El d¨¨ficit de legitimitat

A mesura que s'acosta la data de les eleccions catalanes ¨Cencara desconeguda per¨° cada vegada m¨¦s urgent de fixar¨C creix la curiositat per saber com articular¨¤ el partit de Puigdemont aquest nou artefacte anomenat ¡°confrontaci¨® intel¡¤ligent¡±, i per descomptat creix tamb¨¦ la curiositat per saber quina part del vot sobiranista s¡¯emportar¨¤ l'independentisme de combat davant la pan¨°plia d'opcions independentistes pragm¨¤tiques que s'albiren a l'horitz¨®.

L'aposta per una confrontaci¨® ¡°intel¡¤ligent¡± amb l'Estat suggereix que hi pot haver tamb¨¦ una confrontaci¨® no intel¡¤ligent; el que no queda clar ¨¦s si el xoc de trens del 2017 pertany a la primera categoria o a la segona. Sigui intel¡¤ligent o no, el que ¨¦s cert ¨¦s que l'enfrontament de fa tres anys va evidenciar un error estrat¨¨gic fonamental: la manca de consci¨¨ncia del d¨¨ficit de legitimitat que arrossegava l'independentisme des que va perdre les eleccions plebiscit¨¤ries del 27 de setembre del 2015. Sense por que el titllin de botifler, tra?dor o coses pitjors, aquesta ¨¦s la tesi que exposa Jordi Mu?oz a Principi de realitat, sens dubte una de les an¨¤lisis m¨¦s brillants sobre el proc¨¦s catal¨¤, malgrat la parcialitat manifesta de l'autor, que confessa sense embuts que el seu llibre est¨¤ escrit ¡°des del sobiranisme¡±.

Mu?oz recorda que l'independentisme, a Catalunya, no ha superat mai el 50% dels vots. No ho va aconseguir en les plebiscit¨¤ries del 2015, no ho va aconseguir en les generals del 2015 ni en la repetici¨® del 2016, no ho va aconseguir en les dram¨¤tiques eleccions del desembre del 2017, no ho va aconseguir en les dues generals del 2019, ni en les municipals del mateix any, ni en les europees. ?s a dir, no ho ha aconseguit en cap de les vuit darreres eleccions.

Segons Mu?oz, superar la barrera del 50% ¨¦s una condici¨® absolutament necess¨¤ria per construir un poder pol¨ªtic alternatiu amb prou legitimitat interna i externa. La tesi ¨¦s cristal¡¤lina, per¨° mereix un retret, que ¨¦s la fixaci¨® en el 50% dels vots emesos. Si demanem a l'independentisme ¡ªcom vol Mu?oz¡ª que generi un espai de decisi¨® ¨¤mpliament compartit i reconegut, ¨¦s possible plantejar-se criteris m¨¦s exigents. En aquest sentit, i sense que serveixi de precedent, cal recon¨¨ixer que el president Quim Torra tenia part de ra¨® quan fa dos anys, durant la presentaci¨® del Consell per la Rep¨²blica, va apel¡¤lar a la ¡°via eslovena¡±. No ens referim, esclar, a la conveni¨¨ncia de desencadenar una guerra ni de registrar, encara que sigui petit, un cert nombre de v¨ªctimes mortals. Ens referim a fonamentar la causa independentista en el que Artur Mas va anomenar fa anys ¡°majories qualificades o refor?ades¡±, que aleshores, al seu parer, eren les ¨²niques que podien donar a l'independentisme ¡°tota la legitimitat i la for?a necess¨¤ries¡±, mentre permetien evitar ¡°dividir la societat en dues meitats, amb el risc de fractura social que aix¨° comporta¡±.

Segons la llei eslovena que va regular el refer¨¨ndum del 23 de desembre del 1990, el llindar d'aprovaci¨® era el 50% del cens electoral, no dels votants. Amb el 90% de participaci¨® i el 95% de vots afirmatius, la q¨¹esti¨® ¨¦s que la independ¨¨ncia eslovena va ser aprovada pel 86% del cens. Amb un cens de 5,6 milions de persones, aplicar la via eslovena a Catalunya suposaria que l'independentisme aconsegu¨ªs almenys 2,8 milions de vots, i per emular-la del tot en serien necessaris 4,8 milions.

El llist¨® m¨¤xim del vot independentista es va fixar el desembre del 2017, amb 2.079.340 paperetes. En cap de les quatre eleccions posteriors s'ha aconseguit igualar aquesta xifra. Ara podr¨ªem preguntar-nos si el conjunt de l'independentisme aconseguir¨¤ no nom¨¦s igualar, sin¨® superar aquesta xifra per acostar-se als 2,8 milions de la via eslovena. Per¨° ¨¦s possible que parlar de l'independentisme en conjunt ja no tingui gaire sentit. Les pr¨°ximes eleccions van adquirint l'aire d'un plebiscit que ja no ser¨¤ entre independ¨¨ncia s¨ª i independ¨¨ncia no, sin¨® m¨¦s aviat entre la confrontaci¨® que postula el partit de Puigdemont (i que previsiblement secundar¨¤ la CUP) i qualsevol altra estrat¨¨gia pol¨ªtica. En aquest sentit, no s'ha de ser un analista gaire conspicu per predir que Junts perdr¨¤ l'aposta. Si als moviments presumptament unitaris del 2017 ja els va faltar legitimitat, l¡¯unilateralisme renovat de Junts ho t¨¦ pelut, fins i tot en el sup¨°sit que en la photo finish es repeteixi la hist¨°ria del 2017 i Puigdemont avanci Junqueras en l'¨²ltim sospir del recompte.

Albert Branchadell ¨¦s professor a la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.