s l¡¯espai en el qual podem exercir la nostra llibertat, encara que costi donar-li gruix, fer-ne una cosa m¨¦s consistent que el moment de tr¨¤nsit entre el passat i el futur.

Vivim uns anys en qu¨¨ ¡°l¡¯evoluci¨® incremental¡± (en paraules de Bernard Harcourt) substitueix el sentit modern del progr¨¦s com a emancipaci¨®. Ens movem en un present continu que es prolonga entre un passat que s¡¯allunya i un futur carregat de pors, com ha anat testimoniant la literatura dist¨°pica. El present ¨¦s l'agafador de qu¨¨ disposem quan la condici¨® humana bastida durant la modernitat viu l¡¯assalt de l¡¯home digital. Per aix¨° no podem claudicar davant seu per m¨¦s que la ruta s¡¯enfili.

De sobte, ens hem topat amb un present est¨¤tic ali¨¨ al nostre m¨®n accelerat: el present confinat, recordatori que els temps del m¨®n canvien. D¡¯aqu¨ª ve la sensaci¨® de fatiga, dubte i desconcert que acompanya les nostres converses ara que reprenem la temporada despr¨¦s d¡¯unes vacances estranyes. Ens van tancar a la primavera i quan ens van deixar anar res era com abans: les prohibicions havien arribat fins i tot a les platges. I amb aquest ¨¤nim cal reprendre el pols de la vida, tot i la sensaci¨® de boirina que ens sotja. S¡¯avan?a a les palpentes, amb por d¡¯endinsar-se en territori contaminat. I no hi ajuda la sobreactuaci¨® d¡¯uns governants que juren que les nostres vides s¨®n la seva prioritat, des de la inseguretat d¡¯unes estrat¨¨gies carregades de dubtes, per¨° que continuen pendents dels danys que puguin patir els seus interessos partidistes i electorals.

El gran instrument perqu¨¨ la societat recuperi el pols ¨¦s la confian?a. I la confian?a brilla per la seva abs¨¨ncia. Primer perqu¨¨ el que dona confian?a ¨¦s entendre: entendre el que passa, entendre els l¨ªmits i entendre els comportaments dels qui tenen poder i la paella pel m¨¤nec. I en aquest terreny grinyolen massa coses. Per¨° el segon factor de confian?a ¨¦s el reconeixement de l¡¯altre i som en una crisi sanit¨¤ria que fa que l¡¯altre sigui una amena?a: el que em pot contaminar. Una via oberta al recel, al rebuig, a la discriminaci¨®. Ja ho deia Rafael Vilasanjuan a prop¨°sit de la vacuna: la vacuna no ¨¦s un medicament que cura, ¨¦s una manera d¡¯injectar-nos el virus per frenar-ne la propagaci¨®, i hem d¡¯entendre que la vacuna no ¨¦s inter¨¨s de cadasc¨² en particular sin¨® de tots a la vegada, perqu¨¨ nom¨¦s quan molt¨ªssima gent hi hagi passat podrem neutralitzar l¡¯amena?a, deixar-la al nivell d¡¯una grip convencional.

Nom¨¦s recuperar la confian?a, amb els que en saben, amb els que manen, amb els altres, amb nosaltres mateixos, ens permetr¨¤ recuperar el to vital. Cal sortir del t¨²nel de la por que porta alguns a anul¡¤lar-se m¨¦s del compte i uns altres a entrar en el joc de la transgressi¨®. La prud¨¨ncia no ¨¦s una virtut conservadora. Prudent ¨¦s aquell que sap optimitzar en qualsevol situaci¨® els l¨ªmits del risc. I no ¨¦s gens f¨¤cil en l¡¯univers de les fake news i de la dificultat de jerarquitzaci¨® de la informaci¨® en termes de rigor i solv¨¨ncia. No ¨¦s tasca dels governants espantar la gent ¨Ctot i que de vegades sembla que alguns es vulguin fer el milhomes¨C, sin¨® responsabilitzar-la, ni la dels mitjans de comunicaci¨® el sensacionalisme de les dades, sin¨® el rigor de la informaci¨®. Les generacions posteriors als seixanta no havien viscut situacions de fragilitat sanit¨¤ria generalitzada. No ¨¦s estrany que els agafi a contrapeu. Per¨° no hi ha altra soluci¨® que assumir el present amb risc i exig¨¨ncia, sobretot per afrontar el que ve ara: una crisi social i educativa profunda. El present t¨¦ mala reputaci¨®, fem-lo nostre.