De qui i d¡¯on ser¨¤ CaixaBankia?

Qui manar¨¤ a CaixaBankia? Si ¨¦s que aquest ¨¦s l'evident nom per a l'emparellament de CaixaBank i Bankia, els hereus de les rivals La Caixa i Caja Madrid, que donar¨¤ lloc a la primera entitat al mercat espanyol.

Encara que formalment es tracta d'una fusi¨® (jur¨ªdica), no ho ¨¦s entre iguals, sin¨® una absorci¨® (pr¨¤ctica). O sigui, una adquisici¨® en la qual el repartiment de la propietat de l'entitat resultant dep¨¨n del pes relatiu de cada accionista en les primig¨¨nies.

I aqu¨ª, les xifres canten. CaixaBank triplica en beneficis (1.750 milions d'euros el 2019) els de Bankia (540) i tamb¨¦ en el valor per cotitzaci¨® bors¨¤ria (12.202 milions respecte a 4.233). Per¨° nom¨¦s la duplica pel que fa a dimensi¨® de l'activitat: actius (m¨¦s de 400.000 milions per 218.000), clients (13,6 milions a 7,4) i treballadors (27.500 a 15.947). Aquestes dades revelen tamb¨¦ com en aquest cas es compleix el principi que com m¨¦s grand¨¤ria (doble), m¨¦s rendibilitat (triple), encara que no sigui universal. Per¨° sobretot determinen on recaur¨¤ l'hegemonia del poder. En termes de propietat, del costat del comprador, CaixaBank.

Aix¨ª ho prefigura l'esquema de repartiment final dels grans paquets accionarials: un 30% per a la Fundaci¨® La Caixa (avui t¨¦ el 40% de CaixaBank) i un 15% per al FROB (actual amo del 62% de Bankia).

En aquest ¨²ltim cas, despr¨¦s de dispensar-li l'Estat ajudes per 24.000 milions ¡ªde les quals nom¨¦s n'ha recuperat 3.000 milions des del 2014¡ª en el rescat arbitrat el 2012 per evitar-ne la fallida, just un any despr¨¦s de la fusi¨® de Caja Madrid amb sis caixes m¨¦s. El valor a la borsa de les accions absorbides a canvi s'ha redu?t a menys de 2.000 milions.

Ara b¨¦, si les quotes de propietat s¨®n essencials per a la q¨¹esti¨® del repartiment del poder, no l'esgoten. De la presentaci¨® inicial del projecte es dedueix un afany d'aplicar-li as¨¨psia equidistant, per minimitzar recels: l'¨¨mfasi en el terme fusi¨® per sobre d'adquisici¨®; en el paper negociador dels l¨ªders del FROB, Jaime Ponce, i de la Fundaci¨® La Caixa, Isidre Fain¨¦; el suggeriment que la seu social resultant ser¨¤ Val¨¨ncia, que ja ho ¨¦s de les fusionants...

Per¨° tot aix¨° no l'esgota, ja que el poder, la capacitat multinivell de decisi¨®, incorpora altres factors. Entre aquests destaquen on se situar¨¤ la seva operativa real (¨²nica o m¨²ltiple), un aspecte tamb¨¦ essencial, a m¨¦s del de la seu corporativa, per determinar la territorialitat d'una entitat.

Presid¨¨ncia

O el car¨¤cter de la presid¨¨ncia (representativa o executiva), que recaur¨¤ en qui l'exerceix del soci menor, Jos¨¦ Ignacio Goirigolzarri. I m¨¦s determinant encara a llarg termini ser¨¤ el perfil dels principals socis, que mai ¨¦s est¨¤tic, sin¨® que ¨¦s i ser¨¤ evolutiu. De fet, rep la l¨°gica influ¨¨ncia de l'entorn: tant de la propensi¨® a la macrocef¨¤lia madrilenya com de la inestable tensi¨® pol¨ªtica interna de la societat catalana.

Aix¨ª, en mans de qui desembocaran les accions avui estatals de Bankia?, seguiran sempre les de CaixaBankia a la seva fundaci¨® original? Fins ara, l'Estat practica un respecte rigor¨®s a la gesti¨® professional. Compleix aix¨ª el requisit d'impedir ¡°inger¨¨ncies pol¨ªtiques¡± que el banquer basc, l'¨²ltim de Neguri, va imposar al llavors ministre Luis de Guindos per fer-se c¨¤rrec de l'entitat en crisi, un comprom¨ªs que Nadia Calvi?o honra.

Es mantindr¨¤ en el futur aquesta netedat, si el trajecte a la recuperaci¨® de la injecci¨® p¨²blica s'allarga, per maximitzar-la? A canvi de l'ajuda europea per al rescat del 2012, el Govern de llavors va prometre vendre el seu paquet al sector privat.

Aquell ¡°mandat legal¡±, en paraules del president del FROB, Jaime Ponce, s'havia de complir abans del 2017, per¨° s'ha anat ajornant ¡ªara el l¨ªmit ¨¦s el 2021¡ª a l'espera d'una cotitzaci¨® millor que redundi en una major recuperaci¨® de l'ajuda estatal. Per¨° ja planen sobre el cas els qui prefereixen solucions alternatives i probablement m¨¦s cares o, m¨¦s simple, incomplir els pactes.

El projecte sembla m¨¦s blindat del problem¨¤tic entorn catal¨¤: ¨¦s m¨¦s, l'operaci¨®, en afirmar el car¨¤cter hisp¨¤nic de l'entitat, esterilitzaria definitivament els paranys rupturistes. Dels 15 patrons de la Fundaci¨® La Caixa ¡ªun emblema del capitalisme corporatiu liberal¡ª nom¨¦s un el nomenen, per rotaci¨®, les cinc entitats que van crear La Caixa el 1904. D'aquestes, nom¨¦s una, la Cambra, t¨¦ ara un president independentista (Joan Canadell, un activista radical de l'ANC), mentre que l'Ateneu ¨¦s m¨¦s aviat sobiranista.

Fortaleses i febleses

La fusi¨® comporta fortaleses: catapulta les entitats al capdavant del mercat espanyol, refor?a la seva competitivitat i complementa els seus mercats.

La seva feblesa, el cost d'uns 8.000 llocs de treball, just el que augmentaria la seva rendibilitat, sembla transitable. I el retorn a l'Estat dels 21.000 milions encara no retornats del rescat de Bankia ¡ªavui valen menys de 2.000¡ª s¨®n m¨¦s probables amb l'operaci¨® que des d'una entitat menor.

Tamb¨¦ les entitats exhibeixen punts forts i febles: la lloada gesti¨® professional de Jos¨¦ Ignacio Goirigolzarri a Bankia i l'agilitat del conglomerat La Caixa a l'hora de superar els perills.

Perills com la crisi del sector, que la va deixar com una de les excepcions a la desaparici¨®; o la pugna per sotmetre-la al secessionisme del seu exdirectiu Jaume Gir¨®, padr¨ª de mitjans puigdemontistes i militant gaireb¨¦ en solitari contra el canvi de seu.

Potser com a peatge, CaixaBank va difuminar la seva pot¨¨ncia empresarial (va rebre tant o m¨¦s de Criteria del que hi va aportar); en l'embranzida cultural de la fundaci¨®, i en la imatge dels seus vincles locals: la seva seu certa es localitzaria al tel¨¨fon m¨°bil d'Isidre Fain¨¦.