El festival Ars Electronica aterra a Barcelona

Despr¨¦s de pregonar durant m¨¦s de dues d¨¨cades els avantatges d'una societat digitalitzada i una comunitat en xarxa, el m¨®n de l'art electr¨°nic s'ha vist obligat a posar en pr¨¤ctica el seu plantejament intel¡¤lectual. La covid ha fet impossible organitzar el festival Ars Electronica, el m¨¦s important del m¨®n dedicat a les connexions entre art, tecnologia, ci¨¨ncia i societat, que l'any passat va duplicar durant cinc dies els habitants de la ciutat austr¨ªaca de Linz. D'aqu¨ª la necessitat de plantejar una nova f¨®rmula, que ha convertit la 41a edici¨® d'Ars Electronica, que t¨¦ lloc del 9 al 13 de setembre, en la m¨¦s important de la seva hist¨°ria, perqu¨¨ a m¨¦s de la seu central, a ?ustria, hi haur¨¤ 120 ciutats del m¨®n que hi participaran, amb activitats presencials i virtuals, totes retransmeses a internet i moltes en temps real.

"Mentre tothom, atemorit pel virus, cancel¡¤lava els esdeveniments, Ars Electronica va pensar que era el moment d¡¯ensenyar m¨²scul com a comunitat i canviar el format. Va optar per una f¨®rmula mixta presencial/virtual, descentralitzada i expandida, involucrant els artistes i les institucions des de les seves respectives ciutats", explica Vicente Matallana, director de la Col¡¤lecci¨® BEEP d'art electr¨°nic, ¨²nica en aquest g¨¨nere, que ja fa dos anys que participava en el festival. Despr¨¦s de pocs dies sota el paraigua organitzatiu de l'Institut Ramon Llull i sense fer ni una sola reuni¨® presencial, es van ajuntar el centre de producci¨® independent Hangar, la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), BEEP/NewArtFoundation i el festival OFFF, per donar vida a l'Ars Electronica Garden Barcelona.

Mapant el m¨®n

El nom garden (jard¨ª) ve del lema d'aquesta edici¨®, ¡°Als jardins de Kepler. Un viatge global mapant el 'nou' m¨®n¡±, que es proposa articular un mapa de ciutats compromeses amb la recerca i l'experimentaci¨® en art i tecnologia, des d'una perspectiva ecol¨°gica i sostenible. Ecologia i incertesa s¨®n les l¨ªnies tem¨¤tiques que desenvolupa el Garden Barcelona, un dels m¨¦s representatius del festival, que s'articula al voltant d'unes beques per produir tres obres, concedides a M¨®nica Rikic per New Home of Mind, Roc Par¨¦s per Doble Consci¨¨ncia i Santi Vilanova per Forms-Screen Ensemble, que s'estrenaran en una exposici¨® a Arts Santa M¨°nica.

La mostra, que exhibeix obres mai exposades a Barcelona, planteja una mirada de llarg recorregut que oscil¡¤la entre noves produccions i peces hist¨°riques, com dues instal¡¤lacions de 1969 de Peter Weibel, artista i te¨°ric dels nous mitjans, fundador del m¨ªtic centre d'art ZKM de Karlsruhe, acabades d'adquirir per BEEP.

Una pe?a que cont¨¦ en si mateixa aquesta aproximaci¨® hist¨°rica ¨¦s la instal¡¤laci¨® audiovisual interactiva de Roc Par¨¦s, l'objectiu de la qual ¨¦s reeducar la consci¨¨ncia visual, inspirada en l'estereoscopi, inventat per Sir Charles Wheatstone al principi del segle XIX. Els artistes han hagut de barallar-se amb el virus en els aspectes interactius de les seves peces: com l'artefacte audiovisual de M¨®nica Riic, dotat d¡¯un espai virtual navegable en format videojoc, o la instal¡¤laci¨® immersiva d'Albert Barqu¨¦-Duran i Marc Marzenit, que convida a visitar una representaci¨® del sistema vestibular, induint sensacions il¡¤lus¨°ries d'automoviment. Santi Vilanova hi posa la banda sonora, amb un sistema algor¨ªtmic que va generant en temps real composicions audiovisuals ¨²niques, que mai es repeteixen.

Moltes obres connecten amb el malestar i la sensaci¨® de distopia que estem vivint a causa de la pand¨¨mia, com el robot de M¨®nica Rikic, que t¨¦ una crisi existencial per haver reescrit i eliminat del seu codi el prop¨°sit per al qual va ser creat i que ara busca el veritable significat de la seva exist¨¨ncia a trav¨¦s d'una interf¨ªcie espiritual. L'obra, que reflexiona sobre la percepci¨® d'identitat en les entitats artificials intel¡¤ligents, especula sobre el significat de consci¨¨ncia artificial i la idea d'un robot conscient. La mostra, que s'obrir¨¤ el dimecres 9, dia de la inauguraci¨® d'Ars Electronica, es podr¨¤ visitar fins al 20 de setembre, i participar¨¤ tamb¨¦ en el programa de l'edici¨® extraordin¨¤ria de S¨®nar +D, que tindr¨¤ lloc el 18 i 19 de setembre al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB). A banda de retransmetre en streaming els debats del Dhub i l'Algorave a Hangar, un concert de m¨²sica per ordinador programada en temps real per Toplap, per oferir al p¨²blic global una idea de l'escena catalana, s'han gravat els Taxis, unes videoc¨¤psules concebudes com a visites als artistes. Entre d'altres, hi ha pioners com Antoni Muntadas, menci¨® d'honor a Ars Electronica 1995; Antoni Abad, guanyador del m¨¤xim guard¨® del festival el 2006, i Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez, i emergents com Mario Santamaria i 300.000 Kms, que van guanyar el premi el 2019 amb un projecte per millorar la qualitat de vida al Raval.

El gran oblidat dels museus

Des de File Room, l'obra creada per Muntadas el 1994, Barcelona ha tingut sempre una pres¨¨ncia destacada en la creaci¨® digital. Malgrat tot, llevat d¡¯algunes incursions de Vicen? Altai¨® i Jaume Reus quan eren directors de l'Arts Santa M¨°nica, l'art electr¨°nic ¨¦s el gran oblidat de museus i centres d'art. Curiosament molts com el Macba no han aprofitat la pand¨¨mia per donar visibilitat a l'escena de l'art digital, sin¨® que han preferit omplir internet amb les seves propostes anal¨°giques. Durant el confinament, Ars Electronica ha creat un programa d'esdeveniments virtuals de tot tipus, titulat Home Delivery, que ha atret una quantitat de gent extraordin¨¤ria, i s'ha basat en aquest palimpsest per al plantejament d'aquest festival expandit. La idea ¨¦s que qualsevol persona des del seu dispositiu pugui veure el que es fa a 120 ciutats. En canvi, a moltes institucions d¡¯aqu¨ª sembla que els ¨¦s dif¨ªcil admetre que a internet hi ha vida m¨¦s enll¨¤ de les xarxes socials.